Entrevista

Jesús Ventura: «Estem plens de prejudicis, d’esnobs i de falsos moderns.»

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Quan es parla de Jesús Ventura el primer que ens ve al cap és la comunicació de la cultura popular i el fet associatiu.
És lògic. He estat gairebé vint anys a Ràdio 4 fent un programa de cultura popular anomenat «Fes ta Festa». Vaig començar en el món radiofònic fent els guions del programa «La Veu de la Sardana», aquell programa que presentava Maria Matilde Almendros. Més tard, vaig evolucionar a un programa de divulgació de la cultura popular que anés més enllà de la sardana. Jo crec que va ser un programa pioner perquè tractava el fenomen de la cultura popular com un fet global.

I arriba un moment que s’acaba, però.
Sí. Dos mesos abans de complir els vint anys, Ràdio 4 considera que ja n’hi havia prou i decideix suprimir-lo. Aquest fet ens obligà a replantejar-nos coses i decidir que havíem de continuar amb aquesta tasca de difusió i de comunicació cultural. En aquesta situació posem en pràctica allò que volíem fer i que manta vegades havíem plantejat a la direcció de la ràdio —sense que ens en fes cas—, en el sentit d’incorporar les noves tecnologies de la comunicació. És així que neix el nou programa «Fes ta Festa». Es tracta d’una nova proposta per als internautes i per a les emissores de ràdio municipals que s’hi vulguin afegir. Penseu que, a banda de l’aspecte radiofònic, també incorporem imatge i vídeo a les informacions que tractem. «Fes ta Festa» és un magazín de la cultura popular catalana.
Crec que omplin un buit i posem a l’abast de tohom una sèrie d’informacions contrastades, treballades i il·lustratives de què és i què representa la cultura popular a Catalunya.

«Fes ta Festa» és un magazín de la cultura popular catalana.

Quin impacte teniu?
Setmanalment realitzem cinquanta-cinc minuts de ràdio, els quals estan dividits en galetes d’uns cinc minuts amb personalitat pròpia.
Vam començar la diada de Sant Jordi de l’any passat i, en aquests moments, ens trobem en plena fase de sembra. Necessitem que se’ns promocioni i doni a conèixer dins de les entitats, perquè crec que, per tal que un projecte d’aquests es mantingui, és necessària la microesponsorització. Per exemple, si tenim dos-cents ajuntaments que ens donen suport, això té vida! Si estem pendents d’una subvenció d’un gran organisme, això es morirà, com es va morir quan uns senyors de Madrid van decidir que no hi havia més «Fes ta Festa» a Ràdio 4.

Per què no vau buscar un altre aixopluc, diguem-ne ‘convencional’?
No ens va atreure gens ni mica el fet de tornar a estar lligats a un sol lloc, perquè l’experiència amb Ràdio 4 ha estat en aquest sentit nefasta. El nostre és un projecte obert a tothom, però depenent només de nosaltres. Es tracta d’una iniciativa totalment voluntària.

Totes les manifestacions de cultura popular tenen al darrere el fet associatiu.

Com enteneu la cultura popular?
Entenem l’àmbit de la cultura popular de manera molt àmplia. El nostre programa vetlla molt pel fet associatiu. Totes les manifestacions de la cultura popular tenen al darrere una mena de gent, un esperit, unes entitats, en definitiva tenen associacionisme. Per nosaltres, és fonamental arribar i difondre aquestes realitats locals associatives escampades arreu del territori. Tanmateix, no hem d’oblidar tampoc les organitzacions de segon nivell, que agrupen moltes entitats i que ens forneixen informació i continguts de manera regular.

També teniu una forta vinculació amb l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona.
Actualment en sóc el president, després de la mort de l’amic Antoni Anguela. És una entitat que m’estimo molt. De fet, jo m’hi vaig criar. Ara som en un moment de canvis, canvis que ja eren previstos quan Antoni Anguela n’era president. Aquests canvis fan referència a aspectes bàsics, però importants, com ara la informatització interna, l’organització en un nou local al Pou de la Figuera de Barcelona… Properament, amb la necessitat d’adaptar els estatuts a la normativa vigent, ens ‘posarem al dia’, amb una voluntat d’ampliar, d’integrar i de donar a conèixer les nostres activitats.
L’Agrupació es fundà el 1922 (ara farà noranta anys). Actualment organitzem les ballades de sardanes a la catedral de Barcelona, el Memorial Joaquim Serra, gestionem un arxiu amb més de cinc mil partitures, hi ha un grup de muntanya amb moltíssima història, un grup de teatre amateur… Com es pot veure, no tot són sardanes, que també. I tot això entenem que ho hem de posar a disposició de la gent del barri on anem a viure.

La vostra relació amb la sardana no tan sols té una faceta de divulgador, sinó també de compositor, intrumentista i músic. Parleu-nos-en.
L’activitat en què actualment estic més centrat és el projecte «Músics per la cobla» del qual sóc el director, i la Cobla de Cambra de Catalunya. Es tracta d’una cobla virtual, que es forma cada any per a fer un parell d’enregistraments (en portem més de vint). Com a instrumentista, vaig començar amb el tible, vaig passar després al flabiol i darrerament a la batuta de direcció. Com a compositor, he compost obres per a cobla, sardanes…

Acostumem a dependre excessivament de les iniciatives polítiques per a poder fer activitats.

Teniu una mena d’obsessió en la promoció internacional de la cobla.
I molt profunda! Sempre que hem anat a l’estranger, hem causat sensació. La reacció del públic és una autèntica passada. Els EUA, la Xina, Europa… Són llocs on hem pogut comprovar aquestes reaccions d’èxit. Els únics que es queden palplantats són la gent d’aquí. Estem plens de prejudicis, d’esnobs i de falsos moderns.
M’agradaria que no haguéssim de ‘reexplicar’ constantment al polític de torn la importància de la música de cobla i la sort que tenim que encara estigui viva i es tracti d’un fenomen popular. Acostumem a dependre excessivament de les iniciatives polítiques per a poder fer activitats.

Difícilment es pot ser més contundent!

Joan-Ramon Gordo i Montraveta

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article