Entrevista

Dones Progressistes de Picanya: 'No ens plantegem límits'

Escriptora, periodista, artista plàstica, gestora cultural i professora de català.

L'Associació Dones Progressistes de Picanya és un exemple de reivindicació de la dona per tal que ocupi el paper que li pertoca a la societat. A la següent entrevista, realitzada a un grup de dones de l'associació, es posa de manifest l'actitud d'una associació que en poc temps ha realitzat iniciatives tan imaginatives i destacades com l'Art al carrer.

Quan sorgiu i per què?
El 2011 i davant l’absència d’associacions d’aquest tipus al municipi de Picanya, vam començar a reunir-nos de manera informal un reduït grup de dones que compartíem interessos i ideals comuns i progressistes, actives en la defensa dels nostres drets i amb interès per la cultura. Més endavant, començà la nostra activitat.
 
Quan us constituïu com a associació i per què?
Encara que començàrem amb activitats incipients, a les quals van anar sumant-se’n altre, sols ens constituírem com a Associació a finals de 2014. Encara que suposés una sèrie d’obligacions, calia formalitzar la nostra activitat si volíem accedir a uns drets i  desenvolupar unes línies d’actuació com a dones progressistes.
 
Què duu implícit el fet que sigueu una associació?
A nivell municipal, per exemple, ens permet d’accedir a subvencions i disposar d’un espai públic, cedit per l’Ajuntament, on poder desenvolupar la nostra activitat.
 
Quins objectius generals us heu marcat?
Tal com es recullen als nostres estatuts, obrir l'àmbit de participació a les dones en la construcció de la societat actual per tal de defendre i desenvolupar els valors del feminisme, defensar els drets de les dones, treballar per la consecució de la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits de la  vida social per promoure’n la seua participació en l’entorn de les activitats dirigides a fomentar el seu procés d’apoderament i establir relacions i canals de col·laboració amb altres associacions i organitzacions que incidesquen en el mateix camp d’actuació i estiguen enfocades a perseguir els mateixos fins.
 
I quines activitats?
Promoure i participar en totes aquelles artístiques i culturals, de sensibilització, de denúncia, etc. dirigides a la població en general i relacionades amb els objectius de l’associació, dur endavant activitats de defensa dels drets de les dones, de promoció del seu apoderament i de participació en la societat i que tendesquen a denunciar i eliminar qualsevol forma de discriminació i violència de gènere (debats, cinefòrum, manifestacions, tallers, jornades, concursos, etc.).
           
Com funcioneu?
La nostra associació s’estructura sota un òrgan de govern constituït per presidenta, vicepresidenta, tresorera, secretària i subsecretària. Es convoquen assemblees i reunions mensuals on s’estableixen acords relacionats amb els temes a tractar, principalment la proposta i l’organització d’activitats.
 
Quin balanç podríeu fer-ne?
Un de molt positiu. Al nostre entorn ja se’ns coneix. Ens considerem actives i valentes, puix que amb el poc temps que duguem, hem realitzat moltes i variades activitats, sense experiència prèvia en la majoria dels casos. L’important és l’actitud i no plantejar-nos límits, informar-nos bé de com fer les coses i molta il·lusió. A l’hora de realitzar les nostres activitats també ajuda molt que cada una de nosaltres tinga aptituds i coneixements diversos.
 
Quins són els vostres projectes més immediats?
Continuar amb la nostra activitat, puix en cada reunió sorgeixen noves propostes, així que aviat estarem amb alguna cosa nova entre mans. A més, la nostra presidenta és membre de l’Escola de Pensament Feminista 25 d’Abril i sempre ens apropa a nous aspectes de defensa dels nostres drets i la nostra igualtat.
 
Parlem ara d’Art al carrer, que és l’activitat que més us estimeu.

Així és, i és aquella en què començàrem a donar-nos a conèixer al municipi i que s’ha convertit en un referent entorn del 8 de març. La nostra associació proporciona teles grans a manera de llenç a tots i totes les artistes que vulguen realitzar, segons la tècnica que desitgen, una obra sobre la dona. N’hi ha un termini de presentació i els treballs s’exposen per primera vegada en la inauguració de l’acte a la Sala d’exposicions de Picanya; l’endemà es pengen dels balcons de les cases del Carrer Major i dels carrers del voltant. Té lloc des del 2013 com a celebració dels dies de les dones. Enguany ha sigut la quarta edició.
 
