Entrevista

"L'emancipació de la humanitat no pot néixer de la competència econòmica"

Alberto MartínezVicecoordinador d’ATTAC al País Valencià

Alberto Martínez és mostra molt crític amb la progressiva privatització dels serveis públics. Fotografia: Pepa Úbeda
Alberto Martínez és mostra molt crític amb la progressiva privatització dels serveis públics. Fotografia: Pepa Úbeda

Escriptora, periodista, artista plàstica, gestora cultural i professora de català.

ALBERTO MARTINEZ és vicecoordinador d’ATTAC al País Valencià i activista de la Campanya No als Tractats de Comerç i Inversió (TCI), és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials (especialitat Planificació i Desenvolupament). Ha viscut en un munt de països europeus i els darrers 30 anys de la seua vida laboral va treballar a Ford Espanya.

Què és ATTAC?

L’acrònim ATTAC significa Associació per la Tributació de les Transaccions Financeres i l’Acció Ciutadana

És un moviment internacional de ciutadans i ciutadanes per al control democràtic dels mercats financers i les seues institucions, i forma part del moviment per la justícia econòmica, social i ambiental global.

S’oposa a la globalització neoliberal i promou alternatives socials, ecològiques i democràtiques. Treballa per aconseguir la regulació dels fluxos financers, la supressió dels paradisos fiscals, la introducció d’impostos sobre les transaccions financeres, la distribució de la riquesa, l’auditoria del deute i les normes comercials que beneficien les poblacions davant les empreses transnacionals.

 

Quines són les línies d'actuació d'ATTAC?

Per a ATTAC la dominació dels mercats financers sobre la societat és el major entrebanc per a la transformació envers un altre món igualitari, ecològic, democràtic, pacífic i solidari. Combat l’extensió de la mercantilització, la privatització dels serveis públics, el desenvolupament dels plans de pensions bancaris, la privatització de la Seguretat Social i el finançament de la natura i altres recursos naturals.

Pensem que l’accés de totes les persones a les necessitats fonamentals i l’emancipació de la humanitat no pot néixer de la competència econòmica global ni del lliure mercat, sinó de la solidaritat i els finançaments globals que garantesquen  aquests drets. Així mateix, que la preservació del Planteta no vinga del progrés tecnològic ni de la mercantilització dels recursos naturals, sinó de la redefinició radical d’un desenvolupament que trenque amb el productivisme i el consumisme.

Això implica dotar els béns comuns de la humanitat (salut, educació, aigua, clima, biodiversitat, etc.) d’un estatut internacional que els protegesca i on la seua preservació es base justament en finançaments propis de la via que pose en marxa impostos globals.

 

Com desenvolupa ATTAC la seua activitat?

En tres eixos:

  1. L’educació popular
  2. Influint amb les seues aportacions en els moviments socials, les organitzacions polítiques i els sindicats.
  3. La mobilització social

És per això que organitza universitats d’estiu, xarrades, conferències, debats, congressos, etc. a escala local i global i edita publicacions sobre un ampli ventall de temes (crisis econòmiques, paradisos fiscals, finances, pensions, serveis públics...). Endemés, realitza sessions de formació sobre finances bàsiques i economia crítica per dotar de coneixement i informació a la ciutadania davant la lògica del capital. Així mateix, elabora anàlisis, estudis i propostes que es puguen conèixer mitjançant articles publicats en la web i altres mitjans de comunicació. Finalment, participa amb altres organitzacions en fòrums, accions, esdeveniments i mobilitzacions de diversa índole.

 

Podríeu parlar-nos del naixement i evolució d’ATTAC?

Es va crear a França el 3 de juny del 1998, amb la participació de nombrosos membres de l’esquerra francesa, com a grup de pressió a favor de la introducció d’un impost a les transaccions financeres internacionals (conegut popularment com Taxa Tobin) que permetés restringir la volatilitat dels mercats de capitals.

