Entrevista

P. Sánchez i J. Gorgues: "Manca coneixement de la Guerra d'Espanya"

Escriptora, periodista, artista plàstica, gestora cultural i professora de català.

Pepa Sánchez és valenciana, però néta de Santa Cruz de Moya (Conca). És mestra de l’Aula de Pedagogia Terapèutica per a xiquets d’Atenció a la Diversitat o d’Integració en un Col·legi d’Educació Infantil i Primària.
José Gorgues és l’actual president de l’associació La Gavilla Verde. És professor de la Universitat de València i titular d’una oficina de farmàcia.

Què és La Gavilla Verde?
José Gorgues i Pepa Sánchez: Una associació sociocultural que va nàixer a Santa Cruz de Moya, localitat de la província de Conca situada en un punt geogràfic on conflueixen les terres d’Aragó, Castella i València. Els seus objectius consisteixen en la preservació dels patrimoni humà, natural i històric i cultural dels Serrans.
 
Sobre la importància del patrimoni humà, què podríeu dir?
J.G. i P.S.: Pèl que fa a la preservació del patrimoni humà dels Serrans [comarca del País Valencià a la regió de Sogorb, a la part més occidental], cal dir que es tracta d’unes zones rurals, que durant dècades han contribuït al desenvolupament econòmic del nostre país i, lluny de tancar-se la ferida migratòria, la desertització de les comarques de l’interior apareix, no ja com una amenaça, sinó també com un mal endèmic. Així, la nostra alternativa és lluitar contra el despoblament de les zones rurals tot desenvolupant projectes endògens que impedesquen l’emigració forçosa dels joves i possibiliten l’accés al treball a les dones i els col·lectius condemnats a la desocupació.
 

"El despoblament porta al damunt la desaparició d’una cultura"


El patrimoni natural, també hi deu estar molt relacionat?
J.G. i P.S.: Exacte, l’associació duu una tasca important dins del patrimoni natural, és a dir, la principal font de riquesa de les comarques rurals. La seua preservació està íntimament lligada a un projecte de vida als Serrans. Hem d’oposar-nos radicalment a qualsevol deteriorament de les comarques de muntanya. La seua marginació durant anys ha possibilitat la preservació de la natura, però el creixement dels centres urbans està convertint aquestes comarques en claveguerons. L’avanç de les explotacions mineres, la construcció d’abocadors i de cementiris de residus estan empoquint els valors patrimonials d’alguns pobles que no poden prestar-ne assistència.

L’associació també treballa pel patrimoni històric i cultural.
J.G. i P.S.: En aquets eix cal fer esment que el despoblament porta al damunt la desaparició d’una cultura. La conservació d’aqueixa cultura i del seu patrimoni històric és prioritària. Així doncs, una de les tasques destacades són les accions per convertir els nuclis rurals en aules de la natura, en centres de Turisme Històric, en àrees d’esbargiment respectuoses amb el medi natural, humà i cultural dels Serrans.
 
Com vau conèixer La Gavilla Verde?
P.S.:  Perquè es va crear i en té la seu a Santa Cruz de Moya, el meu poble, on vaig sovint.
 
J.G.: Me’n vaig assabentar a Santa Cruz de Moya. Des de 1978 acostume acudir-hi en vacances, perquè em vaig casar amb una dona d’allí i, encara que la seua família viu a València des dels seixanta, hi ha conservat la casa i, doncs, hi mantenim un vincle ben arrelat.
 
Què els va dur a entrar a l'associació?
P.S.: Va ser a través del coneixement de la revista que publiquen, aleshores em vaig sentir propera a tot el que representa la recuperació d’una part fonamental de la nostra història com a poble i com a país, a més de la dinamització hi que suposava. En convocar-se el Certamen Dulce Chacón, tenia clar que aqueixa era la via de la meua aportació personal a la tasca de recuperació de l’associació.

J.G.: En conèixer el que era aquesta associació i els objectius que perseguia, de seguida vaig voler col·laborar-hi amb la gent que la duia i, des d’aleshores, continue fent-ho.
 
Quan i per què naix?
J.G.: En la dècada dels noranta. Un grup de joves preocupats pel futur del seu poble decideixen posar-se en marxa i constituir-se en associació per tal de realitzar activitats de desenvolupament rural sostenible i de defensa del seu patrimoni cultural i natural.

