Entrevista

J. Perales i O. de la Torre: "Les tertúlies del filocafè són un espai de benestar"

Impulsors filocafès valencians

Escriptora, periodista, artista plàstica, gestora cultural i professora de català.


Jorge Perales és graduat en Filosofia i Omayra de la Torre llicenciada en Psicologia per la Universitat de València. Els dos són impulsors d'unes trobades periòdiques sobre filosofia que són conegudes com a filocafè i que han esdevingut ben populars a València.

En quins àmbits treballeu?

Jorge Perales i Omayra de la Torre: Hem creat l'empresa Dialoga2 i treballem en l'àmbit de l'educació i la salut. Formem professorat a través del CEFIRE i grups de funcionaris d'ajuntaments en col·laboració amb FUNDAE (estrès laboral, comunicació sana, noves metodologies educatives...). A més a més, organitzem xerrades per a famílies, tallers educatius i activitats extraescolars per a nens i nenes i adolescents relacionats amb mindfulness, educació emocional infantil i filosofia. Són activitats plantejades per tutors i tutores i AMPAS d'escoles i instituts del País Valencià.
També impartim un Taller de Memòria i Creativitat a l'EPA L'Alguer i participem en jornades educatives i tallers infantils sobre el foment de la lectura en biblioteques municipals com la de Godelleta i en algunes llibreries valencianes com Generación X i Greyshkull Comics.

Omayra de la Torre: Imparteixo conferències puntuals en col·laboració amb diferents entitats i tallers els divendres i els dissabtes quinzenalment sobre Mindfulness i resiliència per tal de gestionar millor l'estrès diari en l'espai El Almario i en l'Associació El Ventanal. A més a més, atenc psicològicament a domicili i passe consulta amb altres professionals sanitaris en una clínica.

Jorge Perales: Organitze tallers sobre Filosofia de la Vida i Cafès filosòfics a El Ventanal.

Què és El Ventanal?
O. T. i J. P.: Una associació cívica, col·lectiva, oberta a tota la ciutadania, sense ànim de lucre i formada per un grup heterogeni de persones que es desenvolupa al districte valencià de la Saïdia i que ofereix setmanalment diverses activitats socioculturals.

Què és un filocafè?
Una activitat sorgida el 1992 a París gràcies a Marc Sautet. Al Cafè Filosòfic es reflexiona sobre temes que poden contribuir a desenvolupar una vida plena i lliure, mantenint un diàleg des de la perspectiva de la filosofia pràctica sobre diferents qüestions que afecten la nostra societat mentre es comparteix un te o un cafè.

Com va néixer el vostre?
És un projecte que encetàrem fa quatre anys, basat en l'apropament de la filosofia de la vida quotidiana als diferents barris de València a partir del que es coneixen com a cafès filosòfics.

"Des del primer moment, vam organitzar tertúlies participatives (no magistrals) i obertes a qualsevol persona"

Per què vau elegir El Ventanal com a seu?


O. T. i J. P.: Feia un temps que col·laboravem amb diferents espais de la ciutat quan vam conèixer El Ventanal. Ens va agradar el clima que s'hi respirava des del primer moment i també els valors que transmet.

Com se us va ocórrer muntar un filocafè?
J. P.: Com a graduat en filosofia, ja sabia de la seua existència en ciutats com Barcelona. Aquí hi ha activitats semblants i força interessants, però no plantejades de la mateixa forma. Nosaltres, des del primer moment, vam organitzar tertúlies participatives (no magistrals) i obertes a qualsevol persona, independentment d'edat, origen, nivell sociocultural o formació prèvia.

Breu història del vostre filocafè:

O. T. i J. P.: Hi portem un parell d'anys i, encara que sempre hi arriben persones interessades en la dinàmica i les diferents temàtiques, ja comptem amb un ampli grup de companys i companyes en les nostres trobades quinzenals. Abans del nostre filocafè a El Ventanal, al començament de Dialoga2 i dels cafès filosòfics, vam col·laborar en diferents espais de diversos barris de València, com ara Benimaclet o Russafa. Per desgràcia, alguns d'aquells locals ja han desaparegut.

Quins són els vostres objectius?
O. T. i J. P.: Fomentar la salut, el benestar i el creixement personal. Creiem que els filocafès són un bon mitjà per contribuir-hi. Les tertúlies constitueixen, des del punt de vista psicofilosòfic, un ambient de curiositat, respecte, tolerància, aprenentatge, reflexió personal i social i, sobretot, de suport i trobada per a moltes persones.

