Entrevista

Josep Ma de Ramon: Els Pastorets és un element transversal que va més enllà de l’espectacle teatral i la tradició.

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Qui més qui menys ha sentit, vist o fet Pastorets. Però, què són realment?
Jo sempre dic que, quan parlem de Pastorets, es fa molt difícil de posar una , dues o tres etiquetes. Són un espectacle, són una tradició… Són moltes coses. Tanmateix, al final acabes de dir que és un element transversal, una manera de viure el Nadal que implica tot això.

«Els Pastorets són una manera concreta de viure el Nadal.»

Quin és l’origen?
L’origen inicial, el situaríem amb l’«Auto de los Reyes Magos», el primer text teatral que es considera de la península Ibèrica. La seva evolució va originar el que s’anomenà «Oficium Pastorum», que era una història en tres actes que es feia a les esglésies. En un moment donat de l’edat mitjana, aparegué el personatge del «pastor bobo», que és el que més endavant trobarem en totes les versions de Pastorets a casa nostra. A la meitat dels anys mil vuit-cents se’n feien representacions, sense que fos un cosa escrita, a cases benestants de Barcelona, aquí mateix a Mataró a l’hospital… Però no hi ha textos escrits, es tractava d’una tradició oral. Nogensmenys a Catalunya pren una evolució particular i es comença a representar fora de les esglésies.

Així, doncs, quan neixen els primers Pastorets escrits?
El primer text que se’n fa difusió data del 1883 i fa referència a un encàrrec fet per la població de Ripoll a una gent d’Olot perquè el que ja es feia de tradició oral s’escrigués formalment. Inicialment es va fer en castellà; però tot seguit, al cap de dos o tres anys, se’n va fer la traducció al català. Tanmateix, a Olot des de l’origen es continua fent en castellà.
Pel que fa a l’evolució, no ens consta gaire cosa. De fet, treballar aquest aspecte és un dels objectius de la coordinadora actual. Es coneixen fets puntuals, un manuscrit anterior a Manresa, l’evolució que és dóna a les Illes cap al Cant de la Sibil·la… Poca cosa més.
S’ha de tenir en compte que els Pastorets, durant molt de temps, van ser considerats una cosa menor. És per aquest motiu que no hi ha hagut treballs històrics de recerca.

«Amb personatges com Pitarra i Folch i Torres els Pastorets passen de ser una manifestació oral a la categoria de teatre.»

Arriba un moment que té lloc un salt qualitatiu, oi?
Sí, i és el moment que en Pitarra, que era un escriptor teatral reconegut, fa els seus Pastorets i aquests passen a tenir l’estatus de teatre. Parlem de cap allà a finals del segle XIX. A l’inici del segle XX comença la gran bullida. El 1903 es publica el text de Ramon Pàmies (que inicialment tenia una durada de set hores!). El 1916 es publiquen els Pastorets que són més representats arreu de Catalunya, els de Folch i Torrres. Aquests Pastorets tenen una forma i una estructura de conte, cosa que permet que puguin ser representats de manera diversa en funció dels mitjans i de la qualitat artística de cada grup.

Quin rerefons ideològic tenen els Pastorets?
Els Pastorets es van consolidar en un moment de necessitat d’adoctrinament de la població, quan s’inicia la revolució industrial, on sorgeixen els sindicats, els círcols catòlics… Amb el temps, però, aquest aspecte es va perdent perquè agafa més força la relació social de les persones amb un projecte comú com a projecte transversal, un espai que aplega molta gent diversa, on les classes socials no tenen espai. Cal tenir en compte que els Pastorets han estat també, després de la Guerra Civil, un espai i refugi de foment del catalanisme.

«Els Pastorets es van consolidar en un moment de necessitat d’adoctrinament."

Qui formeu part de l’actual Coordinadora de Pastorets de Catalunya?
Avui per avui, som 43 grups els que en formem part. Són grups molt diversos, però. Tanmateix, no tots els Pastorets que es fan actualment són membres de la Coordinadora. En total, a Catalunya podríem parlar de gairebé un centenar de grups que fan Pastorets actualment, si bé no sempre amb la mateixa regularitat i estabilitat. Aquí no s’inclouen els que es fan a les escoles, que per la seva especificitat tenen un tractament a banda.

Cada cop més s’observa un major reconeixement de la tasca desenvolupada pels Pastorets.
Sí: els Pastorets de l’Ametlla de Merola, que han rebut la Creu de Sant Jordi pels 125 anys d’existència; els de Manresa, que s’han inclòs dins d’un catàleg de patrimoni cultural que tira endavant l’ajuntament d’aquesta ciutat; els de Mataró, que són declarats patrimoni cultural de la ciutat… Són alguns dels exemples del paper i del reconeixement que, en aquests moments, té el fenomen dels Pastorets.

Els Pastorets es fan per Nadal, fins a finals de gener. Què feu els altres mesos?
Hi ha grups que només funcionen per Pastorets; uns altres, però, estan relacionats amb grups de teatre o esbarts, que són grups cohesionats i estables i que porten un altre tipus d’activitat. En general, estan lligats a agrupacions d’àmbit més gran. La gran majoria tenen unes altres activitats, però quan arriba la temporada de Pastorets s’aboquen de totes totes a fer-los. Pensa que la temporada de Pastorets per a molts grups comença el setembre o l’octubre.

Com a Coordinadora formeu part de la Confederació d’Agrupacions de Cultura Tradicional Catalana.
Sí. A més, formo part de la seva junta. Cal tenir present que la Confederació neix en un moment determinat i és un intent d’unir grups de cultura bàsicament tradicional catalana. En aquests anys les seves activitats estan orientades al món escolar en la línia d’incorporar la cultura tradicional com una normalitat més dins de l’escola, organitzant simposis i trobades adreçades a les escoles. Tanmateix, cal aprofundir en aquest treball i decidir com desenvolupar-lo i on desenvolupar-lo.

«L’Ens, a més de ser una eina útil, realment hi ha cos, és una força molt potent i una eina d’interlocució amb les administracions i entre el teixit associatiu fonamental.»

I també sou de l’Ens.
L’Ens, a més de ser una eina útil i molt potent, realment té cos. Encaixa plenament amb la dinàmica professional (en el sentit de fer les coses ben fetes, independentment de la seva remuneració) i dóna el paper de lideratge i direcció als càrrecs electes. Es tracta d’una veu coherent, amb consistència i amb gent al darrere. A partir del moment que l’Ens agrupa de manera estructurada col·lectius importants i significatius, amb rigor, es constitueix una força molt potent i una eina d’interlocució amb les administracions i entre el teixit associatiu fonamental.

Doncs compteu que hi ha la voluntat de continuar i de potenciar aquest camí iniciat.


Joan-Ramon Gordo i Montraveta

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article