Entrevista

Núria Albiol: “La canalla empeny els pares a apropar-se als falcons”

Falcons

Periodista i realitzador audiovisual

Recentment nomenada com a nova presidenta de la Federació de Colles de Falcons de Catalunya, Núria Albiol és una activista de la cultura que dota la seva tasca d’un compromís social que l’ha empès a iniciar projectes dins les escoles i les residències d’avis del seu poble Piera, i a la comarca de l’Anoia, en general. Membre fundadora dels Falcons de Piera, la tasca dins la Federació ve de lluny, ja que en l’anterior junta ocupava el càrrec de vice-presidenta i encarregada de la gestió dels cascos. 

Com s’inicia la seva entrada en el món de la cultura popular?
Les meves filles buscaven activitats conjuntes per fer durant el cap de setmana, ens agradava mirar les actuacions de la cultura popular com a espectadors. Recordo que ens agradava seguir els gegants de Piera i ens emocionava el so de la gralla, dels tabals... El contacte amb els falcons va ser més per un seguit de casualitats: tenia el meu pare a l’hospital i vaig deixar les meves filles al càrrec d’un cosí i les va portar en un assaig de la colla de Falcons País del Cava de Sant Sadurní d’Anoia, quan les vaig anar a buscar les vaig trobar formant part d’una construcció.

I aleshores es planteja formar la colla de Falcons de Piera?
Exacte, farà uns vint anys i vam fundar la colla de falcons de Piera, ara les meves filles segueixen el meu relleu, fem actuacions a les festes del poble, cada any visitem a algun país de l’estranger per actuar-hi. Al llarg de l’any fem diverses visites a les persones grans de les residències del poble i visitem les escoles del poble i dels voltants. Els apropem els falcons i veiem els efectes positius que tenen entre persones ben diferents.

Com és l’experiència a les escoles?
La canalla està encantada, a banda dels avantatges en la psicomotricitat dels nens, aprenen a respectar-se entre ells, a fer un treball en comú. No importa que un nen no jugui amb un altre a l’hora del pati, quan t’ajuda o l’ajudes a pujar, aprenen que malgrat tot són companys i s’han d’ajudar mútuament. A més, quan fem els tallers a les escoles sempre intentem que el que han treballat ho puguin veure els pares, tiets, i la resta de familiars, de manera que a la festa escolar o, fins i tot, a la festa Major del poble els nens sentin que l’esforç ha tingut una bona recompensa i que els assajos tenien una finalitat. Això els fa pujar l’autoestima i també aprenen a ser més responsables, ja que es repeteix als nens que aquestes figures no les poden fer si no estan supervisats, que no ho poden fer les figures dels falcons a qualsevol lloc i sense vigilància... fins i tot aprenen a cuidar-se de la seva higiene personal de forma autònoma, ja que saben que per fer una figura cal descalçar-se i han de dur els peus nets.

Es poden infondre molts valors en la pràctica de la cultura popular a l’escola, però també hi ha veus que alerten que això pot donar el resultat contrari, que els nens ho vegin com una obligació, i que per tant facin l’activitat a l’escola, però la deixin de fer al carrer.
No hi estic d’acord, si les activitats es proposen de manera que siguin atractives per la canalla, se’ls dóna l’oportunitat de participar-hi i donar la seva opinió, lluny d’entendre-ho com una obligació és difícil que rebutgin aquestes activitats. Quan anem a les escoles a proposar els tallers els nens ho veuen com una activitat que trenca amb el dia a dia de les aules, a banda que, com deia abans, es milloren les rivalitats entre ells, ja que s’adonen de la importància que té cadascú com a membre d’un grup. I és per això que hi ha una escola, la d’Hostalets de la Pierola, que ja incorpora els falcons com a assignatura.

Ha vist com això ajuda a augmentar el nombre de membres de la colla de falcons?
Sí, com que molt sovint són els nens els que empenyen els pares, cal que els acompanyin. Així que molts pares s’apunten per la canalla, però a mesura que ens coneixem tots plegats, ja formen part de la colla, i això ajuda que hi hagi una rotació. També m’agradaria constatar que hem contribuït a la creació de noves colles, ja que venien persones de pobles del voltant, que actualment ja tenen una colla pròpia, com és el cas de Capellades, Vilanova d’Espoia o Vallbona d’Anoia; comptant Piera, cal dir que de les onze colles de falcons federades, quatre són de la comarca de l’Anoia.

El factor gimnàstic és tan important en els falcons?
Els falcons provenen del sòcol de Txèquia, una activitat gimnàstica, però s’ha anat transformant amb el temps. Si bé durant les primeres dècades del segle XX manté aquest origen, l’evolució dels falcons es transforma i quan arriba a Vilafranca s’introdueix la faixa, es treuen les sabates esportives, tipus Victoria, per anar descalços i s’incorpora el so de la gralla. Actualment en una mateixa construcció humana poden ser-hi els nets, els pars i l’avi o àvia, perquè una de les característiques dels falcons és la gran diversitat de figures que tenen.

Expliqui les particularitats dels falcons.
Els falcons no necessiten d’estructura, amb la qual cosa les actuacions són molt dinàmiques, ja que poden haver-hi des de figures fetes per dues persones, fins altres que necessiten vint. Tenim des de la colla de Llorenç del Penedès que mantenen les arrels dels inicis dels falcons (no porten faixa, van amb cinturó i sabates d’esport), i que poden fer figures gimnàstiques amb dues persones, fins a colles que creen diverses torres alhora i figures per tal de crear composicions humanes de gran bellesa, i, a més, tenen la possibilitat del dinamisme. Podem veure una piràmide feta per persones que camina!

Quina és l’evolució dels falcons?
D’una banda en l’àmbit tècnic estem augmentant l’alçada i l’amplitud de les figures. De l’altra, pel que fa a l’impacte social, passem per pujades i baixades. Després de la seva adopció a Catalunya, per part de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, que són qui van importar el sòcol de Txèquia, els falcons hem passat per etapes en què érem molt populars, com ara a finals dels anys 50, principis dels seixanta, fins a moments en què ens estancàvem. Actualment hi ha receptivitat i noves colles que s’estan formant, però també lamentem que hi ha molt de desconeixement.

Quins són els propòsits en aquest mandat que just acaba d’estrenar?
La idea principal és donar-nos a conèixer el màxim possible, tant a escoles com a actuacions a pobles on no hi ha falcons per tal d’apropar-nos a tothom qui ho desitgi. Tenim previst editar un llibre que reflecteixi la nostra historia, fet que contribuirà a posar les bases per a un major coneixement. També desitgem aconseguir formar part de la Llista d’Elements Representatius de la Humanitat per la UNESCO. Pel que fa a la gestió diària, prepararem tallers per les colles per tal d’incorporar els cascos, cosa que actualment encara és més necessària, ja que algunes construccions són més altes.
 
 Àlvar Andrés
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article