Entrevista

Jordi Montlló: “La fira de Santa Llúcia que ens imaginem, ha desaparegut”  

Pessebristes

Periodista i realitzador audiovisual


Del 24 de novembre al 23 de desembre l’Avinguda de la Catedral es tornarà a omplir de l’olor de molsa, de les figures de pessebre, de caga-tions... Serà la Fira de Sants Llúcia. Un espai de passeig quasi obligat que ha centrat l’atenció de Jordi Montlló, que recentment s’ha doctorat en Antropologia Social amb la seva tesi la Fira de Santa Llúcia, la primera fira de Pessebres documentada 1786 – 2012). Un estudi valorat amb matrícula d’honor cum laude, és a dir la màxima nota possible, que explora les interioritats d’un espai tan conegut com és la fira de Santa Llúcia. Montlló, membre fundador del Col·lectiu El bou i la Mula, de recerca entorn de les tradicions pessebrístiques, ha ajuntat en la seva tesi la seva afició i la seva formació.
 
La teva tesi és el primer estudi rigorós sobre la Fira de Santa Llúcia.
Sí, ja feia un temps que perseguia fer-lo, primer com a estudi vinculat a l’empresa d’activitats culturals on treballava, però no va ser fins que precisament em vaig trobar a l’atur que un bon matí em vaig despertar, pensant: “Realitzaré una tesi sobre la Fira de Santa Llúcia”. Així que vaig reprendre els estudis de doctorat allà on els havia deixat. Va coincidir en un moment vital en què les circumstàncies em permetien fer aquesta tesi. En aquest estudi conflueixen la meva formació i la meva afició al pessebrisme.
 
Com han conviscut els dos vessants: l’estudiós i l’aficionat?
He hagut de fer l’esforç de separar el que realment és la Fira i el que jo projecto, és a dir, el meu desig de com voldria que fos la fira, influenciat com estic pel meu tarannà pessebrista. I he hagut de fer sortir el meu jo científic.
 
Això vol dir que la Fira de Santa Llúcia no és com te la imagines?
La Fira de Santa Llúcia ja no és com se la imaginen els barcelonins. La Fira parteix d’un arquetip de firaire que ha desaparegut, el tenim en el nostre imaginari col·lectiu, però ja no existeix.
 
Quin era aquest firaire?
El firaire tipus era un artesà que tenia una feina, la seva font d’ingressos principal, i que en arribar a casa, durant tot l’any preparava figuretes, cases, construccions per al pessebre, que les venia a finals d’any a la fira. 
 
"La Fira ha perdut identitat"


Què se n’ha fet?
Aquest model ha desaparegut. Si bé ens podem passejar per la fira, i hi trobem parades de terceres generacions, cal dir que aquestes continuen la tradició familiar de firaire, però es transmet la parada, no els coneixements. Els artesans que exposen les seves pròpies figures, són una minoria de 6 o 7 parades, la resta, compren les figures i altres elements de producció industrial.
 
Però l’artesania té un preu elevat i una figura industrial compleix la mateixa funció al pessebre.
El comprador ho veu com el mateix, però no és així, una figura artesanal té un component sentimental, que això sí, has d’haver estat educat  per admirar-lo. En general som un país que no valora l’artesania, que s’hauria de  percebre com un tema de país. Hauríem d’agafar el model francès, i donar als productes artesanals el valor que es mereixen. El resultat de tot plegat és que la fira ha perdut identitat.

 
"Passeges per la Fira i veus que hi venen cremadors d'encens"


Es pot revertir aquesta tendència?
Serà difícil que es canviï aquesta manca de valoració de l’artesania. I el punt de vista de l’Associació Fira de Santa Llúcia, i els de l’Ajuntament no va en aquest sentit, i des de la Generalitat es considera oportú no entrar-hi. Hi ha diversos condicionants: l’alt preu que han de pagar a l’Ajuntament els comerciants per les parades i l’actitud de l’associació, el principal interès de la qual és defensar els socis, no mirar més enllà, són aspectes que ajuden a fer que res no canviï. Per exemple, el figuraire més famós de tot Catalunya, Ramon Andreu, el millor entre els segles XVIII i XIX si ell decidís vendre les seves figures i coincidís que aquell any hi hagués concurs d’assignació de comerciants, que són cada quatre anys, no aconseguiria punt de venda. Perquè una persona que ja ha tingut abans parada, té més punts per antiguitat, que els que tindria tot un Ramon Andreu, que, això sí, assoliria la màxima puntuació en la categoria de producte. Així, passeges per la Fira i veus que hi venen cremadors d’encens.
 
De quina manera aquest fet malmet la imatge de la fira? Difícilment canviarà la tradició passejar-se per la fira.
És una tradició com pot ser menjar mona, però es pot arribar a desvirtuar tant que es perdrà el fil de la tradició. Fa uns anys a la Fira es podrien trobar col·leccions de figuraires prestigiosos com Vicenç Abella. A l’avinguda de la Catedral trobaves figures que no podries trobar en altres llocs i aquesta exclusivitat era un valor de la fira, però per això cal la promoció tant de l’Ajuntament de Barcelona, com de la Generalitat.


