Entrevista

Pablo Guerrero: "Fa vergonya apel·lar a la plenitud de sentiments"

Periodista i realitzador audiovisual


Pablo Guerrero (Esparragosa de Lares, Badajoz, 1946) ha fet camí de manera sòlida i coherent. Una trajectòria ferma amb un compromís reivindicatiu que va exposar en cançons com A cántaros, que va esdevenir un himne a la utopia en un temps en què la dictadura franquista era encara vigent. Posteriorment, durant els anys de la transició van assolir gran èxit cançons com Paraíso ahora o A tapar la calle. Però no va buscar igualar l'èxit d'aquelles cançons, i sí continuar per camins en què l'excel·lència en la música i les lletres l'han portat a crear discos amb ànima i que reben influència de diferents sonoritats, des del flamenc, el jazz vocal, o l'anomenada New Age. Una carrera on a finals dels 80, l'amor per les paraules agafa forma amb el seu primer poemari. I des d'aleshores ha mantingut una carrera com a poeta que complementa l'imaginari mostrat en les seves lletres. Diumenge 19 de novembre Guerrero, a les 19h, presenta al Centre Artesà Tradicionàrius el seu últim treball discogràfic Mundos de andar por casa, el seu quinzè disc d'estudi, en aquest cas un doble cd amb 16 cançons que abracen i ajuden a mirar el món amb ulls nous, on la consciència dels temps que vivim no derrota la imaginació, que permet trobar una força renovada.

Mundos de andar por casa compon un missatge que reivindica la quotidianitat. Centrats en els grans plans, ens oblidem del dia?
No tenim bona relació amb allò que ens envolta, de vegades ens costa envoltar-nos d'un entorn que ens agradi. Alhora, el disc també és un cant a la imaginació, el món canvia quan comencem a imaginar-lo d'una altra manera.

Com coexisteixen l'arrelament al quotidià i la imaginació?
Forma part de la mateixa visió del món i la vida. Vivim arrelats a la terra, sentint la gravetat, però el cap es troba a l'aire.

Passem més temps en el món virtual que en la realitat tangible?
Crec que la cultura tradicional ha complert una transmissió important d'avis a néts, i s'està perdent molt, però no de tot. Al final ens avorrirà estar a Facebook i escriure a Twitter; al final tot ens acaba saturant i passarà el mateix amb això. Conec ja molts joves que em diuen que no empren aquest tipus de xarxes socials.


"La primera música que vaig escoltar van ser els romanços que em cantava el meu avi"


Com ha estat la gestació de Mundos de andar por casa?
El disc l'he fet amb la meva banda: Christian Pérez, contrabaixista, Santi Vallejo a la trompeta, Juan Ferrari a la guitarra, i sobretot, Luis Mendo, que, a més d'estar a la guitarra i al piano, s'ha encarregat dels arranjaments i la producció. Són setze cançons que quan les vaig presentar a la companyia discogràfica van alçar les mans al cap: em van dir que discos tan llargs la gent no escolta. Vam trobar la solució de fer un doble disc i en el mateix disseny fem una picada d'ullet als discos de vinil analògics, i parlem de Cara A i Cara B.

Des dels seus primers discos ha tingut present el folklore extremeny, i al llarg de la seva carrera mai ha abandonat completament les seves arrels.
La primera música que vaig escoltar van ser els romanços que em cantava el meu avi. No teníem ni televisió ni ràdio al poble. El meu avi me'ls cantava i em feia ràbia que sempre deixava a mitges les cançons perquè es cansava. Eren les cançons que es cantaven en la recol·lecció de l'oliva, quan es feia la verema... És la primera música que vaig escoltar i mai no l'he perdut.


"La música ha d'anar més enllà de ser coherent amb la lletra, ha d'aportar sonoritats innovadores"


A finals dels vuitanta s'obre a nous territoris musicals com el que aleshores s'anomenava música New Age.
Sí, però crec que en la meva manera de cantar i d'entendre la música hi són presents les arrels. Això no vol dir que no hagi estat obert a les influències més dispars, com a persona que li agrada escoltar el que fan els altres, des de música electrònica a jazz vocal, cantautors francesos, italians, americans... Hi ha gent que diu de mi que sóc original, que no he seguit a cap ídol al peu de la lletra, i potser és així, però el que he fet sempre és amarar-me de molta música i aleshores les influències sempre han sortit de forma inconscient.

