Entrevista

Enric Olivé: "La trobada de trabucaires és un acte d'abast nacional a Cardedeu"

Trabucaires

Periodista i realitzador audiovisual

El cap de setmana del 4 al 5 de juny Cardedeu s'omplirà de la pólvora dels més de 300 trabucaires de totes les colles d'arreu del país que se citaran amb motiu de la Trobada Nacional de Trabucaires. Una cita que enguany coincideix amb un cap de setmana ple d'actes de cultura popular amb motiu de la celebració del Dia de l'Associacionisme Cultural. Sobre la Trobada i sobre el teixit cultural de Cardedeu, conversem amb el seu alcalde Enric Olivé.

Què significa per a Cardedeu la celebració de la Trobada Nacional de Trabucaires?
La Trobada Nacional de Trabucaires suposa la rebuda d'un acte d'abast nacional a la nostra vila. La Colla de Trabucaires de Cardedeu, la colla amfitriona és molt recent però ja s'han fet un lloc amb molt de carisma entre les expressions de cultura popular que tenim. Ja fa un any, des que es va saber, que esperem aquesta trobada i per fi la podrem gaudir.

Quines ctivitats es duran a terme a Cardedeu dins la Trobada?
Tot plegat ja ha començat amb la inauguració de l'exposició de trabucs a la Capella de Sant Corneli. Dissabte 4 de juny, al vespre hi haurà una conferència sobre carlinades amb el periodista Jaume Grau. I, com no podria ser d'una altra manera, la Colla de Trabucaires de Cardedeu organitzarà un sopar popular de taverna que de ben segur acabarà amb un tast de la seva ratafia, i ball folk de sobretaula amb el grup Ratafia, i concert del Carles Belda i en Joan Garriga.
L'endemà de bon matí rebrem tots els trabucaires, que s'esperen ben nombrosos, i viurem una galejada monumental que farà tremolar tot Cardedeu.

Com és la implicació de la resta de colles de cultura popular de Cardedeu per la Trobada?
La Trobada se centra en l'expressió dels trabucaires. Comptem reunir-ne més de 300!
La resta d'elements de cultura popular donen suport en els actes, i la iniciativa Cardanses, de divulgació dels balls i músiques tradicionals a plaça organitza i dinamitza el ball folk de sobretaula del dissabte després del sopar popular.

Per la Festa Major de Cardedeu, l'any 2014 la colla de Trabucaires Cardedeu, acabada de sorgir, va tenir un gran ressò mediàtic per la denúncia que Jaume Gelada, regidor del PP, va presentar a la Policia Municipal i la Fiscalia de Catalunya en considerar que en la Despertada la colla va simular el seu afusellament en disparar unes salves al carrer on vivia. Després que el jutjat d'instrucció 4 de Granollers, va decretar fins a quatre vegades l'arxivament de les diligències, la subdelegació del govern va imposar una multa de 6.000 euros (se'n demanaven 25.000 euros). La colla va presentar una demanda i finalment el jutjat contenciós administratiu número 15 de Barcelona va desestimar la multa. Sembla que finalment la polèmica s'ha oblidat, creu que la celebració de la Trobada Nacional de Trabucaires pot ser una bona manera de donar l'episodi per tancat? Quina valoració en fa?
Les Despertades de Festa Major de 2014 van ser una anècdota que es va aprofitar mediàticament i de manera molt desafortunada, durant uns dies que justament no hi ha massa notícies a ressaltar. Varen ser denunciats i injuriats, de forma inclement i espúria, i finalment els tribunals han confirmat això, cosa que nosaltres ja sabíem. Per tant, després d'un llarg camí i de patiments personals, ho celebrem.
Així doncs la Trobada Nacional de Trabucaires serà una manera de celebrar que la Colla de Trabucaires és una entitat integrada a la cultura de Cardedeu i d'arreu del país, i no es dedica a fer bretolades sinó a l'expressió d'un element de la cultura popular catalana. La millor manera de celebrar-ho és amb aquesta trobada nacional, tot i que nosaltres ja fa molts dies que no fem res pensant en aquell episodi, sinó en el gaudi de tots plegats.

