Entrevista

"El teatre ajuda a desenvolupar la personalitat"

Grup Teatre NaltrusPremi Arç Cooperativa al Projecte de Petit Format de l'Associacionisme Cultural Català

AssociacionismeTeatre
Mercè Piqué i Mercè Ballabriga en l'acte de lliurament dels II Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català
Mercè Piqué i Mercè Ballabriga en l'acte de lliurament dels II Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català

Què pot fer un grup de teatre per dinamitzar la vida d’un poble o un barri? El Grup de Teatre Naltrus, recentment reconegut amb el Premi Arç Cooperativa al Projecte de Petit Format de l’Associacionisme Cultural Català, treballa en diferents direccions. Interpretant obres i organitzant concursos teatrals, però també col·laborant en el coneixement de la història local i la dinamització de la vida associativa de Santa Coloma de Queralt. Mercè Ballabriga i Mercè Piqué, presidenta i tresorera de l’entitat, expliquen en aquesta entrevista els principals projectes que han desenvolupat.

Sou una entitat jove. Què us va empènyer a crear un grup de teatre?

Mercè Piqué (M.P.-).- La veritat és que la idea inicial que teníem era tornar a obrir la ràdio del nostre poble per a informar sobre l’actualitat cultural, esportiva, política, etcètera. Ara bé, com que les infraestructures eren pèssimes, vam decidir crear un grup de teatre, que és una altra de les grans aficions que ja llavors teníem. Tot i ser un poble petit, a Santa Coloma sempre hi havia hagut molta tradició teatral. En alguns moments, fins i tot havien concedit tres o quatre grups. Tanmateix, l’any 2010 no n’hi havia cap. Només es representava, i de manera esporàdica, els Pastorets.

 

Potser és més difícil constituir un grup teatral en un poble petit, on tothom es coneix i els rols de cadascú estan més encasellats.

Mercè Ballabriga (M.B).- No crec que sigui més fàcil constituir o consolidar un grup en una ciutat. Sovint la imatge que es transmet dels pobles és una mica tòpica. És veritat que ens reconeixem els uns als altres, però això no significa que ens coneguem realment. Fer teatre ens ha permès travar amistat amb gent que potser teníem identificada, però que no ens era propera. I lògicament, les sorpreses que t’emportes són enormes. Aquell home que et pensaves que era molt seriós resulta ser el més bromista! Penso que això és mot enriquidor.

 

Una de les principals preocupacions que heu tingut com a entitat és la difusió del teatre entre les noves generacions.

M.P.- Pensem que el teatre és una eina educativa meravellosa, que ens ajuda a tots, però especialment als infants i els adolescents, a desenvolupar la nostra personalitat. El projecte més ambiciós que hem desenvolupat, en aquest sentit, és haver col·laborat en la representació d’El petit príncep, una obra en format musical impulsada per l’I.E.S. Joan Segura i Valls. Va ser un projecte molt bonic, i del qual en guardem molt bon record. De moment no ha estat possible, però ens faria il·lustrar crear una secció juvenil de grup per tal que els adolescents poguessin sentir-se protagonistes de les obres.

M.B.- És una de les idees que ens agradaria portar a la pràctica. Dit això, penso que també és molt positiu que els actors joves tinguin una relació directa amb els adults i gràcies a ells aprenguin a interpretar millor. Algunes de les obres que hem interpretat, com ara El conte de Nadal o El dret d’escollir, hi sortien gent de totes edats. Crec que també és molt positiu, a nivell de poble, que es conreïn les relacions entre diferents generacions.

 

Abans comentàveu que Santa Coloma de Queralt ha gaudit d’una història teatral força potent. Un altre dels vostres objectius és difondre-la.

M.P.-Imagina’t sí ho era, de potent, que pràcticament es va cremar tota l’església del poble per culpa d’una obra de teatre.

Com?

M.P.- L’any 1731 estaven assajant a l’església parroquial una Comèdia—nom que servia llavors per definir una peça de teatre—sobre el martiri de Santa Coloma. Doncs bé, en un assaig nocturn, que en aquells temps lògicament s’il·luminava amb espelmes, es va formar un incendi que va cremar gairebé tots els altars. Ens agradaria tornar a interpretar aquesta obra.  És un projecte complicat, perquè el text original està escrit en castellà del segle XVIII.

M.B.- Però també ens agrada recordar episodis més alegres, eh? Ara mateix hem acabat la transcripció del llibre 35 anys de teatre a Santa Coloma de Queralt, escrit per una persona molt estimada del poble que es deia Josep Marimon Moix, alies Sastre Martinet, que repassa el teatre a Santa Coloma entre 1900 i l’inici de la guerra civil. En aquell temps, els grups teatrals estaven molt vinculats a una ideologia determinada i les rivalitats eren antològiques. El llibre explica que a Santa Coloma, l’any 1917, dos grups van representar Terra baixa el mateix dia i hora per a veure quin tenia més èxit. La gent feia corredisses carrer amunt –carrer avall per a jutjar qui actuava millor.

 

Fa quatre anys vàreu començar a organitzar el Concurs de Teatre Amateur de Santa Coloma de Queralt. Quina valoració en feu?

