Entrevista

Joan Vicent: "No sé per què els catalans no baixen més al País Valencià"

Escriptora, periodista, artista plàstica, gestora cultural i professora de català.

Joan Vicent Candel ha dut a terme treballs relacionats amb el Patrimoni Arquitectònic i Cultural valencià per a la Generalitat Valenciana. També hi ha col·laborat amb les dues universitats públiques valencianes. Ha organitzat, a més, excursions per a diverses associacions, així com variades rutes arreu del món. És fundador i director del Club de Viatges Fil-per-Randa, el més entestat en el turisme cultural a les nostres terres. Així mateix, ha participat en l’organització de les Primeres Jornades de Turisme Cultural del País Valencià.
 
Podries parlar-nos dels teus treballs per al Patrimoni arquitectònic i cultural valencià?
Sóc funcionari en excedència de la Generalitat Valenciana. Quan estava en actiu, entre d’altres, vaig ser responsable del disseny gràfic del catàleg de monuments de la Comunitat Valenciana, editat l’any 1985. Després, vaig formar part d’un equip tècnic que realitzava diferents treballs en estudis previs de monuments valencians, com ara el Teatre Romà de Sagunt, la Llotja de València o la Catedral.
 
Sembla que has col·laborat amb un grapat d’agències de viatges. Per què?
Sí, a partir de 1977. Amb Viatges Casals, Viatges Mare Nostrum, Viatges Barceló. Era per la necessitat de viatjar. Com no tenia diners, fer de guia era una bona manera de conèixer món.
 
Quines activitats vas desenvolupar al CEV (Centre Excursionista de València)?
Des de 1982 fins a 1992 i dins el programa Terres i pobles, vaig dur a terme com a organitzador tasques relacionades amb l’excursionisme cultural.
 
Quines altres activitats has desenrotllat dins l’àmbit del turisme cultural?
Cursos per a professionals, a més de col·laborar amb la Universitat Politècnica de València (UPV) en el Màster de Gestió del Patrimoni. Sempre que el treball m’ho permet, impartesc cursos de turisme. Darrerament em sol·liciten com a professor.
 
Podries parlar-nos de Fil-per-randa?
Va nàixer el 1993. És, a hores d’ara, una agència especialitzada en turisme cultural. Pràcticament des de l’adolescència m’he dedicat a investigar sobre maneres diferents de plantejar els viatges turístics. Quan a València no es feia res, de manera autodidacta vaig iniciar un projecte de difusió del nostre patrimoni cultural utilitzant el turisme com a mitjà.  En l’actualitat, algunes de les poques empreses existents a València tenen com a referent Fil-per-randa.
 
Per què aquest nom?
Perquè ho diu tot: en valencià fem les visites amb tot detall. Gairebé hem recuperat una frase feta que pràcticament estava en desús.
 
Com definiries el Turisme Cultural?
És molt més que un producte de consum; és una indústria que projecta a l’exterior la cultura pròpia d’un país, d’una comarca, d’una ciutat... Les destinacions de turisme cultural són respectuoses amb el medi ambient i, com que no són de temporada, fomenta i diversifica l’oferta turística, rendibilitza socialment i econòmica el llegat cultural, generant riquesa i llocs de treball fixos, alhora que manté i potencia els interessos públics. Com pots comprovar, és molt important socialment i econòmica.
 
Quins en són els objectius?
En són tants! Com que és molt respectuós amb el patrimoni del qual irremeiablement depèn, dota de contingut cultural la ciutat, en preserva el llegat cultural, en promou l’ús públic, ajuda a la comprensió dels valors del patrimoni i facilita l’accessibilitat als monuments per part de la població resident.
 
