Entrevista

K. McNerney: "La literatura catalana ha ressistit circumstàncies adverses"

Escriptora, periodista, artista plàstica, gestora cultural i professora de català.

Kathleen McNerney és professora del Foreign Language Department de la West Viriginia University. Experta en literatura catalana i castellana des d’una perspectiva feminista. Ha investigat, entre d’altres, escriptores com Mercè Rodoreda, Montserrat Roig,  Maria-Mercè Marçal i prou més. Ausiàs March va ser tema de la seua tesi doctoral.
 
Pel que he pogut comprovar, heu centrat els vostres estudis en l’espanyol. Per què vau decidir especialitzar-vos-hi?
Sempre m’ha fascinat la literatura espanyola, sobretot les èpoques primerenques, la midgeval i el Segle d’Or.
 
I també hi ha la vostra estada a l’Institut d’Estudis Catalans el 1973 i l’Institut Tomàs de Lorenzana el 1983. Podríeu parlar-nos-en?
El 1973 va ser la meva primera estada a Barcelona i em van deixar anar a una classe de Ramon Aramon i Serra a l’IEC, que en aqueix moment encara era al Palau Dalmau, al carrer de Montcada. Estudiaven Ausias March, que era el tema de la meva tesi doctoral. No sabia parlar català, però podia seguir-ho tot perquè coneixia la matèria. El 1983 encara no parlava bé i vaig passar un mes a Girona per fer un curs d’immersió. Bones experiències!
 
Hi ha algun moment en la vostra carrera com a estudiant i, després, com a professional en què hi hagi un canvi de l’espanyol pròpiament dit al català? 
No vaig deixar l’espanyol; vaig afegir el català des de la meva primera experiència a Barcelona.
 
Sou especialista en Mercè Rodoreda. Què us va incitar a ser-ho?
La seva excel.lència com a escriptora i els temes que descriu.
 
Després hi ha també un interès per les dones escriptores de les quatre cultures espanyoles. En quins àmbits d’aquest vessant us heu centrat fonamentalment?
Les dones escriptores encara són poc conegudes; en el meu curs sobre elles, fins i tot els estudiants espanyols no sabien res de María de Zayas, per exemple.
 
Des de quina perspectiva metodològica ho heu fet?
Feminista principalment.
 
Podríeu parlar-nos, des d’una perspectiva comparativa, de la dona escriptora espanyola i les dones escriptores de diferents cultures arreu del món?
El més important és el que tenen en comú: Aphra Ben, María de Zayas, Sor Juana Inés de la Cruz, Christine de Pizan... són practicament contemporànies, diuen les mateixes coses i, encara més aviat, també Lady Murasaki Shikibu.
 
I de les semblances i diferències entre els quatre models culturals dins l’Estat pel que fa a la dona escriptora?
L’escriptura en els idiomes que vénen del llatí comença en la primerenca Edat Mitjana i hi ha exemples en els tres idiomes des de molt aviat pel que fa a la literatura de dones. L’euskera vindrà més tard. En castellà, les dones escriuen en totes les èpoques, però no serà fins al segle XIX que surten textos en català i gallec; en euskera també més tard. Passa el mateix amb els homes, per les supressions d’idiomes no-castellans.
 
Quin interès hi ha als EEUU per l’espanyol?
Molt, és el segon idioma del país.
 
I pel català?
Molt menys, però hi ha algunes universitats que l’ensenyen.
 
Heu estat professora arreu dels EEUU, entre d’alguns altres països. Per què al vostre país hi ha una mobilitat tan gran al respecte (i no sols quant a la professió com a ensenyant)?
Suposo que reflecteix la nostra cultura; també les famíles són molt disperses.
 
Què mou una nord-americana com vós a interessar-se per escriptores com ara Mercè Rodoreda?
Perquè és una escriptora universal!
 
Pertanyeu a unes quantes associacions. Podríeu parlar-nos-en?
La més important és la North American Catalan Society i hi vaig assistir a la seva primera reunió. Després, associacions feministes, la Modern Language Association, la American Literary Translators Association...
 
 
Teniu un munt d’investigacions publicades a través de llibres, revistes, conferències... entre d’altres, hi ha un apartat dedicat al poeta Ausias March, un altre a Joanot Martorell i, després, a les escriptores catalanes i de les altres cultures contemporànies. Hi ha, doncs, un “salt” entre aquell passat de la nostra esplendor del XV i el passat XX. Què en destacaríeu dels camps que hi heu estudiat?
La consistència de la qualitat, en tots els gèneres; l’esforç a seguir creant fins i tot en les circumstàncies mès adverses.
 
Estant com esteu tan centrada en la literatura catalana produïda per dones i aquella espanyola en general, què hi trobeu de semblant i què de diferent?
Això seria un llibre sencer!
 
Hi ha un interès vostre també per les poetesses, com ara Maria-Mercè Marçal. Per què?
Per la seva qualitat, per la seva habilitat a l’hora d’escriure poemes que són com cançons.
 
I de Montserrat Roig?
La combinació d’activisme polític amb narracions realistes i líriques alhora, i el periodisme.
 
Què penseu del feminisme a Catalunya?
Una llarga història que continua en les circumstàncies més difícils.
 
I entre nacionalisme i feminisme, a Catalunya també?
El nacionalisme, fins fa poc, era cosa d’homes; ara hi ha molta activitat per part de les dones.
 
De totes les escriptores catalanes que heu investigat, quina us ha copsat més? Per què?
No podria esmentar-ne tan sols una; totes aquelles sobre les quals he escrit m’han copsat.
 
Passem ara a Versions Múltiples. Com hi arribàreu?
La Sílvia Aymerich estava traduint al català la poesia de Menna Elfyn, poeta gal.lesa, a partir de l’anglès i el gal·lès, i em va enviar les seves traduccions per veure si podia fer-li algun suggeriment. Em va enamorar la poesia de l’Elfyn, que coneixia poc, i això va conduir a la meva participació en el projecte.
 
Com ho definiríeu?
És una entitat col·lectiva, una col·laboració entre poetes i traductors de llengues minoritzades.
 
Quin hi és el vostre paper?
Una mena de correctora de les obres traduïdes a l’anglès.
 
Objectius? 
Presentar a traves dels idiomes més coneguts la poesia escrita en llengües minoritzades.
 
Quines conclusions en podeu traure després del recorregut fet?
Només espero que tingui l’èxit que mereix tan magnífic projecte.

Per a més informació sobre el projecte Múltiples Versions, llegiu l'entrevista de Pepa Úbeda a Sílvia Aymerich, fent clic aquí.

Pepa Úbeda.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article