Entrevista

"He complert la promesa de publicar el testimoni de Josep Almudéver, últim brigadista internacional"

Antoni Simó i RosalenyHistoriador investigador de la repressió franquista al País Valencià.

L'historiador Antoni Simó.
L'historiador Antoni Simó.

Escriptora, periodista, artista plàstica, gestora cultural i professora de català.

Antoni Simó i Rosaleny (1946) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València i ha dedicat una part important de la seua vida a investigar la repressió franquista al País Valencià, sobretot al seu poble, Alcàsser. Fruits d’aquesta dedicació han estat: Alcàsser, Biografia d’un poble en guerra 1931 – 1941 (Publicacions de la Universitat de València) i La Violència Política contra les Dones, 1936/1953. El cas de la privació de Llibertat en la Província de València (Institució Alfons El Magnànim, 2017). També ha estat corrector, promotor i editor del llibre del darrer brigadista internacional Josep Almudéver: El Pacto de No Intervención, Pobre República. 

Podríeu parlar-nos de la vostra adscripció al Partit Comunista?

Com s’esdevé amb la majoria de les nostres actituds, aquestes no solen venir determinades per un únic factor, sinó que són el resultat d’un compendi més ampli, com ara les relacions familiars, culturals, socials, laborals . . .

Un pot heretar de casa l’afició a la lectura, al futbol, a la cacera, a fumar, a beure... o tenir inquietuds socials. Després hi apareixeran altres factors procedents dels amics, l'escola, el món laboral...

En el meu cas, van ser la Universitat i els companys de treball dels darrers 10 anys de la dictadura franquista els que em dugueren a assumir una consciència de classe i unes inquietuds per la llibertat i els valors democràtics.

A l’oficina de Correus on treballava sols la gent de CCOO i els afins al PC/PCPV, s'enfrontaren amb reivindicacions laborals a la direcció franquista. Altres companys més moderats o una mica al marge d'aquesta lluita sols s’afiliaren a altres partits i sindicats quan va arribar la transició. Sent conseqüent amb les meves vivències, aviat em vaig afiliar a CCOO i després al PC/PCPV.

Quina fou la vostra participació en congressos i trobades de caràcter històric?

Després d’acabar la carrera, vaig continuar en contacte amb el professorat de la Universitat de València, sobretot amb aquells relacionats amb la investigació sobre la República, la guerra civil i la dictadura. Com que sabien de la meva tasca en aquest àmbit, pensaren que podria aportar-ne dades en les trobades i congressos que havien començat a organitzar-se al País Valencià. Així que vaig ser convidat el 2008 a la Primera Trobada d’Investigadors de la Comissió de la Veritat, que va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània Octubre de la ciutat de València. Hi participaren 27 historiadors amb ponències i treballs que acabaren convertint-se en un llibre, La Repressió Franquista al País Valencià, que va eixir un any més tard. El va editar Pelai Pagès i Blanch en Tres i Quatre. He participat en altres congressos al País Valencià com a ponent, no sols per parlar de la repressió franquista, sinó també de temes d’interès comarcal. Són treballs que han estat publicats després pels diferents pobles de l’Horta Sud.

No sols investigueu, sinó que, a més, heu escrit alguns llibres...

La inquietud literària naix entre els anys 1970/80 i es decanta per l’àmbit localista. Durant aqueixos anys vaig començar a escriure en el BIM (Butlletí d'Informació Municipal) d'Alcàsser. El meu primer llibre, El terme d'Alcàsser, Horts. Motors i Regadius (2007), va ser editat per l'Agrupació d'Estudis Locals “El Castell” d'Alcàsser —entitat de la qual sóc president— gràcies una subvenció de l'Ajuntament d'Alcàsser.

Tres anys després, el 2010, apareix un altre llibre de caràcter local editat per la PUV: Alcàsser, Biografia d'un Poble en Guerra, 1931/1941. Aquest segon llibre em suposà un dur treball de sis anys, tant en l’àmbit de la investigació arxivística duta a terme en diferents indrets del territori espanyol, com ara la Capitanía General de la III Región (València) on vaig buscar els sumaríssims d’urgència de 80 persones d’Alcàsser sentenciades per tribunals militars franquistes, com per la recerca oral de 117 persones d’Alcàsser majors de 80 anys a les quals vaig entrevistar.Continuant en aquesta línia local, va aparèixer el 2012 Els Malnoms d’Alcàsser, xiquet i tu de qui eres. Editat per l’Agrupació d’Estudis locals “El Castell” d’Alcàsser. Hi apareixen més de 1.000 malnoms locals amb la seua etimologia o motivació popular. 

Fora de l’àmbit local, la Institució Alfons el Magnànim ens va editar el 2017, a R. Camil Torres Fabra i a mi, La Violència Política contra les Dones, El cas de la Privació de Llibertat en la Província de València, on detallem la sentència, la motivació, la localitat, etc. de 1.300 dones empresonades durant la República, i més de 4.000 durant el franquisme. Finalment, esmentar les memòries d'en Joseph Almudéver Mateu, El Pacto de No Intervención, Pobre República (2014), editat per L'Agrupació d'Estudis Locals “El Castell” d'Alcàsser. Les hem hagudes de corregir, enquadernar, pressupostar, subvencionar i promocionar! Com si d’una filla es tractés!

Vaig viure moments de tensió, de sentiments exaltats, de crispació... Fins i tot de rebuig a la meua tasca investigadora

Heu obtingut una visió panoràmica del teu poble, Alcàsser.

