Entrevista

Marta Rovira: "L'associacionisme pot ser més proactiu amb els nouvinguts"

Associacionisme

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Conversem amb la doctora en sociologia i professora de la UAB, Marta Rovira Martínez, co-autora amb el sociòleg Enric Saurí de l’estudi Diversitat i integració en l’associacionisme cultural català, que el proper dimarts 15 de setembre, d’11 a 14h, es presentarà a la Filmoteca de Catalunya (plaça de Salvador Seguí, 1, Barcelona). L’acte, gratuït i pel qual es pot reservar assistència, fent clic aquí, també servirà per reflexionar en una taula rodona amb persones de l’àmbit de la cultura, les entitats i l’administració sobre quins mecanismes es podrien posar en pràctica per millorar la interrelació entre les persones d’origen immigrant i les entitats de cultura popular.

L’estudi Diversitat i integració en l’associacionisme cultural català ha estat premiat la 1a Beca de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, i recentment ha estat publicat íntegrament en el número 10 de la revista de pensament associatiu Canemàs.

Quina ha estat la proposta de l'anàlisi?

Hem treballat per esbrinar si hi ha un procés d'obertura de les entitats de l'associacionisme cultural cap als nouvinguts. És evident que s'ha fet un esforç en temes de llengua, però volíem veure com s'estava treballant la inclusió a les entitats de cultura popular.

Quin ha estat el resultat?

Queda molta feina per fer. Comparant-ho amb d'altres àrees d'intervenció com per exemple les polítiques locals d'integració, el discurs encara és bastant diferent i encara s’ha de fer feina. Li falta discurs. També s’ha de dir que no tots els sectors culturals tenen la mateixa incidència. Per exemple en el cas del món casteller hi ha hagut una campanya explícita en aquest sentit... S’ha de reconèixer però, que hi ha limitacions organitzatives. Les entitats amb més volum de socis tenen més capacitat per destinar-hi temps i recursos a aquestes tasques, tot desenvolupant polítiques d'acollida.

Com valores, en els casos que s'han dut a terme, aquestes accions?

Diria que hi ha molta espontaneïtat encara. De fet és lògic, ja que estem parlant de l’associacionisme, un moviment que no és institucional, que depèn de la voluntat de la gent i del temps que hi dedica... Però amb comparació amb les polítiques de caire més social destinades a la immigració o a la incorporació dels immigrants a la normalitat de la vida del país, a l’associacionisme li falta aquesta capacitat per ser proactiu.

Tanmateix té una incidència real...

Si ho fa, ho fa sense plantejar-s'ho gaire o no s'ho planteja en els termes diguem de les polítiques públiques habituals. L'associacionisme té un gran potencial integrador no sols des del punt de vista dels immigrats, sinó de tota la societat, ja que l'element de cohesió social és fonamental pel país. L'horitzó desitjable seria aquesta barreja, compartir espais comuns.

Així doncs què és el que s’ha de fer?

El que s'ha de promoure és el contacte, no pots dissenyar el com serà la cultura catalana d'aquí a vint anys. No ho podem fer des d'un laboratori o des d'un despatx. A mi m'agradaria que als actes que organitzem des de la Fundació Congrés de Cultura Catalana o des d'Òmnium hi hagués més presència d'aquesta societat civil nova que hi ha al nostre país. També són societat civil i no deixaran de ser-ho. Malgrat que actualment s'hagi parat el flux migratori, sempre hi ha gent que arriba i gent que s’en va i per tant sempre hi haurà aquests espais d'aterratge, de solidaritat mútua dels nacionals d'un determinat país.

Com es podria ajudar des de l'administració?

Pel que fa a la política de subvencions crec que cal que potenciïn projectes on participin diverses entitats de diferents perfils, amb un objectiu clar de potenciar la creació d’espais de trobada, on es puguin fer coses amb recursos que permetin que la gent pugui desenvolupar la seva activitat. És una tasca molt important que s'ha de fer des de la vessant pública, però també els mateixos protagonistes de la cultura popular cal que donin a conèixer els seus treballs i trenquin barreres amb el gran públic. Hi ha molta gent experta que fins ara no es gaire coneguda pel públic intel·lectual del país. Ens hem de preocupar de difondre i publicar idees i fer possible el contacte de tots nosaltres amb la realitat del carrer.

Organitzat per la la Direcció General per a la Immigració en col·laboració amb la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, el Departament d'Ensenyament i l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, al document adjunt hi ha la relació de tots els participants.

Per a més informació, podeu fer clic aquí.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article