Quin és el teixit de la cultura popular a Cardedeu?
A Cardedeu hi ha entitats centenàries com la Colla Gegantera de Cardedeu o l'Agrupació Coral Cardedeuenca. També hi ha una històrica Agrupació Sardanista de Cardedeu que protagonitza diverses audicions al llarg de l'any, com per la Fira de Nadal, l'Aplec de Sant Hilari, Fira de Sant Isidre o Festa Major, a més de l'Aplec i el Concurs de Sardanes que se celebra cada tercer diumenge de juny. La colla, també balla el ball de cintes per Festa Major i, juntament amb la colla bastonera, va ser d'artífexs de la recuperació del Ball de l'Espolsada, un ball participatiu que a Cardedeu es va perdre a principis del s. XX, que des del 2014 s'escenifica el migdia del diumenge de Festa Major i que, per la seva senzillesa, invita a tothom a ballar-lo tot canviant de parella a cada repetició.
Ja fa 23 anys que la Colla de Diables de Cardedeu va començar a fer saltar espurnes per Festa Major, i ha anat creixent. Disposa de dues figures, Llucifer i la Diablesa, que s'expressen en lluïment amb un ball i música pròpies. Destaca el Verro, la bèstia de foc de Cardedeu, que els darrers anys ha proporcionat garrins, tot reforçant la pedrera de la colla infantil dels Dimonis de Cardedeu.
Fa una quinzena d'anys que la figura del Nonu va aparèixer per Festa Major. El personatge dóna el tret de sortida a la Festa Major i també és l'encarregat de tancar-la amb Les Nones, l'acte de versos satírics sobre actualitat local que protagonitza aquest peculiar personatge i s'acompanya de les tonades de la improvisada banda de música de Cardedeu.
Des de fa 10 anys, la Colla Bastonera de Cardedeu és un element més de la nostra cultura popular. Des de fa uns quants anys, també, la Colla té la Colla Bastonera Infantil, amb tres grups per edat.
Des de Festa Major 2012, tenim Colla de Trabucaires de Cardedeu que mescla un carisma especial i la recreació carlina pròpia de l'element, amb una fórmula creixent. Cada cop són més trabucaires i, tot i la seva informalitat i els espetecs eixordadors dels seus trabucs, s'aprecien molt a plaça i a les cercaviles.

És un teixit cultural molt actiu.

Sí, i en moviment contsant. Precisament aquesta darrera Diada de Sant Jordi, es va recuperar La Cuca de Sant Jordi, una espectacular bèstia que incorpora una vintena de persones per dur-la, i que als anys 70 es passejava per pobles i ciutats de Catalunya reivindicant la llengua i les llibertats a ritme de música tradicional. Es tracta d'un element molt contemporani però que es rep com una qüestió històrica que hi ha intencions de reeixir i, si sorgeix un grup estable de portadors, incorporar a la cultura popular local.
A Cardedeu el teixit de cultura popular s'ha consolidat molt els darrers anys, amb la centralitat dels Entremesos del 15, l'acte central de Festa Major, ja que és el lluïment del dia de Festa Major per excel·lència. Des de fa uns quants anys, aquest lluïment també s'ha desdoblat amb els Petits Entremesos, que se celebren a la tarda del mateix dia, amb les colles infantils de cada ball. La vitalitat de la nostra cultura popular, tot i ser bastant recent, és un exemple més que Cardedeu és un poble de cultura viva.

Sou alcalde des de juny de 2015, quines mesures creu que els consistoris poden dur a terme per promoure la cultura popular?
Els consistoris, o l'administració en general, ha de facilitar l'acció dels diversos grups de cultura popular, que han de ser els agents que ho promoguin en primera instància. No trobo que hagi de ser l'ajuntament qui invoqui la creació d'aquests elements, perquè no li seria natural, però sí que li toca donar-los a conèixer, donar-los suport i espais perquè puguin començar i es puguin desenvolupar en espais municipals polivalents, oferir-los espais centrals en el si de les seves festes populars... Els ajuntaments han de propiciar que tothom conegui les entitats que hi ha al municipi per tal que la gent s'identifiqui amb elements que representen també part de la seva identitat, i tothom tingui mecanismes per participar-hi. Aquest reconeixement, també pot començar amb un circuit per les escoles, per exemple.

I, concretament, des de l'Ajuntament que governeu?
Des de la Regidoria de Cultura s'ha emprès una comissió específica per coordinar la cultura popular local. Hi participen representants de cada grup de cultura popular, dels músics tradicionals i algun expert a escala local, molt aficionat a voltar per festes majors molt tradicionals d'arreu del país.
En primera instància, la Comissió servirà per matisar i coordinar els espais que ja tenim per Festa Major, fent-los prioritaris en el si del programa de la festa més important de l'any a Cardedeu. Això ens haurà d'acostar a formalitzar un protocol de Festa Major, que consolidi el funcionament ritual de cada any, i marqui criteris pels anys a venir.
D'altra banda, hi ha la intenció de reforçar el portal web i la comunicació de Festa Major amb major protagonisme dels elements de cultura popular. El portal incorporarà explicacions de cada grup i cada figura perquè tothom pugui conèixer-les millor. La intenció també millorarà amb la gravació amb alta qualitat de les músiques pròpies dels diversos balls, que facilitarà el treball dels balls i els elements a escoles i instituts, qüestió indispensable per socialitzar i donar a conèixer la nostra cultura popular. De moment, també s'ha fixat que els cartells de Festa Major de cada any, tinguin per imatge central alguna expressió de cultura popular local, i no es descarta contribuir a reforçar el marxandatge de cada expressió, per acostar-lo més a la ciutadania.
Els anys vinents, amb l'adequació de l'antiga fàbrica Tèxtil Rase com una fàbrica de cultura viva, confiem disposar d'espai per a la venda estable de marxandatge de cultura popular, i un aparador on s'hi exposin les figures i les vestimentes tradicionals durant tot l'any, sempre i quan no siguin a plaça ballant, és clar! Hi anem al darrere!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article