Entrevista

"Les generacions actuals no sabem realment què va passar durant la Guerra Civil"

Marina FuertesDocumentalista

Marina Fuertes en el moment de la gravació del documental. Imatge cedida.
Marina Fuertes en el moment de la gravació del documental. Imatge cedida.

Escriptora, periodista, artista plàstica, gestora cultural i professora de català.

Tres joves realitzadors valencians han participat en la creació i producció del documental El último brigadista. Són Josep Aguado (Silla, 1983), Marina Fuertes (Saragossa, 1993) i Carles Sanchez  (La Font d’En Carròs, 1994). Fuertes, graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Politècnica de València, ha contestat a les nostres preguntes. 

El documental que heu fet sobre Josep Almudèver podria resumir la vida de moltes persones que van lluitar a la Guerra Civil.

Almudèver és un testimoni de primera mà del conflicte que va suposar la nostra Guerra Civil i, per tant, es tracta de la memòria històrica i democràtica viva. Un personatge singular i lúcid. A través de la seva vida, podem conèixer la increïble i romàntica història dels vora 60.000 brigadistes internacionals que participaren en la Guerra Civil.

 

Ens podries fer una sinopsi de la seva vida?

Josep Almudèver va ser un milicià del bàndol republicà i, després, un brigadista internacional francès originari d’Alcàsser (L’Horta Sud). Havia nascut a Marsella, on vivien els seus pares i on passà la seua infantesa. Després viuria amb la família a Casablanca i Alcàsser, on l’agafà el colp d’estat (18 de juliol del 1936). Es va presentar d’immediat com a voluntari, encara que era menor d’edat, per la qual cosa va haver de falsificar els documents personals. Primer ho féu a la Columna Germanias, on el rebutjaren; posteriorment a la Columna Pablo Iglesias, on el van acceptar perquè va saber ocultar la seua edat.

Més endavant, va ser destinat al front de Terol, a la localitat de Cubla, on el van ferir greument amb un obús i l’enviaren a la rereguarda. En el seu cas, a València. Un cop recuperat, va entrar en contacte a Silla amb uns voluntaris italians de la Bateria Carlo Rosselli, que el van acceptar i va entrar a la 129a. Brigada Internacional.

El gener del 1939, quan el Comitè de No-Intervenció va acordar treure d’Espanya els combatents estrangers, va ser repatriat a França. Almudèver va tornar a casa en un moment en què la fi de la Guerra Civil era imminent a favor dels insurreccionats feixistes. Va fugir cap al port d’Alacant amb la seua família, que vivia a Alcàsser, i va ser fet presoner. Des de llavors, va estar en camps de concentració, va patir un judici sumaríssim que el dugué a la presó i, finalment, a l’exili. Va col·laborar entre el 1944 i el 1947 amb l’Agrupació Guerrillera de Llevant fins que va ser descobert i va fugir a França, on s’instal·là definitivament.

Actualment, Almudèver torna de tant en tant a Alcàsser i fa xerrades a instituts, conferències i homenatges pels qui lluitaren per la Segona República.

 

Com sorgeix l’idea de dedicar-li un documental?

La idea original va sorgir a finals de l’any 2016, quan li van atorgar a Josep Almudèver el premi Nou d’Octubre com a ambaixador. A partir d’aleshores, vam pensar que podria crear-se una obra audiovisual on es contara la seua vida, ja que era un reflex de les vides de totes aquelles persones que van vindre, com ell, a lluitar per la República.

Com et comentava, pensàvem que podia ser un testimoni de la vida dels brigadistes. Per altra banda, a causa del vincle familiar del senyor Almudèver amb un dels components de la productora Three Roots Media, no va costar gens ni mica que aquest projecte es posara en marxa. De seguida vam veure la necessitat de convertir aquesta idea en un projecte documental que ens semblava d’importància cabdal pel que tenia d’històric, malgrat que hi ha gent que opina que aquests documentals ja no desperten interès.

 

Quin va ser el projecte inicial del documental i quins canvis es van produir al llarg del rodatge?

La recerca de documentació va començar en març del 2017. Una vegada vam recopilar tota la informació, vam començar a elaborar el guió literari; és a dir, en el nostre cas la veu en off que fa de narrador per tal d’introduir i contextualitzar el discurs de Josep Almudèver. Aquest guió es va reescriure unes quantes vegades fins arribar a la versió final.

A banda del guió, vam començar a plantejar el disseny de l’animació en 2D que volíem utilitzar en el documental com a recurs visual innovador per a un documental d’aquest tipus.  Quant a la fase de producció, el rodatge de l’entrevista al protagonista es va realitzar durant la primera quinzena de setembre del 2017 a Pamiers (França), poble on resideix Almudèver en l’actualitat. Gràcies a les aportacions econòmiques que va rebre el documental mitjançant el micromecenatge, vam poder llogar el material cinematogràfic professional, ja que volíem obtenir un millor resultat fílmic.

L’estètica, els plànols, la composició, les localitzacions, etc. van ser executades tal com ja s’havia previst i dissenyat en la preproducció. Finalment, quant a la postproducció, es va dur a terme entre gener i març del 2018, en què es va produir l’edició de vídeo i de so, juntament amb una correcció del color.

 

Com heu estructurat el documental?

La veu en off havia de ser la conductora dels passatges de la vida del nostre protagonista; a més, havia de contextualitzar l’època en què es desenvolupa el relat. La pel·lícula està estructurada en cinc actes o capítols, de la mateixa forma que s’esdevé en una obra de teatre o en una pel·lícula de ficció:

  • Pròleg: contextualització de la Guerra Civil i introducció del personatge.
  • Episodi I: qui és Josep Almudèver i formació ideològica.
  • Episodi II: circumstàncies que l’envolten i per què decideix formar part del conflicte.
  • Episodi III: conseqüències per participar en el conflicte i posterior empresonament.
  • Episodi IV: esdevenir del protagonista i repressió patida sota el règim franquista als camps de concentració i en eixir de la presó.
  • Epíleg: síntesi dels fets, mirada cap al futur i importància del relat d’Almudèver per a la nostra societat.

 

Després del treball dut a terme, què penses d’aquesta història nostra tan ocultada?

Malauradament, els espanyols hem patit massa anys de dictadura. Durant la democràcia, a més, hi ha hagut un llarg silenci sobre el que s’esdevingué durant la guerra i la postguerra. En general, les generacions actuals no sabem què va passar realment durant la Guerra Civil i la postguerra, ja que no ens han explicat pràcticament res en l’assignatura d’Història de secundària i el batxillerat. Fer memòria d’aquests esdeveniments ha estat sempre un tabú. Per això és just que persones com Josep Almudèver i altres supervivents d’aqueixos esdeveniments de tanta transcendència siguen escoltats i reconeguts amb la dignitat que es mereixen. Aquest era el principal propòsit del nostre projecte. Gràcies al documental, nosaltres hem après moltíssim i pense que també n’aprendran totes aquelles persones que el visualitzen. Podran així començar a plantejar-se què va passar, per què va passar, etc.

 

Com podem veure el documental?

De moment no és possible aconseguir una còpia del DVD si no has estat mecenes de la campanya de micromecenatge. Per a més endavant, estem barallant la possibilitat de vendre’n còpies, pujar-lo a internet... Qui estigui interessat en el documental es pot posar en contacte amb els responsables a través de les xarxes socials –cal posar “El último brigadista” a Facebook, Instagram o Twitter—o a la nostra web.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article