En desembre del 1997, en plena crisi financera asiàtica, Ignacio Ramonet va escriure un editorial a Le Monde Diplomatique on promovia l’aplicació d’aquest impost i la creació d’un grup de pressió que actués públicament al seu favor. Hi denunciava que la globalització havia construït el seu propi estat, amb el seu aparell, les seues xarxes d’influència i els seus mitjans d’acció independents de la societat; que actuava desestructurant les economies nacionals, menyspreant els principis democràtics, pressionant els estats i exigint cada vegada més beneficis. Acompanyat tot l’anterior d’un augment de la inseguretat i les desigualtats socials.

L’organització s’estengué ràpidament pel món –sobretot, Europa–  i el 1999 va establir una xarxa al voltant d’un manifest global que està en procés d’actualització.

Des de la seua fundació, ha participat en totes les grans mobilitzacions que se celebren al voltant de les reunions internacionals de poder per oposar-se a la globalització neoliberal: Ronda del Mil·lenni de la OMC (Seattle, 1999), cimeres del G8 i el G20, Banc Mundial, Fòrum de Davos i Cimeres del Clima. Va ser una de les organitzacions que estigué a la capçalera de la creació del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre (2001) i del Fòrum Social Europeu (2002).

 

Com s’estructura ATTAC ací?

ATTAC es va crear el 2000 a partir de diferents associacions ATTAC constituïdes a les comunitats autònomes (Andalusia, Aragó, Balears, Canàries, Catalunya, Galícia, Madrid, Múrcia i País Valencià). Des de llavors, noves associacions ATTAC s’han creat i s’hi han adherit.

L’òrgan suprem és l’Assemblea General, que es reuneix un cop a l’any i estableix les línies mestres del treball a desenvolupar. L’Assemblea elegeix anualment una Junta Rectora que es reuneix en sessions obertes a les persones associades i convidades i la seua missió és analitzar els aspectes més importants de la situació política, a més de coordinar l’activitat dels grups i de les comissions de treball. La Junta Rectora està formada per persones que accepten assumir les diferents responsabilitats inherents: representació legal, secretaria, tresoreria, relació amb altres moviments, organització interna, debats, comunicació...

Els observatoris (Justícia Fiscal i Financera Global, Serveis Públics, Unió Europea, Habitatge, Ecologia Política...), les campanyes (ITF, Banca Pública, Nou Model Energètic, Municipalització de l’Aigua, Un Altre Comerç...) i les comissions de treball (activistes, comunicació, redacció, web, comitè científic, comitè de suport, participació en Fors Socials...) són els espais on les persones associades realitzen les seues activitats.

Els col·lectius locals i les comissions de treball gaudeixen d’autonomia en els seus respectius àmbits d’actuació per complir els objectius i les finalitats d’ATTAC, alhora que proposen i elaboren materials. La forma de relació és del tipus xarxa distribuïda: qualsevol associació o comissió de treball pot proposar la realització de qualsevol campanya o activitat i, si la majoria ho assumeix, es duu endavant a escala estatal.

 

Quina extensió té ATTAC al món?

ATTAC Global és una xarxa d’associacions autònomes que constitueixen una plataforma independent del poder. L’estructura és no-jeràrquica i horitzontal.

Està present en 35 països i té més de mil grups locals. Centenars d’organitzacions donen suport a la xarxa. Encara que està present sobretot a Europa (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya,  Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Jersey, Luxemburg, Noruega, Polònia, Portugal, Regne Unit, Suècia i Suïssa), també hi ha seccions a Amèrica (Argentina, Ontàrio, Perú, Quebec, Uruguai), Àfrica (Benín, Burkina Faso, Costa d’Ivori, Gabon, Marroc, Togo, Tunísia) i Àsia (Japó, Líban).

Cada cert temps, aprofitant les convocatòries internacionals del Fòrum Social Mundial, es realitzen trobades de representants de les diferents seccions per debatre temes comuns i llençar iniciatives globals. També s’hi aprofita l’organització bianual de la Universitat d’Estiu d’ATTAC Europa.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article