Entrevista

Enric Fontanals: La Mostra d'Entitats dels PPCC és un espai del món associatiu on expressar-se i donar-se a conèixer

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Enric Fontanals és tot un personatge. Present a força iniciatives de caràcter radicalment nacional, ens trobem una tarda d’estiu a la seu del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), espai que acull diverses iniciatives, entre les quals, des de fa catorze anys, la que ara us presentem en aquesta entrevista.

Que és Gent de la Terra?
Som un grup d’activistes, gent de trinxera. Inicialment sorgim a partir de la campanya que va fer Lluís Maria Xirinacs quan es va plantar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona l’any 2000. Nosaltres li vam tirar endavant l’estructura d’aquesta acció, el que ell en deia ‘l’arbre d’assemblees de Barcelona’. Cal dir que un dels fills d’aquesta iniciativa han estat les consultes populars per la independència. És una còpia fil per randa de l’assemblea de pobles de Lluís Maria Xirinacs.
Som un grup elàstic, però. Hi ha un primer grup d’unes deu persones que sempre estem disposats, i després hi ha una segona corona de col·laboradors —una cinquantena de persones— que varia en funció de l’activitat a desenvolupar, els quals per la seva banda arrosseguen un centenar i mig de persones més, quan, per exemple, es tracta d’organitzar la Mostra d’Entitats que cada any realitzem per l’Onze de Setembre.

Enguany porteu la novena edició...
Sí. Aquesta iniciativa va sorgir, malauradament com passa sempre, més com a resposta a una situació que com a proposta —normalment sempre som tremendament reactius més que proactius—, i ho va ser en un moment que semblava que la festa nacional podia perdre el sentit de festa de poble i passar a tenir un caràcter merament institucional. El Fossar es va criminalitzar —de fet, es van encarregar de fer-ho—, els actes al monument a Rafael Casanova eren una festa estúpida en què es llançaven els ous els uns als altres... I es va començar a parlar de la necessitat de tornar la festa a les institucions. Davant d’aquesta situació, uns quants vam dir «per aquest forat marxarà l’aigua» i vam proposar una tercera pota, que es concretà en la Mostra d’Entitats, amb l’objectiu d’aconseguir que la gent sortís al carrer a passejar amb els fills i els néts, que el món associatiu tingués un espai on expressar-se i donar-se a conèixer i que tota la gent que pensa que hi ha un associacionisme al carrer que funciona tingués la possibilitat de trobar-lo i veure’l i, evidentment, afegir-s’hi.

En aquests anys hi ha hagut una evolució, però.
A poc a poc la Mostra s’ha anat consolidant. No és el mateix la primera edició en la qual van participar una quinzena d’entitats a la darrera que passem de cent cinquanta participants, amb presència d’iniciatives d’arreu els Països Catalans. S’ha de dir, però, que no hem realitzat una tasca de difusió, sinó que s’ha funcionat més de boca a orella. Per a nosaltres, el que valorem més és que les entitats participants se sentin identificades amb aquesta manera de fer les coses, sense dependència de subvencions (una altra manera de fer les coses és possible) i amb independència total, de participar a les set del matí a muntar els tendals... sense cap tipus de condicionant a l’hora de participar, sempre que s’estimi el país i hi hagi un respecte per les iniciatives que s’hi presenten.

Quin és el paper d’Òmnium Cultural en aquesta iniciativa?
Dos anys abans que nosaltres organitzéssim la primera mostra, ells organitzaven un concert a partir de les set de la trada, el que anomenaven Festa de la Llibertat. Nosaltres, amb la Mostra, vam donar vida a aquesta activitat des de les nou del matí a les set de la tarda. A l’edició d’enguany hi hauran unes 150 entitats i Òmnium n’és una.

Si no ho tinc mal entès, també organitzeu uns altres projectes...
Sí. Des de fa tres anys per Sant Jordi organitzem una iniciativa que anomenem Sant Jordi i la història de Catalunya, la qual pretén que el llibre d’història de Catalunya com a concepte i com a fonament sigui present en aquesta diada. Muntem un tendal de quinze metres lineals que ubiquem davant de l’Ateneu Barcelonès, on convidem associacions d’historiadors, autors o editors a ser-hi presents.
I, com a projecte immediat, actuarem fins allà on sigui possible a les properes eleccions promovent el vot independentista d’una manera transversal. Demanarem el vot independentista per sobre de l’independentisme. Enfront dels intents de fer veure la situació com un desgavell, penso que és un símptoma del procés de creixement. En resum, som al món de la cultura, al de l’associacionisme i al polític. Per ser el que som, Déu n’hi do!

Parlem una mica de la teva persona...
Sóc de la Barceloneta, d’ofici peixater com tota la meva família. Als trenta-tres anys canvio i em dedico a la tecnologia digital i, des de jovenet i per tradició familiar, em dedico als temes de construcció nacional. Em defineixo com a radicalment democràtic i independentista i ho sóc perquè crec que només un país lliure pot ser un país millor i perquè crec que la gent té dret a decidir el seu futur de totes totes.

Hem parlar al començament de l’entrevista de Lluís Maria Xirinacs. Quina valoració fas de la persona i de l’obra?
El Xiri ha estat un home poc conegut i encara menys entès. Pel seu punt místic i per la dificultat real d’entendre les seves exposicions, ha estat menystingut, però ha estat un home que jo crec que d’aquí a algun temps serà valorat com un dels grans pensadors, filòsofs i savis del poble català. Va ser un home savi i un home bo, aspectes força difícils de trobar plegats.

Joan-Ramon Gordo i Montraveta

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article