Entrevista

Xavier Cordomí: Els col·lectius associatius d’altres àmbits desconeixen força la realitat del que representa la cultura popular i tradicional

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Actualment és director (pel fet de ser el president de la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella) de la recent inaugurada Casa dels Entremesos, un antic edifici remodelat, seu de l’imatgeria festiva de la Barcelona vella i d’una bona colla d’entitats directament relacionades amb la cultura popular i tradicional.
Després d’una extensa passejada per l’edifici i de veure força gegants, monstres, capgrossos... parlem una bona estona, el resum de la qual us oferim a continuació.



Ens trobem a la Casa dels Entremesos...
Oficialment s’anomena Centre Barceloní de Producció i Difusió de la Cultura Popular d’Arrel Tradicional, la qual és gestionada per la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona. Malgrat el seu nom, es tracta d’una coordinadora interdisciplinària (que aplega activitats que van des dels sardanistes fins als geganters, passant pels diables...) i que acull diverses activitats de cultura popular i tradicional protagonitzades per catorze entitats amb més de cinquanta seccions, que són les federades en aquest moment, les quals utilitzent la Casa dels Entremesos com a seu social i espai de creació.
Originàriament va néixer amb la voluntat de ser un espai per a aixoplugar i ensenyar en l’aspecte més museístic les figures de la imatgeria festiva de la ciutat, les històriques i totes les dels barris que consideraríem la Barcelona vella.

Es tracta d’una petició que ve de lluny...
Amb la Casa dels Entremesos es consolida tot un procés històric de recuperació i de reinvenció de la festa de la ciutat que comença amb el mateix naixement de la Coordinadora el 1982 amb la Festa de Santa Eulàlia, quan Barcelona pràcticament ni la recordava com a patrona ni se’n feia festa.
Per altra banda, també és un espai de creació per als col·lectius que en són socis i per a la difusió de la cultura popular i tradicional a través de les escoles, el turisme, els grups familiars, etc.

"Amb la Casa dels Entremesos es consolida tot un procés històric de recuperació i de reinvenció de la festa de la ciutat".

Podríem dir que hi ha dos ritmes diferenciats.

A partir de les set de la tarda, quan la casa deixa de rebre visites, es mouen més de vuit-centes cinquanta persones, membres de les entitats associades, falcons assajant, es treballen les danses més diverses, es ballen sardanes, balls de gegants, es fan reunions...
Com a Coordinadora durant aquests anys hem anat participant i creant noves activitats a la ciutat, des de la recuperació de la processó del Corpus (en el seu aspecte festiu) que s’havia deixat de fer feia uns quants anys, passant per la creació de balls nous de gegants i de bestiari fins a arribar a les Festes de la Mercè amb l’espectacle «Toc d’inici», que és l’acte amb què comença des del 1993. Un altre dels aspectes a destacar ha estat recuperar imatgeria festiva i arribar a les més de noranta peces que tenim actualment d’entitats associades, moltes exposades a la Casa dels Entremesos.

Hi ha altres centres que també fan d’alguna manera aquestes tasques?
Si. Són llocs on es poden veure altres elements d’imatgeria festiva de la resta de barris. Per exemple, a Can Saladrigues al Poble Nou, a la seu de l’Orfeó Martinenc, a Can Galta Cremat de Sant Andreu... Neixen diferents centres que també treballen la cultura popular i tradicional dels seus barris. L’objectiu és poder arribar a treballar en xarxa amb tots aquests centres... tot i que cal tenir en compte que cada espai té la seva especificitat jurídica.
També cal dir que tot té a veure amb el Pla Estratègic Municipal, el qual vol dotar la ciutat d’una xarxa d’equipaments de cultura popular i tradicional. En el cas de la Casa dels Entremesos, l’edifici és de titularitat municipal, però tots els continguts i la gestió són privats. Ho portem des de la Coordinadora.
Aquesta voluntat de treballar en xarxa no es queda limitada a la ciutat de Barcelona, sinó que vol anar més enllà a nivell de país.

Pel que manifestes, teniu una relació molt estreta amb l’Ajuntament, com estan les relacions amb la Generalitat?
Barcelona, pel que fa a manifestar-se a la resta del país, sempre ho ha tingut força difícil. La Generalitat (el CPCPTC) coneix la nostra existència, la feina que fem, hem rebut suport... El pas següent seria parlar amb la Generalitat perquè aquesta feina que fem a nivell de Barcelona es pugui fer també a nivell del país. Em refereixo a la possibilitat de fer produccions, coproduccions en xarxa amb les diferents iniciatives que existeixen. De moment, però, anem a poc a poc perquè l’experiència ens demostra que tot costa molt d’arrancar i que els esforços són considerables. Preferim primer consolidar la realitat de Barcelona i, a partir d’aquí, si serveix d’exemple, continuar a la resta del país.

"Neixen diferents centres que també treballen la cultura popular i tradicional dels seus barris".

Com us hi trobeu, amb altres col·lectius associatius culturals que no són estrictament de cultura popular i tradicional?
Nosaltres treballem específicament la cultura popular i tradicional i hi centrem els nostres esforços. La relació que hem iniciat amb altres col·lectius és bàsicament amb els de caràcter artístic, amb l’objectiu que ens serveixin per a donar un plus a la creativitat i a la innovació a la cultura popular i tradicional. Per exemple, dansa tradicional i contemporània i fer produccions també amb música contemporània, la relació entre gent vocacional voluntària amb professionals, etc.
A nivell d’entitats culturals és més difícil perquè no ens hem acabat de treure del tot una imatge de cultura de segon nivell. De tota manera, a la ciutat de Barcelona i a través del Consell de Cultura s’ha donat un pas endavant en posar al mateix nivell les altres manifestacions culturals, en tenir-hi diversos representants. Tanmateix, crec que els col·lectius associatius d’altres àmbits desconeixen força la realitat del que representa la cultura popular i tradicional.

Recentment s’ha aprovat el protocol festiu de la ciutat de Barcelona.
Es tracta d’una relació ordenada d’activitats tradicionals i singulars de la festa d’àmbit de ciutat, deixant-ho per escrit per tal de fer-ne memòria, que es pugui realitzar i ser interpretat pels diveros col·lectius implicants. Es tracta d’una reivindicació llargament demanada per alguns dels col·lectius de cultura popular i tradicional. Cal destacar que és molt descriptiu i molt neutre.
Cal dir, però, que aquest protocol no és un fòssil, sinó que deixa la porta oberta que la mateixa societat a través dels seus agents festius (els col·lectius de cultura popular i tradicional) puguin anar modificant en funció de les realitats de cada moment les activitats protocol·litzades adaptant-les a les noves realitats socials, d’entorn, urbanístiques... i a noves incorporacions. Per aquest motiu, s’ha creat una comissió de seguiment.

Tot un exemple de cultura popular i tradicional no estàtica, sinó evolutiva i participativa.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article