Entrevista

Vicent Martí: "Quan hi pren part la consciència, anem cap endavant" 

Escriptora, periodista, artista plàstica, gestora cultural i professora de català.

Vicent Martí i Andrés (Alboraia, l’Horta Nord, 1953) ha deixat astorat a més d’un. Ben aviat va voler ser llaurador; així i tot, començà treballant a la fusteria del poble. Estar tot el dia tancat entre 4 parets el van fer desistir i se n’anà a treballar al camp. Al principi, va practicar l’agricultura convencional, però les reflexions el dugueren a pensar que no feia bé i fa uns 30 anys se’n passà a l’agricultura ecològica. Va passar mil i una calamitats, però hi ha arribat. Ara ven els seus productes i fa xErrades sobre la seua experiència i, a punt de jubilar-se, està més content que mai, ja que ara sí que podrà gaudir de la terra. És membre de l’associació Per l’Horta, una agrupació que defensa la cultura i el lligam que s’estableix amb la terra.
 
Com és que vau preferir el camp a la fusta quan tothom en fugia del primer?
La meua mare estimava la terra i, al meu pare, li semblava bé que m’hi dediqués. A més a més, el meu avi i l’entorn influïren molt. La fusta m’agradava, però estar deu hores empresonat no era el que volia.
 
D’on són els vostres pares?
D’Alboraia (L’Horta Nord).
 
Què van dir quan vau deixar la fusteria pel camp?
Que al camp, a treballar i aprendre.
 
A quina edat entràreu a la fusteria?
Als 14 anys.
 
A quina edat la deixàreu?
Als 15.
 
De qui heu tret l’amor per la terra?
De la vida i la recerca de la llibertat, de la família, l’avi, la mare...
 
Quant de temps practicàreu l’agricultura convencional?
Vora 8 anys.
 
Quan vau començar a pensar que no estàveu tractant la terra com calia?
M’enveriní dues vegades; calia pensar-hi i hi pensí.


"O tractàvem bé la terra o la vida no tenia sentit" 


Com arribàreu a saber-ho?
Estava clar: així no es podia continuar; estàvem matant la terra.
 
Quan començàreu a canviar?
En veure que, o tractàvem bé la terra o la vida no tenia sentit.
 
Penseu que sou el primer a fer el canvi al que hui s’anomena “agricultura ecològica”?
Dels primers...
 
Què enteneu per ser “radical”?
La recerca dels nostres orígens i les nostres arrels com a éssers vius.
 
Vau ser criticat?
Sí, i va estar bé.
 
Per qui?
Pels altres llauradors.
 
Per què?
Perquè la ignorància és el mal d’aquest món.
 
Un cop en el conreu tradicional, per què pensàreu que era un camí sense tornada?
Perquè, quan hi pren part la consciència, anem cap endavant, no pas cap endarrere.
 
Com féreu el viatge de no tornada?
Escoltant el nostre cor, la nostra ànima, no tenint por...
 
Com va ser de dur?
Com calia que fos: una evolució i una experiència.
 
Com va ser la batalla del mercat?
El mercat, ens l’hem inventat nosaltres, a casa nostra, i una part petita de la societat que és la que compra els nostres productes.
 
I la de l’exportació?
Vendre a 2.000 quilòmetres de distància no és sostenible.
 
Quan i com naix la idea de vendre els productes a la vostra alqueria?
Al principi, no teníem cap altra cosa i haguérem de passar pel forat, quan els impostos de l’estat se’ns menjaven més que als grans.
 
Què penseu de la gent jove que ha decidit emprendre el mateix camí que vós?
Que aprenguen, que es formen, i, després de 6 anys, ja en parlem.
 
És vocacional aquest tracte a la terra que feu vós?
Sí.
 
Quan us jubileu, què fareu?
No em jubilaria mai...
 
Com trobeu la comarca de l’Horta Nord, on viviu i treballeu?
Hi manquen ànim, estima, dones, xiquets... i hi sobren verins i especulació.
 

"Diuen que sóc l'agricultor activista, perquè no puc star quiet, m'avorriria molt..."


Alguna xerrada o conferència vostra que haja commogut?
Algunes poques al Foro Europa.
 
Us heu enfrontat als grans: Mercadona, empresaris del sector... Com ha estat l’experiència?
Força agradable, però passant d’aquesta gentola i fent el nostre camí.
 
Per què diuen de vós que sou l’agricultor “activista”?
Perquè no puc estar quiet, m’avorriria molt...
 
Què es Per l'Horta?
Una organització que defensa la nostra terra i la nostra cultura.
 
Com veieu el futur?
Jo hi mire el moment; el futur no existeix.

Podeu entrar a la web de Per l'Horta, fent clic aquí.

Pepa Úbeda

Comentaris

José Sanfrancisco Orero Masies
1.

Amic Vicent: “...la revelión es mi cencia...” (El payador perseguido) Atahualpa Yupanqui.

Comenta aquest article