Entrevista

Sílvia Aymerich: "En les traduccions cal transmetre l'eco de l'original"

Escriptora, periodista, artista plàstica, gestora cultural i professora de català.

Sílvia Aymerich i Lemos és llicenciada en Biologia i en Filologia anglo-germànica, escriptora de ficció i traductora al català des de l’anglès, el francès, l’italià i l’occità. És una de les responsables de Versions Múltiples, un interessant projecte de traducció per escriptors de llengües d’arreu.
 
Malgrat ser llicenciada en Biologia, t’has decantat finalment per la narrativa de ficció i la traducció. Per què?
Encara que vaig entrar a la universitat a través de la Facultat de Biologia, deu anys més tard vaig estudiar Filologia Anglo-germànica. Tanmateix, com que a la literatura res no li és aliè i malgrat que la biologia presenta una temàtica concreta, en tots els meus llibres “la ciència que estudia la vida” té un paper a jugar i hi treu el cap. És el que hi ha a les novel·les juvenils amb contingut científic de Projecte Solaris i, fins i tot, a Berlín-Zoo i els Déus de Califòrnia. Per això, quan em van proposar de participar al monogràfic Científics Lletraferits (Mètode) va semblar-me un regal.
 
Què ens pots contar de la teva activitat traductora?
Bàsicament tradueixo de l’anglès, el francès, l’italià i l’occità i alguna col·laboració en alemany amb un col·lega. Quant als gèneres, narrativa i assaig –em falta el teatre!– i, pel que fa als subgèneres, ciència-ficció, fantasia...
 
De quines traduccions et sents més satisfeta?
Buf, que difícil! No puc oblidar el Dràcula de Bram Stoker, tampoc de La mà esquerra de la foscor d’Úrsula K. Leguin, però confio molt en les que estan a punt de sortir: Murmuri de Menna Elfyn i Preludi per a Antoni de Gilberto Isella.
 
Quins són els teus traductors modèlics?
N’hi ha moltíssims... Dels que ens tradueixen a l’anglès, en tinc tres, per ordre alfabètic, Sam Abrams, Kathleen McNerney i Ronald Puppo.
 
Com a narradora, de quin llibre teu estàs més satisfeta?
De Berlín-Zoo. Em diuen que enganxa i que cada cop és més actual. Me’n vaig adonar l’any passat en sentir com els estudiants d’espanyol de Wroclaw rebien la lectura de la versió castellana.
 
Tens una bona comunicació amb altres traductors?
Ara mateix és un plaer, perquè en l’actual Projecte estic voltada d’excel·lents traductors i n’aprenc constantment.
 
Hi ha associacions de traductors en l’àmbit català?
Sí, l’APTIC; i dins l’AELLC hi ha una secció amb lligams internacionals. Al PEN Català són molt ben representats dins la revista en línia VISAT.
 
En quina llengua trobes més dificultats per traduir?
Per a mi el problema no ve tant de la llengua d’origen com de la pèrdua o el canvi de connotacions dins la llengua d’arribada. Escrivim dins d’una cultura i traduïm a una cultura, amb totes les seves conseqüències. Com va escriure Walter Benjamin, cal cercar la manera de transmetre “l’eco de l’original” i d’aquí vénen les dificultats. En poesia hi ha una altra dificultat afegida: les paraules que “s’allarguen” en ser traduïdes i trenquen el ritme. Per sort, en català i en anglès en tenim un munt de monosíl·labs! I en francès les vocals mudes escurcen moltes paraules que en altres llengües romàniques són més llargues...
 
I la més fàcil?
Quan la cultura del text d’origen i la del text d’arribada són properes, i no parlo de llengües. Una experiència molt gratificant per a mi fou viure en directe l’estiu passat un diàleg en català paral·lel al d’un poema gal·lès que acabava de traduir. Pertanyia a Murmuris i reprenia un diàleg de la localitat rural de Ceredigion. Hi vaig emprar expressions de la meva àvia ripollesa i quedà molt bé! Em vaig adonar de la necessitat de tenir els traductors recursos lingüístics  “localistes”.
 
 
Actualment, en quines activitats estàs centrada?
En la traducció de poesia i en l’autotraducció, recentment m’han publicat autotraduccions de poemes al francès i a l’anglès en revistes europees i americanes.. M’hi han encoratjat dues excel·lents traductores, la quebequesa Hélène Beaulieu i l’americana Kathleen McNerney. Això m’anima a traduir-ne un recull perquè es publiqui en les dues versions. Aquest exercici et mou a reflexionar i millorar l’original i no té res a veure amb fer un canvi de llengua literària. Veus la teva creació des d’un altre angle i escriure en una altra llengua és un viatge que pot ser molt plaent, però el plaer en majúscules és el retorn a casa, escriure en català, traduir en català...
 