"Hem d'aprendre a valorar les figures artesanes"


Com es pot afavorir aquest canvi?
Els mateixos firaires i l’associació que els agrupa et diuen que hem de poder veure a les parades productes artesanals de quilòmetre zero, exclusius, i si això és així, aleshores cal ser coherents. Els mateixos firaires a la seva parada vénen els que els surt a compte. Si es vol reconduir la fira, els seus criteris no haurien de ser comercials.
 
El cost del lloguer de la parada, entre 500 € i 1.000 €, no ajuda.
Exacte i és aquí quan cal el reconeixement de l’artesania per part de les institucions. Forma part d’un tot, si assolim aquest reconeixement, entendrem que les figures artesanes tenen un valor. I si tens nens petits a casa els ensenyaràs a cuidar-les. De mica en mica es canviarà aquesta tendència, i la Fira de Santa Llúcia no es perdrà.
 
A la tesi ratifiques com a vàlida la primera referència escrita de la Fira, l’any 1786.
Sí, és la primera referència escrita que he trobat i apareix en un dels dietaris del Baró de Maldà. Es fa per Santa Llúcia, el 13 de desembre, i se celebra davant del Pla de la Catedral, i els carrers dels voltants: el de la Corribia, el de Santa Llúcia, el dels Comptes, la plaça Nova... Cal entendre que l’avinguda de la Catedral no existia i davant la catedral hi havia cases i petits carrers que es van perdre amb els plans urbanístics arran dels bombardejos del 1938 i altres modificacions posteriors. Als escrits de Maldà es diu que la fira és “bulliciosa y populosa”, i que tothom s’hi donava empentes. Així doncs, podem afirmar que la primera referència documental de la fira és de 1786 però una fira no es crea i el mateix any ja es fa gran, i en cap lloc al text, es diu que la fira és una novetat. Per tant, podríem pensar que ja es feia, però no podem afirmar l’inici.
 

"He pogut datar en el 1932 la sol·licitud dels mateixos firaires a l'Ajuntament per tal de demanar que les fires d'unifiquin en una i en unes mateixes dates"


Quin és el context de la Fira?
En el context en què situem la primera vegada que es parla de fira, en els dietaris del Baró de Maldà, a Barcelona hi trobem tres fires més, tot entenent que la ciutat està conformada pel casc Antic. Una que se celebra el 8 de desembre, Immaculada Concepció de la Mare de Déu, que també es duu a  terme pels voltants de la Catedral, ja que la missa de la Puríssima congregava molta gent i els comerciants se situaven en un lloc de pas per vendre els productes, on n’hi havia de nadalencs com ara torrons. La de Santa Llúcia, tal com era en els seus inicis, en què se celebra el 13 de desembre. També hi ha una fira que se celebra el 18 de desembre, Mare de Déu de l’Esperança, al carrer dels Cecs de Sant Cugat, de la qual només he trobat que es va celebrar el 1799, tot i que es pot suposar que abans i després de la data també es va fer.  I per últim, la fira de fires, que començava per Sant Tomàs, el 21 de desembre, i s’allargava fins al 24. Aquesta fira es duia a terme per tot el barri antic.

Com s’arriba a la Fira de Santa Llúcia tal com la coneixem actualment?
A la tesi, he pogut datar en el 1932 la sol·licitud dels mateixos firaires a l'Ajuntament per tal de demanar que les fires d'unifiquin en una i en unes mateixes dates. I és així com la que perdura és la Fira de Santa Llúcia. És cert que aleshores hi ha poques fonts documentals, ja que a la documentació administrativa no se li donava valor i es llençava.
 
Com sobreviu la fira a la Guerra Civil?
Del 1936 al 1938, no se celebra la fira, però sí el 1939, i és un èxit: el segon dia ja s’han exhaurit totes les existències. Durant el període revolucionari la gent s’autocensura i per por llença o crema les figuretes de pessebre, de manera que l’any 1939 hi ha moltes ganes de comprar.
 
La situació sempre ha afavorit a la Fira.
En aquella època la fira acabava amb la missa del gall del 24 de desembre. Els comerciants esperaven que sortissin les persones de la catedral per acabar de vendre les últimes existències. I es feia en un context de brutícia, fum i soroll, ja que els comerciants ja començaven a desmuntar i a cremar allà mateix les parades, que eren de fusta.
 
Un lloc ple de vida.
Ha estat sempre un lloc d’intercanvi, un lloc antropològic on se citen persones de diferents orígens socials. Hem d’evitar que de lloc de trobada al llarg dels segles, no passi a esdevenir un no-lloc [segons la denominació de l'antropòleg francès Marc Augé, un lloc sense personalitat pròpia]
 
Àlvar Andrés
 
Jordi Montlló oferirà diverses ponències a ampliar conceptes entorn de la fira de Santa Llúcia. El 14 de desembre a les 20h a la casa dels Entremesos, oferirà la ponència "Reconstrucció de la Fira de Santa Llúcia: d'un passat brillant a un futur incert". I dins el cicle de conferències organitzat pel Museu Col·lecció Municipal de Cabrils i el Col·lectiu el Bou i la Mula, oferirà la conferència el 16 de desembre, a les 19h, Nadal a cel obert: La Fira de Santa Llúcia. El cicle continuarà el 13 de gener, a les 19h, amb la conferència d’Albert Dressaire i el 3 de febrer, a les 19h, amb Josefina Roma.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article