 

 

"La dualitat guerriller/medi rural és insubstituïble"

 
Quina tasca de recuperació duen a terme?
 J.G.: El 1989 es va proclamar el primer diumenge d’octubre com el Dia del Guerriller Espanyol. Dos anys després, el 6 de juny de 1991, es va aixecar a Santa Cruz de Moya el monument “En memòria dels guerrillers espanyols morts en la lluita per la pau, la llibertat i la democràcia al costat de tots els pobles del món”. Hi acuden any rere any excombatents, familiars i simpatitzants.
Les associacions d’ex-guerrillers havien escollit un dels espais simbòlics d’aquella lluita a fi que se’n perpetués el seu llegat. La dualitat guerriller/medi rural és insubstituïble. Malgrat la presència d’organitzacions de guerrilla urbana, considerem, per tant, que és un patrimoni dels Serrans i de les seues comunitats com a partícips d’aqueix patrimoni. La celebració de jornades d’estudi sobre la presència guerrillera als Serrans ens va posar en contacte amb altres col·lectius d’Espanya i França amb els quals compartíem unes mateixes preocupacions.
 
Qui era Florián García i per què les seues paraules els van marcar?
J.G.: Florián García Velasco, àlies “Grande”, fou un important Cap Guerriller, en concret de l’11è Sector de l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó.
Fins que la salut li ho va permetre, va acudir puntualment amb la seua muller Remeis a les Jornades sobre els Maquis que organitzem cada any a Santa Cruz de Moya, així com a l’Homenatge més amunt esmentat.
Florián entaulà amistat amb moltes de les persones que formem part de La Gavilla Verde i sempre ens demanava que mantinguérem viu el record dels guerrillers i les guerrilleres i de la seua lluita i dels punts de suport i enllaç, i que no deixàrem de parlar-ne. La vostra tasca, ens deia, és fer que la Història ens recupere i reconega aqueixa lluita perquè, aquesta vegada sí, no perdem la batalla.
 
Quina relació teniu amb altres moviments de la Memòria Històrica?
 J.G.: Durant tots aquests anys en què venim realitzant les Jornades sobre els Maquis, hem mantingut i seguim mantenint molt bones relacions amb associacions que, a partir de les nostres activitats de recuperació de la Memòria Històrica, n’iniciaren també les seues pròpies. Cal destacar-ne la dels nostres amics de la Vall del Jerte, a Extremadura, amb els quals ens uneix una especial amistat, el vincle principal dels quals fou l’escriptora Dulce Chacón.
 
Quina relació mantenen amb el món de la cultura?
J.G.: Des de les primeres Jornades, hi han acudit, a més dels ex-guerrillers, personalitats del món de la universitat, el cinema, la literatura i la cultura en general, que hi han contribuït a fer de La Gavilla Verde l’epicentre de la recuperació de la Memòria Històrica i el model a seguir en altres llocs del país. A tall d’exemple, podem citar-ne la novel·lista Dulce Chacón, que gestà a Santa Cruz de Moya la seua famosa novel·la La Voz Dormida, i, posteriorment, Benito Zambrano, amb la seua pel·lícula del mateix nom. Montxo Armendáriz va venir amb els seus actors i actrius quan hi estava rodant la pel·lícula Silencio Roto. Periodistes" com Diego Carcedo, historiadors com Paul Preston i juristes com Martín Pallín o Carlos Jiménez Villarejo. La novel·lista Almudena Grandes, la néta de Negrín, Carmen Negrín, i un llarg etcètera de personalitats.

 

 

 

 

"Vam donar veu i paraula a força veus silenciades de persones en l’ocàs de la seua vida"

 
Què poden contar-nos de les Jornades de la Memòria Històrica?
 J.G.: Santa Cruz de Moya, en la ubicació geogràfica de què hem parlat, conforma una naturalesa imponent i un entorn meravellós i agrest que fa que tinga un patrimoni natural de primer ordre. En aqueix entorn tan especial va tenir lloc durant els anys de la postguerra un important moviment guerriller amb nombrosos campaments al seu si.
La Gavilla Verde ha volgut recuperar la història d’aquest moviment i saber què en va passar i com es desenvoluparen els fets. Per a això, estem realitzant també la Memòria Rural d’Espanya. Des de l’any 2000 organitzem anualment les Jornades sobre els Maquis, que, des d’un principi, comptaren amb la presència de guerrillers i persones que els ajudaren com a punts d’enllaç i suport. Ens parlaren de la seua lluita i els seus somnis tristament truncats per una dictadura implacable i per la indiferència de les democràcies occidentals. D’aqueixa manera, vam donar veu i paraula a força veus silenciades de persones en l’ocàs de la seua vida. Tingueren així l’oportunitat d’expressar les seues idees i confiaren a La Gavilla Verde mantenir viva la seua memòria.
 