Com es pot accedir al teu treball?
El meu blog poètic ha passat a un segon terme, era d’àmbit molt “íntim”. Tinc un web que funciona com a arxiu personal per fer enllaços a la meva documentació, però se’m pot contactar a través del VERSIONS MÚLTIPLES (fent clic aquí) i el correu associat: recursosoberts@gmail.com

Què és exactament Versions Múltiples?
Un projecte de traduccions mútues entre autors contemporanis que va sorgir a Budapest, al congrés sobre “Llengua, literatura i nació” que hi organitzà el Pen Club Hongarès la tardor del 2012. Els autors parlàvem de la necessitat que tenim de ser traduïts (hi havia un romanès, amb 24 milions de parlants, i una hongaresa, amb 14 milions; per tant, no es tractava sols de llengües minoritzades). Llavors va sorgir el “I si...?”, tan productiu literàriament, que passà a “I si ens traduíssim els uns als altres?”. I la resposta del “Ah, doncs sí, estaria bé...” va ser unànime. El desembre del 2012 obrírem un blog molt bàsic anomenat e-VERSIONS i que mantenim encara per enllaçar-hi alguns materials. Amb en Teiriç Offre ens vam oferir a coordinar-lo des de l’espai occitanocatalà i, sense proposar-nos-ho explícitament, hem anat engrescant col·legues amb qui anàvem coincidint.
 
Parla’ns dels espais de trobada.
Són fonamentals, tant els presencials –que cal que siguin periòdics, perquè ens hi mancaria alguna cosa, ja que la motivació essent tan sols per mail, whatsapp i skype, decreix– com els virtuals. Budapest va ser el primer, però n’hem de crear altres perquè aquells que no eren a Budapest no hagin de passar pels coordinadors per poder interactuar entre ells normalment. Ens hem adonat que encara prefereixen que fem d’intermediaris, llevat de quan ja s’han trobat presencialment, per això estem pensant en una nova trobada que pugui aplegar major nombre de persones de les quaranta que som ara.
 
Què va significar per a Versions múltiples el poema Tot ensenyant gal·lès a la musa de Dylan Thomas?
 
Buscàvem un poema inspirador per encetar la ronda de traduccions i just m’acabaven de regalar el recull bilingüe Perffaith Nam / Perfect Blemish de Menna Elfyn. Era el poema perfecte perquè l’autora es pregunta què hauria passat si el gran poeta gal·lès hagués “tingut la llengua”. És inspirador perquè prové d’una autora que ha triat el gal·lès per projectar-se al món amb l’anglès com a llengua-pont per arribar a la resta de cultures i es deleix per ser traduïda al català, al basc...
 
Qui és Kathleen McNerney i què ha significat per al projecte?
Renada-Laura Portet, la nostra degana de la Catalunya Nord, diu: “A la Kathleen McNerney, nosaltres les catalanes, li devem tant!”. A més de ser l’especialista en Mercè Rodoreda, és autora de Double Minorities of Spain, estudi bio-bibliogràfic de les autores basques, catalanes i gallegues, tot i que la seva tasca acadèmica i de traductora abasta molts altres autors, com García-Márquez.
 
On volíeu arribar?
No pensàvem anar més enllà de compartir entre set col·legues les nostres creacions literàries, però quan en parlàvem, la gent s’hi afegia i ens feia noves propostes. Ara volem que creixi mentre continuï l’entusiasme i les noves propostes.
 
Quin balanç en treu?
Fa tres anys que vam començar i dels set inicials ja som 41 persones (37 autors i 4 traductors-col·laboradors) en 16 llengües, continuem amb la coordinació occitanocatalana inicial (Teiriç Offre i jo mateixa), però hem incorporat una supervisora de continguts d’excepció (McNerney). Els 7 webs interdependents en 7 llengües (català, alemany, anglès, espanyol, francès, hongarès, occità) cadascun amb un nadiu al capdavant... No ens podem pas queixar.
 
Projectes de futur:
Donar a conèixer els autors i els traductors mitjançant les versions dels seus textos i dels textos d’altri en l’àmbit editorial i comunicar l’expertesa adquirida en l’àmbit de la traducció i l’autotraducció. La mateixa Kathleen McNerney ens ha empès a donar a conèixer Versions Múltiples a les universitats i, des del proppassat mes d’abril que ens ho va proposar, l’hem presentat a Bucarest, Vic, Barcelona, Alacant, València i Lleida i s’obren possibilitats de fer-ho a Suïssa i Bretanya. En paral·lel hi ha l’edició i la gestió dels nous textos i les noves versions que no paren d’arribar.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article