Entrevista

Miquel Botella. Hi ha una antiga dita que diu: «Els castells és l’únic lloc on el treballador pot pujar a l’esquena de l’amo».

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Membre de la junta dels Castellers de Sants (Barcelona), dels quals ha estat entre d’altres responsabilitats president, i està vinculat directament a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya des del 1999. N’és el president des de fa dos anys.

Quantes colles sou actualment a la Coordinadora?
Actualment, comptant-hi les colles universitàries, passem de la seixantena. Avui dia a totes les universitats de Catalunya hi ha colles castelleres. Això suposa un punt d’optimisme i d’esperança en el seu futur.

Des de quan es pot parlar del fet casteller?
Els castells som bicentenaris. Són documentats des de començaments del segle XIX. A la dècada del 1880 n’hi ha el primer esclat. Tanmateix, cal tenir en compte que aleshores només hi havia dues colles i aquestes eren a Valls. No és fins els anys vint del segle passat que en sorgeixen per primera vegada fora de Valls, en concret a Tarragona i el Vendrell.

 A totes les universitats catalanes hi ha una colla de castells.

Des d’aleshores hi ha una tendència a créixer...
Sí, la represa no s’aturà ni en el franquisme, en què hi havia dotze colles. Tot i això, el darrer esclat es produeix a patir de finals dels anys vuitanta. Actualment hem multiplicat per deu el nombre de colles, augmentat el nombre de castellers i l’alçada dels castells. Aquests anys, per exemple, les poblacions catalanes on s’han fet castells han estat més de cinc-centes i a l’estranger se n’han dut a terme més vint trobades. Si tenim en compte la dificultat logísitca que això comporta, convindrem que ens trobem en un molt bon moment.

L’existència de colles castelleres en indrets on no han estat tradicionals pot semblar com una mica forçada...
Cal tenir en compte que els castells són transmissors de valors universals. És obvi que tenen un bressol clar, que és Valls, però tenen una singularitat universal. Hi cap tothom, per a sentir-se guanyador no cal que hi hagi un perdedor, les jerarquies socials s’aboleixen en el si de les colles. Hi ha una antiga dita que diu: «Els castells és l’únic lloc on el treballador pot pujar a l’esquena de l’amo.»

Els castells són transmissors de valors universals.

En aquests darrers anys s’ha parlat molt sobre la competitivitat dels castells, amb l’organització d’un concurs que es fa a la ciutat de Tarragona.
Primer de tot, val a dir que els castells han estat una activitat competitiva des de l’inici. A Valls sempre hi ha hagut dues colles. Negar la competitivitat és negar una evidència que existeix. Tanmateix, aquesta competitivitat està matisada per un fet que situa la rivalitat en un segon terme: l’autosuperació. Per als castells el més important és sempre assolir una fita pròpia, superar-se. Mirar de superar els altres també és un element, és clar.

Els castells com un element d’integració.
El fet integrador dels castells forma part de la mateixa dinàmica. En els castells la correlació entre quantitat i qualitat és molt alta. És molt estrany que una colla tingui molts castellers i no faci bons castells. L’instint de créixer a les colles és innat i, com que per a fer castells cal una gran diversitat de persones d’estructura física, són molt poc discriminadors. Una feina o altra se li pot donar a tothom! Als castells tot s’aprofita.
Amb el projecte «Tots som una colla» hem fet d’una manera més sistemàtica i organitzada una cosa que d’una manera espontània ja es produeix. Aquest any van respondre a la crida, interessant-se pels castells (assistint als diversos tallers), més de nou-centes persones del col·lectiu d’immigrants.

Per als castells el més important és sempre assolir una fita pròpia, superar-se.

Volgudament i pública us desmarqueu de ser un esport...
No volem ser considerats un esport. La gran majoria de la població catalana considera que formem part de la cultura popular i tradicional catalana. Aquest tema, l’hem volgut incorporar als estatuts de les colles per tal que quedi molt clara la nostra opció i voluntat. És precisament per tots aquests valors universals que abans he estat esmentat que reivindiquem la pertiença al món de la cultura popular catalana.

Els castells, Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
La idea la va llençar la revista Castell l’any 2007. Aquesta idea va agradar a les colles i a les institucions. Aquell mateix any es va constituir una comissió de treball. Es va demanar el suport social a ajuntaments, al Parlament... A continuació es van fer gestions per tal d’aconseguir que l’Estat espanyol la proposés juntament amb algunes altres. El tema de l’aportació de valors a la comunitat, l’ajut a la cohesió i la identitat comunitària, la capacitat de mantenir-ho... són barems que la UNESCO fa servir per a aprovar les candidatures.

Amb el projecte «Tots som una colla»hem fet d’una manera més sistemàtica i organitzada una cosa que d’una manera espontània ja es produeix.

Heu editat un cartell per a aquesta efemèride.
El món de l’art i el dels castells no han tingut una relació gaire rica. Si se’ns reconeix per la UNESCO, serà el cartell oficial. N’és l’autor Joan-Pere Viladecans.

Josep Anselm Clavé compongué una petita obra d’art en honor dels castells...
Sí, la conec. Els xiquets de Valls és una obra impactant, molt descriptiva i entusiasta. Val la pena que s’interpreti en un acte emblemàtic dels castells. Hem de posar fil a l’agulla!!

No volem ser considerats un esport.

La relació amb l’ENS
Per a mi, les relació és extraordinària. Valorem molt la seva tasca en la difusió i en la comunicació. De fet, ens hi trobem molt bé.
Estem encantats de ser-hi i de participar directament en aquest projecte transversal.

Igualment.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article