Com és que hi acudeixen tants simpatitzants procedents de Catalunya?
J.G.: Perquè hi tenim molts vincles, com ara l’Amical de Catalunya dels Antics Guerrillers, vinculada molt especialment a Santa Cruz de Moya, la seua gent i els seus respectius consistoris des que les associacions de València, Catalunya i Madrid acordaren ubicar al lloc més prominent de Santa Cruz de Moya el monument amb la proclamació del dia primer d’octubre com el Dia del Guerriller Espanyol. Des d’aleshores, no hi han deixat de participar en els actes que s’han vingut desenvolupant.
També tenim un contacte molt especial amb l’Associació d’Ex-presos de Catalunya, que hi han vingut i continuen venint.
I, finalment, tenim un grup de persones de La Gavilla Verde a Girona, on cap dels seus membres no descendeix de Santa Cruz de Moya, però que formen, com en el passat per a la Guerrilla, “els grups de pas” que facilitaren la introducció pel Pirineu per contactar amb els exiliats francesos. Són el nostre punt de recolzament que assisteix a les celebracions en territori gal i que són un nexe necessari entre les relacions amb les associacions franceses dels departaments del sud. És a dir, un grup de catalans i catalanes que defensen a Catalunya i França el nostre treball i que es converteixen així en ambaixadors de La Gavilla Verde i de Santa Cruz de Moya.

 

 

 

 

"La Gavilla Verde va ser la primera associació que realitzà exhumacions al País Valencià"


Què poden contar-nos de l’Homenatge als guerrillers espanyols?
J.G.: Dos anys després de proclamar el Dia del Guerriller Espanyol, el 6 de juny de 1991, es va alçar a Santa Cruz de Moya el monument “En memòria dels guerrillers espanyols morts en la lluita per la pau, la llibertat i la democràcia al costat de tots els pobles del món”, al qual acudeixen any rere any ex-combatents, familiars i simpatitzants. Foren les pròpies associacions d’ex-guerrillers les que escolliren aqueix llocs com un dels espais simbòlics d’aquella lluita perquè es perpetués el seu llegat.
 
Què és la Secretaria de Desapareguts?
J.G.: Pertany a La Gavilla Verde i és molt activa, perquè ha aconseguit realitzar nombroses exhumacions sol·licitades per familiars que buscaven els seus. Dissortadament, l’estat espanyol no se n’ha ocupat i han hagut de ser les associacions com la nostra les que s’ocupen d’aquestes qüestions humanitàries.
La Gavilla Verde va ser la primera associació que realitzà exhumacions al País Valencià de manera científica i amb totes les garanties a l’hora de la identificació de restes.
 
Quina repercussió ha tingut la tasca de l'associació a la resta d’Espanya?
J.G.: Vam ser la primera associació que l’any 2000 va decidir d’ocupar-se de la Memòria Històrica i això va tenir molta repercussió mediàtica en premsa, ràdio i televisió.
 
I pel que fa a la revista El Gavillero.
J.G.: Pretén ser l’orgue de difusió de les activitats de La Gavilla Verde.
P.S.: No té una periodicitat concreta.  És una revista cultural que recull temes mediambientals de l’entorn rural, de les tradicions de Santa Cruz de Moya, de la Memòria Històrica i aportacions de col·laboradors habituals que escriuen per iniciativa pròpia al voltant dels temes esmentats.
També arreplega cròniques d’esdeveniments com el Certamen Dulce Chacón i qualsevol altre que organitze la nostra associació o en participe. D’especial interès és l’entrevista que es realitza a un personatge que forma part de la idiosincràsia del poble.
 
S’autodefineix com a “militant de la Memòria Històrica”? Per què?
J.G.: Des que vaig entrar en contacte amb La Gavilla Verde i hi vaig assistir a les primeres Jornades, em vaig adonar que calia dur a terme una tasca immensa per tal de recuperar la Memòria de tantes persones que lluitaren contra la dictadura franquista i van patir l’exili, la marginació total, la presó i, en molts casos, la mort, i que havien quedat en el silenci i l’oblit.
Nosaltres, amb la realització de les Jornades, hem donat la veu i la paraula a moltes d’aquelles persones i he pogut contemplar a les seues cares l’agraïment per tot. Això ha quedat marcat en el meu record i, mentre puga, continuaré treballant per donar a conèixer el que mai no ens ensenyaren a moltes generacions d’espanyols que vam nàixer després de la Guerra d’Espanya.