M.P.- Molt positiva. Si bé ja feia temps que ens rondava la idea pel cap, la primera edició que vam organitzar va ser el 2015. Crec que podem estar molt satisfets perquè hem aconseguit dos grans èxits: consolidar una oferta teatral de qualitat cada tardor, durant els 7 cap de setmana que dura el concurs, i encara més important, aconseguir que hagi tingut una bona acollida per part de la gent. Tenim consolidat un públic fidel que garanteix la viabilitat del concurs. A vegades, les administracions públiques parteixen del supòsit que el teatre de qualitat ha de ser forçosament professional. Amb el concurs hem demostrat a la gent de Santa Coloma que existeixen grups a Catalunya que estan fent una feina excel·lent.

M.B.- Estic d’acord. Als pobles com el nostre, la població és força envellida. Moltes persones grans potser no gaudeixen de suficient mobilitat, o prou interès, per a desplaçar-se a Barcelona per a veure teatre. El concurs ha dinamitzat la vida cultural de Santa Coloma els mesos de setembre, octubre i novembre, que és quan menys oferta hi havia. A mig estiu, algunes persones ja ens pregunten quan començaran les funcions. Gràcies al concurs, a més, el Teatre Municipal ha millorat les instal·lacions. Encara queden moltes reformes necessàries a fer, però estem avançant.

 

Una pregunta ociosa: perquè vau decidir batejar els premis del Concurs amb el nom Orella Blanca?

M.P.- Teníem clar que el nom dels premis no havia de ser oficial, a l’estil Premi del Concurs de Teatre Amateur de Santa Coloma de Queralt, sinó que havia de fer referència a un aspecte genuí del poble. Finalment, després de molt investigar, vam trobar una història que ens va resultar d’allò més simpàtica, tot i tenir un origen cruel. Segons sembla, l’any 1867 el jovent del poble armava molt xivarri cada nit. Els agutzils del poble, per a espantar-los, van tenir la idea de sortir cada nit disfressats de fantasma amb un llençol blanc. Un dia, però, un dels joves va fer una ramalada a un dels fantasmes, que hi va perdre un tros d’orella. A partir de llavors, l’agutzil va començar a ser anomenat l’Orella Blanca.

 

Més enllà de la interpretació d’obres o la programació teatral, com creieu que pot col·laborar un grup de teatre en dinamitzar la vida d’un poble o un barri?

M.P.- El teatre és una expressió molt transversal, que es pot inserir pràcticament en tot tipus d’activitats. No ha de respondre a un protocol, com és el cas dels gegants o la imatgeria. Com a grup, sempre hem estat oberts a col·laborar en la dinamització d’actes organitzats per l’Ajuntament o altres entitats: preparant el Carnestoltes, participant en la presentació de llibres, organitzant l’espectacle del pregó de la Festa Major, entre moltes altres. Aquest Tot Sants, per quart any consecutiu, farem una dramatització sobre el comerç del safrà a l’edat mitjana a Santa Coloma, que durant el segle XV era venut a tota Europa.  L’any passat, alguns actors del grup també van participar en la representació d’una obra sobre l’inici de la Guerra dels Segadors a la comarca.

 

Quins objectius us plantegeu com a entitat?

M.B.- Un dels principals objectius que ens hem marcat com a entitat és millorar el nostre nivell interpretatiu. A còpia d’anys, hem après a interpretar cada vegada més bé, però ens segueix mancant l’estudi de les tècniques bàsiques. La formació és fonamental, i en aquest aspecte encara tenim molt camí per a recórrer. Darrerament hem invertit en tallers que han estat de gran ajuda. El premi que hem rebut ens permetrà seguir invertint en formació. D’altra banda, des de fa un any hem apostat per fer obres de més petit format, amb menys actors, perquè tothom pugui assolir un paper de protagonista. Ara mateix estem fent representacions d’El Crèdit, el 8 de desembre estrenarem Hem de desfer la casa, i també estem assajant una tercera obra que de moment encara no volem anunciar.

 

Com vàreu viure la notícia que havíeu guanyat els Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català?

M.B.- Va ser tota una sorpresa. Quan presentes una candidatura a un guardó, passa el mateix que quan compres un bitllet de la loteria. T’imagines que estaria molt bé guanyar-la, però saps que hi ha poques possibilitats. La notícia ens va fer d’allò més contents. Tot i que actuar i organitzar activitats ens encanta, a vegades et trobes fent gestions a hores avançades de la nit, o moltes vegades en dies de festa que podries ocupar en tu mateixa, i el cansament (vulguis o no) es nota. El premi serà un estímul per a seguir treballant. Probablement no canviarà res d’allò que estem fent, però sí que ens donarà energies renovades. 

 

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català vol mostrar el seu agraïment a totes les entitats que han participat en els II Premis Antoni Carné de l'Associaciacionisme Cultural Català

L’Ens de l’Associacionisme Cultural Català vol agrair la implicació activa de BBVA CX i la Fundació Antigues Caixes Catalanes en la preparació d’aquest certamen.

Així mateix, també  desitja mostrar el seu agraïment a totes les institucions i empreses que han col·laborat en la seva organització: Previsora General, Arç Cooperativa,  el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article