Quan s’hi esdevé?

La inauguració té lloc a les darreries de febrer i es pot gaudir fins al vint de març.
 
Per què el vau promoure?
Ens semblava una activitat bonica i no coneguda i permetia combinar la part de denúncia i de conscienciació amb l’art i el fet de poder gaudir-ne al carrer com a espai obert i no pas una sala, així arriba a més gent; a més, ens semblava important donar als i a les artistes de l’entorn l’oportunitat d’expressar-se i donar-se a conèixer, ja que això no és sempre fàcil.
 
Quins són els requisits de participació?
Presentar dins del termini indicat l’obra en tela, amb la tècnica desitjada i sempre relacionada amb la dona.
 
Quantes dones artistes hi han participat fins ara?
Calculem un 70% pel cap baix. N’hi ha hagut d’individuals, de col·lectives, de grups mixtos, com ara l’alumnat de centres educatius, i de grups únicament de dones, com les mares de l’escola infantil de Picanya o unes infermeres de l’Hospital La Fe de València.
 
D’on procedeixen les participants?

Principalment, de Picanya, encara que n’hi han participat de València i de pobles de la rodalia.
 
Temàtiques predominants.

L’art al carrer, a banda de ser una activitat artística, té un fort  component de clam per la igualtat i de denúncia de les desigualtats i sotmetiments que patim les dones. Des de la primera edició, hem mostrat obres reivindicatives amb el dret a decidir de les dones, manifestant la nostra diversitat; són treballs sobre dones d’altres parts del món, del nostre poble, de dones que persegueixen els seus somnis denunciant la violència de gènere, etc.
 
Com ha anat enguany?
Enguany estem especialment contentes perquè hem tingut vora trenta artistes i la qualitat de les obres se supera any rere any.
 
Activitats fonamentals en 2015.

A més de l’Art al carrer hem participat en el Rastre Solidari que organitza l’ajuntament i en les manifestacions del 8 de Març i del 25 de novembre. També hem projectat documentals com el Tren de la Llibertat o Mestres de la República i moltes de nosaltres anàrem a Madrid per al 7N.
Una de les activitats més importants i emotives durant el passat any va ser un Taller d’Intervenció Psicosocial que vam poder desenvolupar amb dones en situació de dificultat, gràcies a una subvenció de La Caixa. Va ser una experiència nova i molt positiva per a totes.
I no podem deixar de mencionar que a l’estiu confeccionem de forma manual una pancarta amb el lemaProu ja. Ni una menys”, amb l’objectiu de penjar-la a la Plaça Major com a element urbà de conscienciació, repulsa i denúncia davant els assassinats masclistes que posen fi a la vida de les dones del nostre país. Lamentablement, la pancarta encara no s’havia assecat quan ja vam haver de penjar-la per primera vegada. Així és, cada vegada que una dona és assassinada a mans de la seua parella o exparella la pancarta roman penjada 48 hores; per desgràcia, la pengem constantment.


Parlem de les activitats amb què heu començat aquest 2016.
El 2016 hem començat amb l’exposició al nostre municipi de Diverses. Històries de Dones, de Dones Objectives. Un projecte fotogràfic on onze dones fotoperiodistes de València retraten la vida d’onze dones diferents que trenquen esquemes i que són exemple de superació i coratge. Les imatges mostren la seua realitat, obrint-se pas en professions i espais d’homes, lluitant contra la malaltia i els desnonaments, el dia a dia de les mestresses de la llar, una dona jove gitana universitària...
Un meravellós relat fotoperiodístic sobre la realitat i la diversitat de les dones que tracta la igualtat, trenca estereotips i límits, promou la reflexió i serveix per a educar en igualtat per a la denúncia i la manifestació del poder de les dones.
Estem molt satisfetes perquè ha estat una activitat ben rebuda i molt visitada, n’han gaudit vora 470 persones. A més, ha suposat per a l’associació el contacte amb un grup de dones magnífiques a nivell personal i professional.

Pepa Úbeda

Comentaris

Jose Maria Vivo Robledo Barcelona
1.

Hola
Seguir en esa línea os honra tanto a las mujeres, cómo a los hombres que así se consideren.

Un saludo.

Comenta aquest article