Entrevista

"Sols una petita fracció dels nostres recursos serveixen a l’economia “real” que ens alimenta, vesteix i allotja"

Alberto MartínezVicrepresident d'ATTAC al País Valencià

Alberto Martínez és vicepresident d'ATTAC al País Valencià
Alberto Martínez és vicepresident d'ATTAC al País Valencià

Escriptora, periodista, artista plàstica, gestora cultural i professora de català.

Segona part de l'entrevista Alberto Martínez, vicecoordinador d’ATTAC al País Valencià i activista de la Campanya No als Tractats de Comerç i Inversió (TCI). Martínez explica la feina que desenvolupa ATTAC a escala internacional en la lluita contra la desregulació dels mercats i l'economia especulativa.

Una de les principals línies d'actuació d'ATTAC són la lluita contra els Tractats de Comerç i Inversió. En què consisteixen els TCI?

A mitjans dels anys 90, hi va haver diversos intents d’aprovar tractats comercials d’aplicació global que foren un fracàs rotund. Llavors, els EUA i la UE optaren per negociar tractats de comerç i inversió (TCI) bilaterals o regionals amb una agenda centrada en les finances, els serveis, la propietat intel·lectual, les inversions, les desregulacions i l’eliminació de “barreres no aranzelàries”. Alguns exemples són el Tractat Transpacífic (TPP) entre els EUA  i 11 països del Pacífic (retirat momentànimaent), el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) entre els EUA i la UE (paralitzat), el CETA entre la UE i el Canadà, el JEFTA entre la UE i el Japó, etc.

 

Des d'ATTAC vareu impulsar la campanya "No als TCI".

La campanya No als TCI reclama una política econòmica i comercial que serveixi a l’interès públic i actuï a favor d’un futur comú per a totes les persones i que s’oposi als acords dissenyats exclusivament per defendre i perpetuar un sistema econòmic en profunda crisi, tant social como econòmica i mediambiental. Així mateix, defensa la construcció d’unes relacions polítiques i comercials entre els pobles que situïn en primer lloc els drets humans i el planeta i rebutgin l’estratègia de competències salvatges i desiguals que propugnen els governs neoliberals europeus.

Des d'ATTAC estem en la primera línia d'aquesta campanya. Treballem en la traducció de documents, la convocatòria de xerrades, conferències i debats, la publicació d'articles, fulletes i llibres, l'edició d'audiovisuals, la coordinació de tasques, l'organització de mobilització, etcètera. Considerem prioritari crear recursos que qüestionin les polítiques comercials de la CE i el Consell de la UE.

 

Quines mesures promulgueu des d'ATTAC per a implamentar un comerç diferent?

Tenim un decàleg que guia la nostra actuació a nivell individual, i que consisteix en els següents punts:  1) Ampliar la democràcia directa; 2) Regular els moviments de capitals i distribuir els guanys financers; 3 Lluitar contra l’especulació i l’evasió fiscal.; 4) Defensar el sector públic; 5)Aplicar una fiscalitat progressiva; 6) Abolir el sistema de deute i la ideologia de l’austeritat; 7) Posar fi als acords de comerç i inversió neoliberals. 8;Canviar el model productivista per un basat en la igualtat, la solidaritat i la sostenibilitat mediambiental. 9; Acabar amb la dominació sobre el sud global a través de l’extracció de les seves riqueses; 10) Executar un procés de transició del model energètic i el sistema productiu.

A més, la Carta Global d'ATTAC defensa principis no estrictament econòmics, com ara la denúncia sistema patriarcal i la seva cultura, la lluita contra el racisme i el no reconeixement de les persones migrants, o el rebuig al militarisme i la defensa d'una cultura de cooperació pacífica entre els pobles. Es consideren principis bàsics per avançar cap a una economia social, sostenible, que asseguri el dret a una vida digna per a tothom.

 

Parlem concretament sobre Europa. En quina situació es troba l'aplicació del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió?