Mètodes i vies per a investigar-lo.
Atès que internet ha obert la porta d’accés a tot arreu, la gent coneix millor mitjançant un bon documental la Llotja de València, per exemple, que no pas amb una visita turística a l’ús. Per això intentem que les nostres rutes siguen vivencials, extraure les emocions del potencial client, que les recorde per sempre, cosa que no pot fer internet. Fil-per-randa ha convertit en eslògan la frase “Nosaltres fem els viatges i en acabant els viatges ens fan a nosaltres”.
 
Situació del turisme cultural al País Valencià.
Està quasi tot per fer.
 
Comparació amb d’altres indrets.
M’agrada especialment la gestió a Euskadi. Després estan França i Itàlia...
 
Per què li caldria un turisme cultural al País Valencià?
Perquè genera una bona imatge de país i és fonamental millorar la projecció externa del País Valencià. Això passa per una decidida gestió política de programes de turisme cultural que pose en relleu els trets culturals, tot cohesionant la integració interterritorial i potenciant la identitat cultural dels valencians.
 
Com prepareu les rutes de turisme cultural?
Intentem que el visitant tinga empatia amb el territori a visitar i, per tal d’aconseguir-ho, fem servir la literatura, la música, la gastronomia... El turisme, cal viure’l amb els cinc sentits.
 
Podries esmentar-nos alguna ruta cultural?
En faig una per la Medina de Llíria. El relat turístic que hi plantege és la descripció dels sentiments dels musulmans que l’habitaven. Per això faig servir poemes dels poetes arabigovalencians dels segles XII i XIII, com ara Ben Al-labar o Al-russafí.
 
Podries parlar-nos de les Jornades de Turisme Cultural i Patrimoni?
Van ser les primeres al País Valencià. Les organitzàrem perquè volíem que les autoritats responsables de la cultura i el turisme a València sentiren en directe l’opinió dels actors. Com he dit abans, està tot per fer. A hores d’ara, continuem sense cap ruta marcada pels carrers de València. Pitjor encara: podria mostrar-vos un contenidor de fem davant la Casa dels Dracs o que a la Llotja, un monument valencià considerat Patrimoni de la Humanitat, s’accedeix per una porta de servei... Lamentable.
En l’organització col·laboraren les dues universitats públiques valencianes i el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament (STE). Hi participaren professors, empresaris, guies, estudiants...
  
Per què has sentit la necessitat d’organitzar el turisme cultural de Llíria?
Llíria no és la ciutat més monumental del País valencià, però sí la més completa. De fet, conserva patrimoni de l’Edetània  ibèrica, de la ciutat romana, de la d’època islàmica, medieval, renaixentista i barroca. I, a més, compta amb les dues institucions musicals més prestigioses del País Valencià: una autèntica fàbrica de músics. No sé per què, amb els recursos que posseeix, no és un referent del turisme cultural a nivell d’Estat espanyol. 
  
Parlem ara de les altres rutes que has organitzat.
Són molts anys treballant-hi! Per tot Europa, amb més de 70 diferents itineraris dissenyats. Des de Roma i els Borja, passant per la Itàlia de Verdi o El romanicoeròtic de Palència i El país del Papa Luna...
Ara vull dur endavant Catalans al País Valencià. No sé per què no baixen més... Només vénen a València per veure l’obra de Calatrava. Tenim un país farcit de patrimoni cultural compartit i m’agradaria poder mostrar-los-el.
  
Què opines d’organitzar alguna ruta que reunesca monuments de diferents localitats que comparteixen trets comuns, com ara Llíria, Sagunt i Tarragona en època romana?
El 2018 farà 2200 anys de la fundació d’Empúries i celebrarem la descoberta del mosaic “Els dotze treballs d’Hèrcules” a Llíria. Podria ser una bon moment per a reivindicar-nos conjuntament.  

Pepa Úbeda

Comentaris

Joaquim Sànchez Barcelona
1.

És cert, ni baixem ni pugem (tot i que no és el meu cas). Està clar que hi ha en el seu projecte cultural, unes activitats per programar incalculables. Així com un enriquiment col·lectiu i personal.

Comenta aquest article