 

 

 

 

Ha de ser l’estat qui s’ocupe dels desapareguts i pose a l’abast de les famílies que busquen els seus tots els mitjans que calguen"


Per què és tan important la recuperació de la Memòria Històrica?
J.G.: Perquè fins que no es conega la vertadera història del que va ocórrer durant la guerra i la potguerra i s’assimile sense amagar ni tergiversar els fets tal com ocorregueren, no podrem considerar avançats i demòcrates. No entenc com, després de tants anys, continua havent-hi tant de desconeixement i ocultació de fets que hauríem d’haver superat. Les velles ferides continuen obertes i fins que no es tanquen a través del coneixement dels fets esdevinguts, no avançarem en la normalització.
 
Quin és l’estat actual de la situació?
J.G.: L’Estat espanyol continua sense aplicar allò emanat per la Llei de la Memòria Històrica, que té moltes llacunes, però és el que tenim. Ha de ser l’estat qui s’ocupe del punyent tema dels desapareguts i pose a l’abast de les famílies que busquen els seus tots els mitjans que calguen. En aquests moments, com ja he dit més amunt, són els particulars, ajudats per associacions com la nostra, els qui han de realitzar-ho tot i sufragar de la seua butxaca totes les despeses.
També és cert que, fruit del desconeixement, a la majoria de la població espanyola no li interessen aquests temes.
 
Quan i per què se'ls va concedir el Premi Memòria i Dignitat?
 J.G.: La Gavilla Verde en fou guardonada en la Primera Edició que els socialistes de la província de València concediren el passat 14 d’abril a la ciutat de Paterna. Vam compartir el premi amb el jutge Baltasar Garzón i José Luis Rodríguez Zapatero, entre d’altres personalitats i institucions.
Segons els seus organitzadors, La Gavilla Verde no hi podia faltar pel seu enorme valor com a testimoni viu d’una gran tasca per la Memòria Guerrillera, germen de posteriors episodis memorialistes que van suposar les primeres exhumacions científiques al País Valencià, sense oblidar el ressorgiment del memorialisme valencià a partir de les Jornades i l’Homenatge als Guerrillers Espanyols a Santa Cruz de Moya i a la tasca per reivindicar la cultura i l’economia de les comarques serranes de les terres altes de Conca, València i Terol, escenari de les activitats de l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó.
 
Quins actes realitzen cada 7 de novembre?
J.G.: El 7 de novembre de 1949 fou assaltat el campament guerriller de Cerro Moreno, situat en un dels estreps del terme municipal de Santa Cruz de Moya. En aqueixa data era un dels campaments més importants que tenia l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó.
La matinada d’aquell dia, forces de la comandància de la Guàrdia Civil de Terol, Conca i València assaltaren aqueix campament i mataren dotze dels tretze guerrillers que hi havia. Aquest dramàtic fet va marcar clarament el final de les activitats guerrilleres a la zona de Llevant.
La Gavilla Verde organitza el mes de novembre de cada any una marxa a Cerro Moreno per realitzar un homenatge als dotze guerrillers que hi moriren. Un cop al cim es realitza una xerrada per explicar el que passà i es visita la zona on estigué ubicat el campament. Des de fa pocs anys hi ha instal·lat un pal i aqueix dia ondeja la bandera republicana.
 
Què és el Centre de Documentació de La Gavilla Verde?
J.G.: És un dels més importants d’Europa. Hi ha molta documentació lliurada per particulars, institucions i associacions d’ex-guerrillers.
Hi destaquen l’Arxiu de l’Amical de Catalunya, l’Arxiu d’Enrique Líster, l’Arxiu de José Manuel Montorio àlies “Chaval”, etc. A més, disposem de tot el material generat des de l’any 2000 per part de la nostra associació: Jornades, Entrevistes, Documentals, Cartelleria, etc.
Per fer anar aquesta immensa documentació necessitem el suport de les institucions i les universitats de la zona del territori dels Maquis a fi de dur a terme un estudi de datació i enregistrament. Un cop feta aquesta classificació, estarà a disposició d’investigacions, estudiants i públic en general que ho desitge.

Pepa Úbeda

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article