"Recordem que les intervencions siguin breus per dona accés que tothom parle"

Quina és l'estructura d'un filocafè?
O. T. J. P.: Les temàtiques són proposades pels i per les assistents. Acostumem a informar de les nostres trobades, sobretot a través de les xarxes socials. El mateix dia del filocafè el moderador realitza les presentacions, reparteix petites guies de la sessió i, mentre es gaudeix del berenar, es van sol·licitant els torns de paraula per tal que cada persona, lliurement, oferesca la seua opinió sobre les qüestions que es plantegen, sempre des del respecte.

Què cal tenir en compte perquè funcione?
O. T. J. P.: Sempre recordem la importància de respectar el torn de paraula i que les intervencions siguin breus per donar accés que tothom parle. Amb tot, no hi ha un temps límit.
Les tertúlies solen durar vora dues hores, encara que hi ha temes que donen per a prou més temps. Per això cal tenir-ho en compte.

Quina temàtica interessa més?
O. T. i J. P.: Aquella relacionada amb la psicologia, la sociologia, la política i, sobretot, la filosofia. S'hi ha parlat de relacions socials, comunicació i convivència, mites, canvis socials, educació... En general, tenen a veure amb la possibilitat de relacionar-nos millor socialment i estimular el pensament crític: amor i amistat, intel·ligència artificial, intel·ligència emocional...

Diferències amb altres filocafès?
O. T. i J. P.: Quant a la temàtica, solen ser similars. Canvia el format.

"Si hi apareixen discrepàncies, a més d'enriquir la tertúlia, podem reconduir-les i mantenir el bon ambient"

Què feu davant possibles situacions tenses?
O. T. i J. P.: De moment i gràcies a unes normes bàsiques per al bon funcionament, no hem passat per situacions particularment tenses. Si hi apareixen discrepàncies, a més d'enriquir la tertúlia, podem reconduir-les i mantenir el bon ambient. Encara que som persones adultes, cal recordar la importància de l'empatia i de la diversitat d'opinions.

Situacions positives
O. T. i J. P.: Les xarxes de suport i d'amistat que es generen entre les diferents persones que hi participen, malgrat els diferents punts de vista. També el clima d'aprenentatge i els somriures i les complicitats que hi compartim.

Podríeu explicar alguna anècdota?
O. T. J. P.: Hi ha participants que ens segueixen des que començàrem en altres espais i amb els i les quals hem compartit molt bons moments. Però, potser, la que més ens va sorprendre va ser una tertúlia sobre el dol. Va haver-hi persones que, de manera natural, van saber acollir i donar suport emocional a altres persones que volgueren compartir vivències personals.

És una forma de conèixer com és la gent?
O. T. i J. P.: El coneixement de l'altra persona sempre hi està present; òbviament, el fet d'acudir a aquest tipus d'activitats ja et dóna informació sobre les persones que hi assisteixen. Persones amb inquietuds, amb ganes de compartir i aprendre, respectuoses... En cada sessió descobrim coses noves, de les persones i de les aportacions; cada sessió és única.

Què podríeu millorar?
O. T. i J. P.: Després de cada filocafè, fem un exercici reflexiu. Abans, ja ens disculpem davant qualsevol contratemps que haja pogut sorgir a causa d'opinions diferents o de petites controvèrsies. I, per descomptat, agraïm sempre la comprensió de les persones assistents. Ara bé, ens agradaria millorar la possibilitat d'ampliar l'horari, sempre que ens ho permeten les circumstàncies personals i professionals futures. D'aqueixa forma, podria assistir-hi més gent en torns diferents i s'hi facilitaria la participació. A vegades, ha quedat prou gent fora i en torn d'espera i això que solem ser entre 10 i 12 participants.

Què funciona molt bé?
O. T. i J. P.: La periodicitat: cada quinze dies. La gent pot informar-se amb temps, investigar sobre la temàtica i organitzar-se millor. També no posar límits d'edat. Permet que puga venir més gent i, a més, compartir coneixements des de diferents generacions i perspectives. Hem arribat a tenir, fins i tot, estudiants de batxillerat i de primers cursos de carrera.

Pepa Úbeda

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article