I tant! Sobretot gràcies a les entrevistes durant 15 anys a persones de vora 80 anys. La majoria ja no hi són. Alcassers de diferent cultura, nivell econòmic, ideologia... amb vivències directes de la guerra i la postguerra, amb un fort sentiment però senzilles que em contaven fets, actituds, passions, violència física i social, repressió laboral... Tant familiars de dretans morts per grups de republicans en la rereguarda republicana com descendents d'afusellats per Franco o aquells sobre els quals es prengueren represàlies amb llargs anys de presó durant la dictadura. I és que tanta gent entrevistada dóna per a molt. Vaig viure moments de tensió, de sentiments exaltats, de crispació, d'acusació, de plors i resignació. Fins i tot de rebuig a la meua tasca investigadora, per mitjà d’advertències i subtils amenaces. De vegades, amb informacions tan personals i de greu compromís que he hagut de callar.

Quines anècdotes sobre Alcàsser us han copsat més?

Anècdotes? Un munt! Està la crema de l'església; quins eren a la plaça i detalls del que feia cadascú. O el Montó a l'església, qui n’estava al front, com i a qui afectà la col·lectivització. O com es repartien els queviures. O com funcionava la borsa de treball. Qui dugué a terme la requisa d'escopetes i a qui del poble. O els alcaldes corruptes pel que fa al tema econòmic i les denúncies contra els republicans o l’encalçament de dones... Qui era de la Falange, membres i dirigents. O els mossens franquistes que controlaven el poble. O la repressió i la discriminació de la patronal. O la guàrdia civil, sense límits quant a exercir la violència. Autèntiques microhistòries pel que fa a les relacions personals que són tan complicades per als historiadors. Una microhistòria en que la relació personal entra de ple. Tema molt complicat per a l'historiador.

He viscut l'emoció de veure per primera vegada documents inèdits, prohibits pels responsables militars als investigadors.

Alguna troballa de la qual estigueu molt satisfet?

Pel que fa a la investigació arxivística, l'emoció de veure per primera vegada uns documents inèdits, ja que havien estat prohibits pels responsables militars als investigadors. Uns expedients sumarials de fa més de 70 anys depositats en la seu del Juez Togado Militar de Capitanía de València. Va ser una emoció que cal passar per comprendre aquestes vivències com a investigador. Saber qui era qui al el teu poble, tant dels morts d’una banda com de l'altra; i també de tots els empresonats de tots dos bàndols; de què havien estat acusats, quina havia estat la seua activitat, per quins fets empresonats... i haver de conviure dia rere dia amb els descendents dels seus acusadors... cal passar-ho i és ben difícil de narrar.

Quina és la vostra relació amb Josep Almudéver?

El vaig conèixer l’estiu del 1995. Té ara mateix 99 anys. Mentre duia a terme la investigació oral per a Alcàsser, Biografia d'un Poble en Guerra, alguns veïns dels entrevistats em van dir que hi havia un paisà nostre vivint prop de Tolosa, a França, que venia tots els estius amb la família de vacances. Em suggeriren que podria donar-me moltes dades sobre la República, la guerra civil i la postguerra, perquè havia tingut moltes vivències. El següent estiu vaig anar a entrevistar-lo i la sorpresa fou tremenda. El seu pare hagué d’anar-se’n a França, on es casà i va nàixer ell. Però la família tornà durant la República i va ser milicià voluntari i brigadista internacional, ja que tenia la nacionalitat francesa. Passà després de la guerra per camps de concentració franquista, presons, judicis sumaríssims, una sentència de 12 anys i 1 dia, repressió laboral, incorporació a l’AGLA, l’exili... Uns dies abans de tornar a França, em va dir que ho tenia tot per escrit, perquè volia que les seues filles saberen de la seua actuació. Era un manuscrit de 265 pàgines, ple de vivències i anècdotes personals en un context difícil d’entendre si no se sap de l’època en què tingueren lloc. L’estiu següent me les va dur i van enriquir extraordinàriament el meu treball.  Agraït, li vaig prometre que faria tots els possibles per publicar el seu testimoni. Promesa que vaig complir el 2014, en publicar-lo sota el títol de El Pacto de No Intervención, Pobre Republica, Memorias del Miliciano y Brigadista Internacional, José Almudéver Mateu. Anem ja per la cinquena edició, una d’elles en italià, i anem amb el llibre arreu del País Valencià presentant-lo en conferències i actes municipals.

Que teniu en ment com a investigador i escriptor?

Després d’un intens programa amb Josep Almudéver, he decidit prendre’m un període de descans i dedicar-me a la lectura. El pas per tants pobles i tants àmbits (municipals, escolars, culturals, associatius...) ha estat una autèntica pallissa física i mental, tenint en compte l’edat de Josep i la meua... A petició d'IDECO, he realitzat un treball per a la revista comarcal Annuals que sortirà en Novembre. I, en un altre ordre, estic treballant amb els descendents dels afusellats a Paterna per dur-los al cementeri i que proporcionen l'ADN als antropòlegs, amb l’objectiu de recuperar les despulles mortals dels seus familiars. 

I pel que fa a Josep Almudéver?

L'any que ve, Josep complirà 100 anys el 14 d'abril. Una idea interessant podria ser organitzar-li una gran festa i retre-li l’homenatge que es mereix. Però, clar, no sabem com estarà l’any que ve... I comence a tenir problemes amb les filles, que no volen que tinga tanta activitat... Ha estat rebut per l’alcalde de València, la consellera de Justícia, la Diputació Provincial... La Generalitat el va nomenar Ambaixador de la Comunitat Valenciana el 2016.

Si ve l’any que ve, ja pensarem què fer-hi...

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article