Entrevista

Josep Viana: "Hem de mostrar al món el nostre model associatiu"

Associacionisme

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

A la darrera assemblea general ordinària del passat mes de març, l’ENS elegí un nou president, dins del context de la renovació parcial de Junta. Josep Viana i Crespo, membre de junta per la Federació Catalana de Societats Musicals, fou escollit nou president de l’ENS.

Amb més de 18 anys de relació estreta amb el món de les societats musicals, Josep Viana ens manifesta que sempre ha tingut una gran afició a la música. És precisament a partir d’aquesta afició que estudia primer guitarra i després saxofon. L’any 1999, juntament amb el que serà primer director, funda l’Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès, la primera banda d’aquesta població, que Viana presideix durant els deus primers anys de l’agrupació.
 
Essent president de l’Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès us impliqueu a nivell federatiu...
Sí, en una primera etapa he estat secretari de la Federació Catalana de Societats Musicals, per ser-ne més endavant el vicepresident. 
 
També heu  tingut relació a nivell estatal...
Durant vuit anys he estat tresorer de la Confederación Española de Sociedades Musicales, organització de tercer nivell que agrupa a totes les bandes de música de l’estat.
Això ha significat una intensa relació amb el conjunt de societats musicals federades, especialment amb la que engloba més músics, que és la valenciana.
 
Totes les federacions de bandes de música tenen el mateix funcionament i mantenen la mateixa interrelació amb el territori?
Hi ha elements similars. Ara bé, si hagués de parlar d’un dels elements diferenciadors, destacaria el nombre de societats membres d’algunes de les federacions, col·locant en primer lloc la del País Valencià que ella sola té més de cinc-centes quaranta-cinc bandes representant més del 50% de totes les societats musicals federades a l’estat. Òbviament això significa poder rebre i gestionar uns recursos importants.
També cal assenyalar que la idiosincràsia del fenomen associatiu català  és un tret diferenciador, ja que a Catalunya existeix un teixit associatiu molt més interdisciplinar. Això permet relacionar-te de manera transversal amb tot un seguit d’iniciatives culturals que no es donen a la resta de l’estat, com per exemple l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català.
Tanmateix s’ha de dir que totes les bandes són entitats d’iniciativa privada, però de servei públic. La majoria d’elles tenen relació habitual amb el seu corresponent ajuntament, tot i que es mantenen de manera independent.
 
Habitualment a les bandes de música també se’ls associa una escola de música.
Cert. Cal però, diferenciar les bandes de les terres de l’Ebre, ja que és en aquest territori de la Catalunya Nova on es desenvolupa una activitat musical íntimament lligada amb les escoles de música. De fet, les bandes assumeixen les tasques de les escoles de música, tenint un suport directe del seu respectiu ajuntament.
 
Passa el mateix quan es parla de seus socials de les bandes?
Sí. Cal tenir en compte que les societats musicals d’aquestes comarques han estat en la gran majoria dels casos el nucli cultural i popular de la seva localitat.
 
Parlem una mica de l’ENS. La Federació Catalana de Societats Musicals sempre hi ha tingut una vinculació.
He estat membre de junta des del seus inicis, els primers anys com a vocal, i en aquest darrer any i mig com a secretari. De fet la meva federació va ser testimoni de l’acte fundacional de l’ENS. He de dir que sempre hem apostat pel projecte d’aquesta federació de federacions com a interlocutora amb les administracions i generadora de sinergies transversals entre el moviment associatiu cultural.
 
Com a nou president, quina valoració feu de l’ENS que rebeu?
L’ENS ha fet una trajectòria molt interessant, amb ombres i llums –com a tot projecte col·lectiu- però amb un balanç global molt positiu.
L’ENS té una presència directa dins del món associatiu, a través de la difusió de les activitats més significatives de les federacions associades, col·lectius que són els veritables protagonistes del moviment associatiu, i amb una interlocució regular i reconeguda amb estaments com el Parlament, la Generalitat, les diputacions...
 
La reflexió ocupa un espai molt destacat dins la trajectòria de l’ENS, darrerament reforçada amb diferents iniciatives.
Es tracta d’un dels aspectes més interessants i de contingut profund que l’ENS ha posat en marxa. Som molt conscients que la reflexió i la formació constitueixen, i així ha de ser, un eix central de l’activitat i de la finalitat de l’ENS. TORNAVEU, Associacionisme i Cultura, CANEMÀS, revista de pensament associatiu, la convocatòria de la Beca d’Estudis sobre l’Associacionisme Cultural dotada amb 6.000,00€... són algunes de les realitats més significatives en aquest aspecte.
 
En aquest context, com veieu el futur de l’ENS?
L’ENS té una projecció molt intensa de cara el futur. No només continuarà desenvolupant els diferents aspectes de difusió, interlocució, comunicació, reflexió, intercanvi, formació, entre d’altres, sinó que n’incorporarà de nous, com és l’àmbit del patrimoni immaterial.
 
Podeu concretar?
Ara farà un any que l’ENS ha estat ONG acreditada per l’Assemblea dels Estats de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Aquest reconeixement ha permès a l’ENS obrir la porta de la internacionalització. Tant és així que del 6 al 13 de juny organitzem, a iniciativa nostra, la 1a Conferència Internacional d’ONG acreditades per aquesta Convenció. Ens hem de fer veure com a col·lectiu de federacions, i mostrar al món el nostre model associatiu.
I això perquè no es tracta només d’una reunió entre ONG acreditades sinó d’un espai on conviuran també entitats nacionals, estatals i internacionals no acreditades però que treballen el món del patrimoni cultural immaterial. Trenta entitats internacionals i trenta de nacionals constituiran el cos associatiu d’aquesta 1a Conferència.
Es tracta d’una molt bona oportunitat per a les nostres entitats de conèixer i de donar-se a conèixer.

Joan-Ramon Gordo i Montraveta

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article