Entrevista

Santi Castellà: La laïcitat és una opció educativa i de màxim respecte a la llibertat de la persona.

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Darrerament heu incorporat canvis en els estatuts del moviment.
Sí. Fins ara el Moviment Laic i Progressista era més aviat una coordinadora d’entitats. En un moment determinat es planteja tenir una estratègia política més pròpia i es canvien els estatuts per tal que el president no sigui rotatiu com fins ara, sinó que sigui un president que no ho sigui de cap entitat membre i que presenti una proposta política de desenvolupament i d’acció. És en aquest sentit que hi ha consens entre les entitats membres de demanar-me que encapçali aquesta primera presidència. Hem format un equip equilibrat, on totes les entitats que formen part de l’MLP es senten reconegudes. Aquest equip es presentà ara fa pocs dies i té una durada de dos anys en comptes d’un, com fins ara.

Amb quin programa us heu presentat?
Un dels principals objectius és superar aquesta fase més interassociativa, per a tenir una estratègia pròpia, amb la voluntat de voler arribar a més sectors de la societat, tot potenciant l’educació en el lliure pensament. És a dir, formar persones lliures, crítiques, bons ciutadans, que tinguin tot un recorregut vital en el món associatiu (escoltisme/esplai, casal de joves, ateneus…), persones actives que, alhora de fer una cerca individual de la seva felicitat com a persones, col·laborin perquè la societat funcioni millor.
Hem de potenciar la cultura interna del moviment en el sentit d’aconseguir que, sense necessitat de logos ni d’imatges, es pugui identificar el lliure pensament en les activitats dels membres, alhora que potenciar la formació interna de dirigents, del personal de la casa. També ens volem obrir a nous sectors. Un bon exemple és la realització de la nostra darrera assemblea a la seu social d’Òmnium Cultural.

La participació voluntària en una entitat és profundament iniciàtica, transforma la persona, li obre molts punts de vista

Tanmateix, aquest treball no es pot fer des de les estructures associatives tradicionals i que estan consolidades arreu del territori?
De fet, la nostra proposta respon a aquesta realitat associativa. Pensa que les nostres bases són esplais, ateneus, cooperatives, agrupaments escoltes… No hem generat un model associatiu diferent. Del que es tracta és, amb aquest mateix model associatiu, portar un debat on per exemple l’esplai, el casal, l’ateneu no volen ser un espai professionalitzat, sinó amb voluntaris que es creuen els valors de l’educació, crítics, democràtics —que nosaltres anomenem ‘republicans’—, que ens fan més forts com a societat… En aquest sentit, creiem que es tracta d’un moviment que recupera molt les bases ideològiques de l’associacionisme històric català, que entén que la persona associada és més plena, més feliç i que, en definitiva, és un ciutadà millor.
Si per una banda és bo que hi hagi estructures federatives generalistes com a interlocutores amb les administracions i generadores de serveis, per una altra creiem que cal potenciar la relació entre les entitats i les realitats associatives que es plantegen aprofundir en els valors lliurepensadors, crítics i democràtics.
El nostre no és un projecte empresarial, sinó de base associativa. La participació voluntària en una entitat és profundament iniciàtica, transforma la persona, li obre molts punts de vista, li permet unes relacions socials millors i entendre el món d’una manera més fraternal i més solidària.

Aquests darrers dies heu presentat la campanya de l’Orgull Laic. Parlem-ne una mica.
El nom és especialment ocurrent perquè també significa ‘sortir de l’armari’. Es tracta d’un manual de bones pràctiques a partir d’experiències concretes associatives. D’alguna manera, és explicar el que hem après de les nostres activitats, deixar-ho per escrit i sentir-nos orgullosos d’haver-ho pogut fer.

No es tracta d’una laïcitat anticlerical, sinó molt política i filosòfica, de renúncia al dogmatisme i al patrimoni de la veritat. 

Per què aquesta necessitat de destacar la marca ‘laïcisme’, en contraposició a la resta?
La idea de laïcitat és una idea que incorporem al nostre treball perquè ho entenem com a lliure pensament, com una opció educativa basada en el màxim respecte a la llibertat de la persona i a la seva lliure consciència. Nosaltres entenem la paraula ‘laic’ com una norma reguladora de la convivència. És a dir que, independentment de les múltiples identitats que conformen una persona —religiosa, d’orientació social, de classe, de nacionalitat…—, també són canviants i permeten múltiples adscripcions i a ningú no se li ha de preguntar per aquestes qüestions. Per sobre de tot, hi ha uns valors que ens uneixen, valors de fraternitat, de solidaritat, de preocupar-se del que li passa a l’altre, de respecte dels drets humans… Moltes vegades es tracta dels valors que ens permeten conviure i superar situacions concretes difícils. No es tracta d’una laïcitat anticlerical, sinó molt política i filosòfica, de renúncia al dogmatisme i al patrimoni de la veritat. De fet, aquesta lectura és la tradicional, la que històricament incorporava el pensament catalanista, federalista i republicà.

Quina valoració feu de pertànyer a l’Ens de Comunicació Associativa?
Una experiència molt positiva en el sentit que s’ha potenciat la relació entre les federacions membres i que han creat línies de treball conjuntes. Línies de treball que no són instrumentals, sinó que s’ha trobat un discurs al voltant del fet associatiu. En quest sentit, ens hi sentim plenament identificats. El fet associatiu és democràcia en essència, atès que genera qualitat de vida, riquesa per al país; però alhora genera felicitat per a les persones, cohesió social i en definitiva qualitat democràtica. A l’MLP ens sentim molt partícips de la idea i del concepte ‘associacionisme’.

Ho celebrem i ho compartim.

Joan-Ramon Gordo i Montraveta

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article