Entrevista

Martí Ferrer: A nivell del cant coral, Catalunya no ha tingut mai cap problema per al seu reconeixement internacional.

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Al MCC esteu força ‘mogudets’ darrerament...
Al Moviment hi ha molt de moviment. Estem en projectes molt ambiciosos a nivell nacional i internacional, l’Oficina Coral per la Mediterrània n’és un bon exemple. Estem definint tot el pla d’acció a través d’un pla estratègic de tres anys. Renovació i alhora continuació d’un treball fet.

Qui forma part del MCC?
Treballem per la reivindicació i la dignificació del cant coral a nivell de Catalunya i això implica també tota una sèrie d’altres col·lectius que no estan implicats federativament. Faig referència, per exemple, a tots els cors de casals de jubilats, els de les parròquies, d’escoles, d’instituts... Però també els editors, els programadors, els auditoris, els compositors, els directors..., que estan articulats a través de les seves associacions. Però fins ara no hi havia hagut una estratègia conjunta a nivell de Catalunya.

"Tothom pot cantar i s’ha de poder beneficiar de les dimensions tant musicals, com socials, humanes, espirituals..."

Sí, però... 
És veritat que hi ha hagut la baixa important, però temporal (així ho han manifestat), de la FCEC (Federació Catalana d’Entitats Corals). L’assemblea del MCC així ho entén i ha pres decisions que visualitzen la prioritat absoluta de la reincorporació de la FCEC. Darrerament hem aconseguit que es reincorporin al MCC el SCIC (Secretariat de Corals Infantils de Catalunya) i la FCC (Federació de Cors de Clavé).

"Qui ho ha dit que s’ha de ser de Barcelona per a ser president d’alguna cosa?"

El cant coral com a fenomen social, més enllà de l’estrictament musical.
Des del MCC reflexionem sobre el dret que tothom té de cantar. També els que canten malament. Tothom pot cantar i s’ha de poder beneficiar de totes les dimensions musicals i no estrictament musicals del fet de cantar, com ara les socials, les humanes, les espirituals... Perquè tots coneixem, més enllà de l’esoterisme, les qualitats terapèutiques de la música. Hem de garantir aquest dret i això també ho hem de fer des del MCC.

Com us plantegeu la comunicació?
Aquest és un gran repte i en això col·laborem amb l’Ens de Comunicació Associativa. El MCC n’és membre fundador.

La situació del cant coral a l’estat espanyol...
Catalunya va intervenir directament en la fundació d’Europa Cantat. És en aquest sentit que es pot afirmar que Catalunya no ha tingut mai cap problema per al seu reconeixement internacional, malgrat que en aquest tipus d’organitzacions la representació és a nivell d’estat. Des del MCC establim acords puntuals amb algunes federacions autonòmiques en funció del projecte. En tant que Oficina Coral de la Mediterrània, un dels reptes que tenim és que, el que fem a nivell de Catalunya, ho articulem també amb els països de la riba mediterrània.

"El problema d’Espanya és que, com que és un desert amb uns quants oasis, l’articulació és difícil."

Aquests dies heu acabat de celebrar la IV Trobada d’Experts en Cant Coral de la Mediterrània...
Ha estat una molt bona ocasió per a trobar-se representants de tots els països de la Mediterrània, que ens ha permès conèixer interlocutors, establir aliances, aprofundir en la situació de cadascun dels països i generar nous projectes i idees. Quan parlem de cant coral, ens referim també a tota la varietat de música vocal que es produeix en tota aquesta gran àrea geogràfica.

"No tinc clar que la Generalitat tingui política musical, però el que sí estic convençut és que no té política coral."

Què penses de la política musicocoral de la Generalitat?
No tinc clar que la Generalitat tingui política musical, però el que sí estic convençut és que no té política coral. Hi ha un desconeixement absolut de la realitat. Cal saber quina és la realitat coral dins i fora de les federacions, en tots els aspectes: corals, directors, compositors, editors... Hi ha coses incompren¬sibles, com per exemple que el cant coral només sigui atès al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació en una part, precisament no de música, sinó de cultura popular. Això ja és estrany. Però la realitat ens diu que es dediquen recursos al cant coral des d’altres àmbits, per exemple els departaments d’Educació, Governació, Cultura i Mitjans de Comunicació (diferents direccions generals). Tot un seguit d’accions i mesures que no estan coordinades.

S’acumula la feina al MCC, però acabem l’entrevista amb el convenciment que ben segur se n’aconseguirà la realització.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article