Entrevista

"No existeix un únic model d'espardenya"

Josep Maria CompteCol·leccionista d'espardenyes

Josep Maria Compte col·leciona espardenyes des dels vint anys
Josep Maria Compte col·leciona espardenyes des dels vint anys

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Alguns elements típics de la indumentària catalana, com ara la barretina, la faixa o la calça curta, pràcticament han desaparegut. L’espardenya no és el calçat més habitual entre els catalans, però segueix sent habitual veure gent que en porta. Hem parlat amb Josep Maria Compte per informar-nos millor sobre el simbolisme que amaguen i perquè van esdevenir tan populars.

D’on sorgeix la teva afició per les espardenyes?

A casa tothom en duia. El padrí sempre duia les mateixes, de color blanc, fins i tot en els mesos d’hivern. La padrina les duia negres, en senyal de dol per una pèrdua familiar. El pare, en canvi, sí que canviava de model, en funció de les que estaven disponibles al mercat. Jo, personalment, vaig comprar-me les primeres espardenyes quan tenia 12 anys. Llavors ja no era gaire habitual portar-ne. La col·lecció la vaig començar més tard, aproximadament quan en tenia vint. Percebia que s’estaven perdent, i per això vaig començar a adquirir-ne com a afició. Fins ara he acumulat 48 parells.

 

Abans de començar l’entrevista, em comentaves que existeixen molts tipus d’espardenya.

Tenim una imatge molt definida de com són les espardenyes, però la veritat és que existeixen molts models, i que pràcticament cada generació ha seguit una moda pròpia. El meu besavi portava el model d’espardenya de Valls, que per entendre’ns seria la que portaven els mossos d’esquadra però lleugerament modificada. En canvi, com et comentava, el padrí portava unes espardenyes completament tapades de color blanc, que eren conegudes com les de “Blanes” o “basques”. També hi ha espardenyes, per posar només un altre exemple, en les quals només està cobert el dit gros i s’anomenen “Suecanes”.

 

Perquè van esdevenir tan populars les espardenyes?

Per una raó molt senzilla d’entendre: era el calçat més econòmic. De fet, si es trobava una manera més barata de construir-ne, podia canviar el mateix disseny de la peça. El nom prové del material espart, però també han estat construïdes amb altres materials, quan aquests nous materials eren més assequibles. Per això actualment se’n fabriquen moltes amb una sola pneumàtica. Pel mateix motiu, actualment es fabrica la punta i la talonera amb cotó.

 

A part de l’espart, quins altres materials serveixen per a construir espardenyes?

Ara, pràcticament totes les soles de les espardenyes estan fetes de jute. A Amer hi ha una fàbrica força important. Durant els anys 50 també se n’havien fet de cànem, però es va prohibir, perquè és una planta de la família de la marihuana. De fet, fins al 1700 gairebé tothom en tenia a casa per a fer-se els llençols i les espardenyes. En aquells temps, tota la peça estava feta del mateix material. Amb el pas del temps, com ha passat en moltes activitats econòmiques, la confecció d’espardenyes va ser assumida per gremis i posteriorment per les indústries. Malgrat això, fins als anys 50 encara hi havia molts fabricants que treballaven per lliure.

 

Els models d’espardenya també depenien del rol social de qui les portava?

Segons el gènere de la persona es lligaven d’una manera o d’una altra. Els homes la portaven lligades amb dos tombs al peu, mentre les dones només s’hi feien un tomb . Antigament, també eren diferents segons la condició social de la persona que les portava. La gent més adinerada, per exemple, duien unes espardenyes anomenades de “copete”, que es caracteritzaven per no dur betes. Ara bé, és una època que no he viscut directament. Des de mitjans del segle XX, les espardenyeries tenien només dos o tres models. Actualment, tornen a estar de moda les espardenyes per mudar.

 

Feies referències a les espardenyes sense betes. Quin significat tenien les vetes entre les classes populars?

Les vetes poden indicar diferents trets d’una persona, com ara la procedència, l’edat o l’ofici. Les espardenyes més habituals que es porten ara, són les anomenades de taverner o envetat de Tarragona. Les altres encara força habituals són espardenyes de pinxo o envetat de Barcelona. Dit això, m’agradaria matisar que a vegades, quan pensem en la indumentària tradicional, tendim a creure que totes les persones d’un mateix grup social vestien de la mateixa manera, seguint un prototip. I, evidentment, no era així. Si mires fotografies antigues, pots trobar perfectament tres o quatre models diferents. Una característica que sí que és comuna en totes les espardenyes és que tenen un número imparell de vetes.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article