Entrevista

Joan-Carles Peris: TV3 ha de tenir prou finestres perquè aquesta vida associativa a Catalunya s’hi vegi reflectida.

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Joan-Carles Peris és des de fa quatre anys responsable del «Telenotícies Cap de Setmana» a TV3. Participà a la taula rodona «La televisió i la informació radiofònica» dins del seminari de formació en comunicació que l’Ens de Comunicació Associativa organitzà a l’auditori de TV3 el passat dimarts dia 5 d’octubre. Dos dies més tard ens tornàrem a veure als estudis de TV3 per a fer l’entrevista que ara us reproduïm.

Què és el que va fer que us dediquéssiu al periodisme?
M’interessa molt observar i explicar històries. Un cop descartades les ciències, em vaig decidir pel periodisme.
 
La paraula ‘tornaveu’ no us ve de nou...
Gens ni mica. Quan estudiava ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona i a partir d’una assignatura, vaig editar amb una colla de companys una revista que es diu precisament Tornaveu. El nom ens agradava i reflectia molt bé el que vol ser un mitjà de comunicació que es vulgui fer ressò del que passa al carrer i que vulgui no tan sols publicar allò que escriuen uns quants.
 
Quina ha estat la vostra relació amb el moviment associatiu?
Vaig tenir molta relació amb l’escoltisme, concretament al barri de Gràcia. Per altra banda, he viscut molt directament el món de la ràdio. Els meus pares es van conèixer a la ràdio.
Després de la mort del meu pare, la meva família creà la Fundació Rafael Peris, la qual es va dedicar a promocionar la radiodifusió cultural durant molts anys, amb l’objectiu de fer valorar alguns aspectes de la ràdio que es feien en aquell moment. Programes socials i culturals nous no prou coneguts, l’emergent en aquells moments ràdio local... van ser alguns dels aspectes a què la fundació va dedicar una atenció especial, tot organitzant actes i establint premis de reconeixement. El seu àmbit d’influència era nacional. Actualment, però, el panorama ha canviat i la fundació va deixar d’existir ara fa uns anys.
 
"En aquests moments és bàsic i fonamental, gairebé de supervivència, que el món associatiu disposi del seu propi vehicle comunicatiu a Internet".

Com a ponent d’una de els taules rodones del seminari en comunicació que l’Ens ha organitzat darrerament a l’auditori de TV3, quina valoració en feu?
Primer de tot, cal reconèixer l’alt grau de compromís que els assistents demostraren. Compromís amb una feina, la comunicació i la difusió, que no és la seva habitual, dedicant tot un dia de treball a formar-se i enfortir la capacitat de gestionar el moviment associatiu. Molta gent i diversa. Aquesta lectura transversal es demostrativa de la vivesa del teixit associatiu cultural.
Cal tenir en compte que un dels objectius del seminari era el de facilitar les eines i els mitjans per a poder connectar i relacionar-se amb els mitjans informatius, amb un accés més directe als grans mitjans.
 
Tanmateix no sempre és fàcil...
No. Però es tracta d’una aspiració legítima i a la qual no s’ha de renunciar, encara que es tracti d’entitats petites.
Ara bé, no es pot fer el reduccionisme de dir que, si no surts als grans mitjans, la teva feina no té valor. Cal tenir molt clar que les activitats realitzades des del teixit associatiu tenen valor per si soles, tinguin repercussió mediàtica o no.
 
"Cal tenir molt clar que les activitats realitzades des del teixit associatiu tenen valor per si soles, tinguin repercussió mediàtica o no".

Què fa que es concentrin els mirades en TV3?
Penso que és la conseqüència d’un panorama televisiu que no és normal al nostre país. No hi ha ningú com TV3 que tingui la vocació d’arribar a tot el país, fer-ho en català i d’informar del que passa a tot el territori. Qualsevol altra televisió té unes altres orientacions.
A TV3 sabem el «pa que s’hi dóna». Quan tinguem competència de debò, seriosa, ja veurem què passarà. Ara som líders d’audiència i és molt fàcil fer un discurs en el sentit que som els més reconeguts per la gent, l’audiència... Per això, la gent que cerca determinades coses sap de només les podrà trobar a TV3.
 
"L’accés als grans mitjans és una aspiració legítima i a la qual no s’ha de renunciar, encara que es tracti d’entitats petites".

En aquesta situació, quina creieu que ha de ser l’actitud de TV3?
TV3 ha de tenir prou finestres perquè aquesta vida associativa a Catalunya s’hi vegi reflectida en el percentatge que es cregui necessari i sigui possible. El canvi a la TDT ho permetrà a través del canal 33, convertit en un canal cultural, on hi haurà espais que podrà recollir més directament i en profunditat moltes d’aquestes iniciatives, tant culturals com també socials, de voluntariat...
 
Dins d’aquest panorama, quin creieu que ha de ser el paper d’una organització de tercer nivell com és l’Ens de Comunicació Associativa?
És molt important que el flux d’informació es generi des del mateix món associatiu. En aquest sentit, organitzacions com l’Ens són clau. Cal que les informacions que arribin als mitjans estiguin treballades, amb una anàlisi prèvia... Tot això ajuda, i molt, a valorar la idoneïtat en el com, el quan i l’on donar-ho a conèixer. A banda del que acabo de dir, en aquests moments és bàsic i fonamental, gairebé de supervivència, que el món associatiu disposi del seu propi vehicle comunicatiu a Internet.


Joan-Ramon Gordo i Montraveta

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article