Entrevista

Maria Martorell: "El nivell tècnic i musical de les corals ha pujat molt"

Cant coral

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Parlar de la Maria Martorell és parlar d’una persona que sempre ha mantingut una presència i una dedicació constants al món coral especialment l’adreçat als infants, dedicació marcada per una profunda actitud pedagògica.

No ha estat fàcil que la Maria ens permetés fer-li una entrevista, de fet, com ella mateix diu, “sóc una persona que he anat fent el que he pogut i que no he demanat mai cap tipus de reconeixement”.

Tanmateix, i després de parlar-hi força, estem molt satisfets de poder compartir amb tots vosaltres una conversa d’allò més interessant.

Nota: Aquesta entrevista fou publicada originàriament a la revista Aurora, editada per la Federació de Cors de Clavé, l'any 2005.
 
La pedagogia i l’ensenyament als nens i nenes sempre ha estat una constant en la vostra vida.
El meu ofici ha estat el de ser mestra. Sóc mestra jubilada. He exercit de mestra durant 42 anys. Dins de la meva trajectòria professional, la faceta musical ha estat d’allò més important. Tot i que no he tingut una formació musical oficial, l’ensenyament musical m’ha servit molt per fer cantar els meus alumnes i aprofitar el cant com un element molt essencial, com a estri d’educació i de formació i com un complement de l’ensenyament que en aquells moments es podia donar.

La vostra relació amb la música ve de lluny...
El meu pare, que era una persona molt cantadora, havia tingut la sort de formar-se amb persones com Joan Llongueres, Gerard... tots ells professors de l’escola de mestres Joan Bardina. Va ser el meu pare que em va encomanar l’afecció a cantar. De fet, tots els meus germans, des de molt petits hem cantat sempre a casa. El fet que el meu germà l’Oriol comencés la coral Sant Jordi i s’impliqués molt activament en el moviment coral català i europeu em va ajudar  molt, juntament amb els cursos de cant coral a Lleida...

Fa molts anys que treballeu dins del món de la música amb infants.
El 1962, un grup de cantaires, amb els fills dels pares de la Coral Sant Jordi vàrem formar la coral l’Esquitx i el 1967 un grup de gent que feia cantar infants a Barcelona, a Vilafranca, a Lleida, a Vic, a Manresa... se’ns va ocórrer d’organitzar una trobada d’aquestes corals infantils i això va ser la llavor del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC), el qual treballa des de llavors en la formació de directors, l’elaboració de material propi, de traducció, tot procurant potenciar els compositors d’aquí i organitzant activitats ben estructurades per a les corals.

Quin era el perfil dels fundadors del Secretariat?
La majoria dels que vàrem iniciar el SCIC érem mestres i patíem les prohibicions que patia l’escola del moment, quan no era possible treballar elements essencials com eren la llengua, la coeducació i el coneixement del país.
Els nens i les nenes d’aleshores, desconeixien moltes coses de Catalunya. A través del cant coral, amb adaptacions de cançons, incorporant repertori de fora... vam anar creant una sèrie de propostes que constituirien un complement educacional que ens semblava imprescindible.

Quins principis defensàveu des del SCIC?
Estàvem profundament convençuts que calia enfocar la seva acció com una activitat extraescolar i que aquesta s’adaptés a aquests principis fundacionals: promoure la llengua pròpia, la coeducació (nens i nenes junts) i el coneixement del país. I els intercanvis entre corals foren l’element clau de difusió i de treball entre les corals i de tenir consciència de pertinença un país.

Quin és el límit d’edat per poder estar afilat al SCIC?
Inicialment el límit d’edat el vàrem posar els 13-14 anys. A Europa, però, el que es considera com a coral infantil arriba als 16 anys. És per això que nosaltres també hem adaptat aquest criteri en el Secretariat.

Durant aquests anys de treball i d’acció social i musical, hi ha hagut en la realitat del país, canvis significatius...
A partir del 1975 les coses poc a poc han anat canviant. El català és a l’escola, el cant coral també... Hi ha bons directors i ex cantaires del SCIC que actualment fan música a l’ensenyament primari i a moltes escoles de música. Això ha fet que progressivament la presència al Secretariat de corals d’escoles de música i de l’ensenyament primari hagi anat en augment.
En aquests darrers anys aquesta situació ens ha fet constatar que hi ha al Secretariat menys corals del que en podríem dir independents o que formen part de famílies corals, és a dir, aquestes corals que tenen diferents segments de cantaires, com per exemple, Tarragona, els Lluïsos de Gràcia, la Coral Sant Jordi, el Madrigal, però s’ha de pensar que actualment els nois i noies tenen molta oferta d’activitats extraescolars, i si ja practiquen el cant coral a l’escola és natural que es vulgui diversificar en d’altres activitats. S’ha de dir també que moltes escoles canten el repertori que nosaltres tenim.