El TTIP es va començar a negociar entre la UE i els EUA en juliol del 2013. L’objectiu era acabar sense limitacions amb les barreres no aranzelàries, els serveis i les regulacions governamentals, que les transnacionals consideraven un obstacle per a l’exportació de les seves mercaderies (drets laborals, normes de seguretat alimentària, reglaments sobre l’ús de productes químics tòxics, lleis de privacitat digital, controls sobre l’activitat bancària per evitar la repetició de crisis financeres com la del 2008, etc.).

El 2014 l’alarma s’estén pertot a causa d’algunes filtracions que treuen a la llum les negociacions. Llavors, naix la campanya europea “No al TIPP”, que les denunciava i advertia la ciutadania dels greus perills que implicava. Aquesta campanya s’ha ampliat: està present en més de 2.000 ciutats i municipis de la UE; la formen organitzacions de la societat civil, partits polítics, sindicats, associacions professionals i entitats diverses; cobreix un ampli espectre (feminisme, agricultura, pymes, ecologia, cultura, petit comerç, drets, desenvolupament, consum, transports...).Gràcies a l'oposició ciutadana, el TTIP es va paralitzar l'any 2016. A més, s'ha comprovat que els tribunals privats d’arbitratge establerts per a benefici de les grans corporacions (ISDS) son antidemocràtics i han sofert un gran desprestigi polític i jurídic..

 

Creieu que el sistema econòmic ha sortit reforçat de la crisi finançera del 2007?

El 2018 feu 10 anys de la caiguda de Lehman Brothers i de l’inici de la major crisi financera des de la Segona Guerra Mundial. Polítics de tot arreu, sobretot del centre i del centre-esquerra europeu, prometeren que els mercats financers no tornarien a governar les nostres societats. Tanmateix, 10 anys més tard, podria tornar a succeir. Les finances continuen sent un risc important per a la nostra economia i sols una petita fracció dels nostres recursos serveixen a l’economia “real” que ens alimenta, ens vesteix i allotja.

Durant quatre dècades, el poder del sector financer ha guanyat influència. Aquest model econòmic permet que els súper-rics s’enduguin una part cada cop major del pastís econòmic a expenses de la immensa majoria del món. Les finances conserven la seva riquesa i el seu poder a través de la superexplotació del nostre medi ambient i el nostre treball i l’única resposta a la devastadora crisi causada per l’excés de poder financer és l’austeritat per als pobres, que continuen pagant pels crims dels rics.

 

Alertar sobre aquesta situació, entenc, és l'objectiu de la Campanya 10 anys de Crisi.

Així és. La Xarxa Europea d’Attac va proposar el 2017 iniciar una campanya per denunciar la situació, posar en evidència els responsables i explicar que hi ha alternatives. Nombroses organitzacions s’hi sumaren i el 2018 es llençà un manifest i una crida a l’acció i es planificaren mobilitzacions de diversa índole per dur-les a terme el 15 de setembre, data de la fallida de Lehman Brothers i símbol de la fallada del sistema financer que desencadenà la crisi.

La campanya ha estat un èxit. Els mitjans de comunicació se’n feren ressò i va haver-hi en nombroses ciutats europees imaginatives accions amb gran afluència de públic. Publicàrem un llibre que explica les causes de la crisi i fa propostes alternatives, editat per ATTAC EUROPA en diversos idiomes, que ha tingut una gran difusió i ha servit de suport per al coneixement i la difusió d’aquesta campanya.

 

Quina relació manté ATTAC amb altres col·lectius i moviments que també treballen per aplicar una economia alternativa?

Moltíssimes organitzacions progressistes mundials han assumit la majoria de propostes. La societat civil veu les nostres anàlisis sobre economia i finances rigoroses i independents de qualsevol influència econòmica o política. Gaudim de gran prestigi en àmbits acadèmics i populars. Som proclius a confluències i enemics de sectarismes i autoritarismes; per això som convidats a participar en xerrades, conferències i debats.

Comptem amb recursos humans i econòmics molt per sota d’altres organitzacions perquè sols depenem de les quotes de persones associades, però ATTAC ha estès la seva influència a àmplies capes socials. Als seus consells científics hi ha figures com Susan George, Ignacio Ramonet, Arcadi Oliveres o Vicenç Navarro, que hi aporten la seva capacitat intel·lectual.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article