Escriu llibres de poesia i les seves lletres són molt cuidades, però sempre hi ha un equilibri en la investigació musical dels seus treballs.
A mi m'interessa el so, de fet el meu últim llibre de poemes es diu El porteador de sonidos. Sempre he considerat que una bona cançó no és només una bona lletra. La música ha d'anar més enllà de ser coherent amb la lletra, ha d'aportar sonoritats innovadores. I això ho he mantingut al llarg de la meva carrera, tot i que ara els pressupostos ara s'han reduït i no puc comptar amb les grans instrumentacions d'abans. Però un amic meu molt entès en música, em diu que li agraden més els meus treballs d'ara, ja que van a l'essència, hi ha menys orquestra i són més directes.

Amb cançons com A cántaros o a A tapar la calle, va esdevenir un referent de la cançó més reivindicativa en la transició i inici de la democràcia. Amb tot, la reivindicació de la quotidinitat de Mundos de andar por casa no està exempta de compromís polític. D'una altra manera, però hi ha un posicionament.
Crec que s'ha de canviar la realitat, però també la psicologia dels éssers humans, que siguem més tolerants amb els defectes dels altres. Cal canviar el món però també la vida. I això li dóna el sentiment a la meva música i poesia.

El 1989 va publicar el seu primer llibre de poesia. Des d'aleshores ha continuat mantenint una producció regular. Com conviuen el músic i el poeta?
Hi va haver un temps en què em molestava que em consideressin poeta, com si m'atorguessin unes capacitats que no tenia, però actualment ja he publicat quasi tants llibres de poesia com discos d'estudi. La meva música és plena de poesia, i a la inversa. Però hi ha diferències. Una lletra per a una cançó t'obliga a ser més senzill i directe, i en la poesia hi trobo més llibertat formal, i més ara que la poesia ja no se sotmet a la rima. Crec que en la poesia també puc emprar un llenguatge més ric. Actualment em considero més poeta que músic, ja que em veig tota la vida escrivint poesia, però en canvi amb 80 anys no em veig dalt dels escenaris, com sí que va fer Leonard Cohen, o actualment, Paco Ibáñez o Charles Aznavour.

Ara es troba preparant disc o poemari?
Estic escrivint, però amb molta tranquil·litat, noves cançons, i en elles tracto qüestions més urbanes que en anteriors treballs. Si bé porto més de 40 anys vivint a Madrid ciutat, ara és quan em surten cançons més urbanes.


"Faig bromes als cantautors joves i els dic que només escriuen cançons d'amor, però no d'un amor en plenitud, sinó sempre de desamor"


Més influenciades per la realitat?
En el disc actual ja m'apropo a la realitat que vivim, sempre m'he deixat influir per ella, però és cert que vivim uns temps molt estranys. Sembla impossible que algú com Donald Trump hagi arribat a president dels Estats Units, sembla una broma macabra.

Hem confós cinisme per intel·ligència, i som ara més estúpids.
Podria ser que ara cançons com A tapar la calle, Paraíso ahora o A cántaros, es percebrien d'una altra manera. Jo faig bromes als cantautors joves i els dic que només escriuen cançons d'amor, però no d'un amor en plenitud, sinó sempre de desamor.

Hi ha pudor cap als bons sentiments?
Sembla que fa vergonya apel·lar a la plenitud de sentiments, i en canvi no a estar fet una porqueria. La societat accepta millor i s'identifica més amb estar malament que estar bé.

Què s'hi pot fer contra això?
Tota la meva poesia va en contra d'aquesta tendència.

Quin és el plantejament del concert del Tradicionàrius?
Actuaré acompanyat de les guitarres de Luis Mendo i Juan Ferrari, també hi apareixerà com a convidat el poeta Jesús Gil, que llegirà alguns poemes. És la versió més despullada dels concerts que estic fent d'aquest disc, i és la que m'exigeix més a mi. No comptaré amb la banda de músics que m'empara. Però sí que s'assemblarà més a la manera com s'ha creat Mundos de andar por casa, en el qual amb en Luís i jo ens hem trobat durant un any i mig per musicar i treballar les lletres que havia escrit. Em fa il·lusió actuar a Barcelona, ja que fa un temps vaig actuar dins el marc del festival Barnasants i m'agrada actuar en un lloc on la cultura es valora i que ha estat i és el bressol de músics com Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Ovidi Montllor o Raimon.

Àlvar Andrés

El concert de Pablo Guerrro, diumenge 19 de novembre al les 19h, al Centre Artesà Tradicionàrius (Plaça d'Anna Frank, del barri de Gràcia), compta amb un descompte per als lectors de Tornaveu que podran adquirir les seves entrades a 8 € a través d'Entradium amb el codi 191117, o diumenge mateix a taquilla dient que són lectors de Tornaveu o presentant aquesta entrevista, aconseguiran el mateix descompte.

Per comprar l'entrada a través d'Entradium, feu clic aqui.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article