S’ha observat el fet que moltes de les escoles de música de força pobles han estat impulsades moltes vegades per les corals que ja hi havia a la població...
Cert. Moltes de les escoles de música que hi ha als pobles han sortit de les corals locals, com a resposta a una necessitat d’aprofundir en el coneixement de la música. Poc a poc moltes escoles han anat ampliant la seva oferta. Crear la necessitat d’escoles de música a molts pobles i potenciar els professors de música són possiblement alguns dels aspectes que el SCIC ha ajudat a créixer en aquests darrers anys.

Així doncs, què fa actualment el SCIC?
El que encara continua fent-se al SCIC i amb molta força són els intercanvis, conèixer llocs, aprendre el fet que si treballes en grups més grans pots fer coses més importants... Un exemple molt característic són les trobades generals que actualment fem cada cinc anys -perquè quatre o cinc mil nens i nenes són molt difícils de moure-, i que són una molt bona oportunitat per aprendre, intercanviar i participar en quelcom transcendent i únic. És com un gran puzzle: gràcies a les petites peces que aporta cadascú es converteix en un acte emblemàtic, important i únic.

Quina és la realitat “social” que actualment configura el SCIC?
De les vuit corals fundadores, avui en dia almenys en queden sis en actiu. Actualment les corals afiliades al SCIC passem del centenar llarg, més una bona colla de corals que en diem aspirants que estan pendents d’entrar.
Organitzativament parlant constem de 9 demarcacions distribuïdes arreu de Catalunya, les quals agrupen diverses comarques cadascuna d’elles.
També he de dir que dins del SCIC s’ha treballat i es treballa molt en equip, hi ha hagut gent de tota mena, de totes les edats... De fet jo sempre m’he mogut i em continuo movent principalment entre joves.

- Quin creieu que serà el futur del SCIC?
De moment crec que anirà seguint per aquest camí, aprofundint en propostes tècniques i temàtiques, en la recerca en la cultura popular catalana, en la promoció de músics nous... i ara ja estem preparant la propera trobada general que es farà el 2007.

Pel que veig, continueu estant al peu del canó.
He estat molts anys secretària, dues vegades a l’equip tècnic... ara només m’ocupo de les circulars. Inicialment, la Circular era un full on constaven les activitats de les corals i poc a poc s’ha anat convertint en una revista dedicada al món coral infantil. No n’hi ha cap més a Europa, que sapiguem, d’aquestes característiques.

Com a SCIC formeu part del Moviment Coral Català.
En som fundadors. També formen part d’Europa Cantat (en el qual sempre hi ha hagut un català a la junta) i de la Federació Internacional del Cant Coral.
La creació del Moviment Coral Català era una proposta molt necessària. Agrupar totes les federacions i iniciatives del món coral català era fonamental per poder avançar i conèixer-nos millor. Actualment el Moviment Coral Català agrupa totes les federacions corals catalanes. No es fàcil. Penso que activitats com el cant coral haurien de tenir una protecció oficial molt més forta de la que tenen. No dic que no hi hagin ajuts puntuals. Tanmateix es fa difícil muntar propostes a tot Catalunya si no hi ha un suport decidit i important per part de l’administració. El Moviment Coral Català el que fa es donar suport a les diferents iniciatives que sorgeixen arreu i sobretot possibilita un coneixement mutu i l’establiment d’uns lligams que altrament no teníem.

Què suposa haver estat germana d’Oriol Martorell?
Un gran orgull. Els quatre germans hem anat sempre molt junts. Tots vam començar a cantar a la Coral Sant Jordi.  I de fet, ara que s’ha fundat la coral Ponent, que és la dels veterans de la coral Sant Jordi, els que quedem hi cantem.

Quin futur li veieu al moviment coral a Catalunya?
No em sento amb massa autoritat... Tanmateix constato que el nivell tècnic i musical ha pujat molt. Moltes corals actualment poden assajar llegint una partitura, cosa inversemblant quan vam començar el anys quaranta.
Penso que t’has d’adaptar als temps. Pel que fa a les corals d’adults les veig en general poc actives en participar en activitats comunes. Només ho constato, la vida evoluciona... Ara, jo penso que no es deixarà de cantar. Sóc del parer que hi ha d’haver cors que s’apleguin per cantar per passar-s’ho bé... però també n’hi ha d’haver que siguin molt exigents perquè és una manera d’estimular els altres.
 
Joan-Ramon Gordo i Montraveta

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article