Entrevista

Carles Masjuan: “Els esbarts hem de retornar la dansa al carrer”

Esbarts dansaires

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Mestre de professió, barceloní de naixement, fa més de trenta anys que viu a Granollers. Ha estat durant disset anys president de l’Esbart d’aquesta ciutat vallesana fins el maig de l’any passat que va dir prou, calia renovar l’entitat... El passat mes de gener va ser elegit president de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires.
 
Deixeu la presidència de l’esbart de Granollers i us emboliqueu amb la de l’Agrupament.
 Com que disposava de més temps vaig poder col·laborar amb el Consell de l’Agrupament, en un moment que hi havia una certa crisi, ja que no sortia ningú per renovar-lo.
La situació va arribar al límit de plantejar-nos el fet de dissoldre’l, una situació força difícil ja que per un cantó la junta plegava en ple i no existia cap enllaç que pogués afavorir una renovació “natural”.
 
I tanmateix hi ha nova junta...
Cert. La formem 8 persones, escollida a la darrera assemblea del passat mes de gener. Hem passat d’una junta on tots els seus membres eren persones jubilades i alguns des de feia temps, a una junta on el més gran sóc jo, que encara treballo. 
 
Abans, però, de la constitució de la nova junta hi hagué un procés de maduració, no?
Es va crear una gestora davant la disjuntiva, plantejada en el seu moment, d’acabar amb l’activitat de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires. Fruit d’aquest procés es varen presentar una colla de propostes i de projectes que es podrien fer, cosa que va generar il·lusió i ganes de continuar. D’aquesta gestora varen sortir les vuit persones que formem actualment la junta i tot un seguit de col·laboradors puntuals.
 
Què penseu de la situació que viu el moviment dels esbarts i per extensió de l’Agrupament? 
Els esbarts hem viscut molt tancats amb nosaltres mateixos. Cada president és el millor del món i resol els seus problemes de la millor manera, aconseguint el que no aconsegueix ningú.
Si cada esbart no té cap mena de necessitat, aconsegueix tot el que necessita per ell mateix... l’Agrupament no serveix per res.
L’Agrupament només tindrà sentit quan hi hagi algun esbart que necessiti ajut i que ho demani als altres esbarts. L’Agrupament no és res més que tots els esbarts que el formen.
 
Quins són en síntesis els objectius que com Agrupament us heu plantejat?
El nostre primer objectiu és que els esbarts ens coneguem, ens relacionem, ens obrim. En aquest sentit la primera recomanació que faria seria demanar als esbarts que vagin a veure els altres, que també saben ballar!... i molt possiblement alguna cosa n’aprendran. No ens anem a veure. He de reconèixer, però, que no és un fenomen exclusiu del nostre col·lectiu. Intentar fer més pinya i generar més treball en comú, aquest seria el nostre primer objectiu.
El segon, que és difícil de mesurar i que no vol ferir susceptibilitats, és intentar augmentar la qualitat d’allò que fem els esbarts. I em refereixo no només al ball, sinó a tot el que hi és relacionat. Els esbarts ens hem de presentar amb una música que estigui ben feta, que soni bé, amb una bona il·luminació, un vestuari ben fet, amb presentacions àgils dinàmiques, atractives, i també amb una bona comunicació, entre d’altres. Tenim marge per millorar la qualitat del que estem fent. Algunes propostes que volem tirar endavant properament estan relacionades amb la realització de cursos de mestre de dansa infantil i de director d’esbarts.
 
La vida associativa...
Hi ha un aspecte que de moment no podem tractar però que m’agradaria poder introduir: retornar la dansa al carrer. En un moment determinat, per tal de dignificar la dansa popular catalana, aquesta passà de la plaça a dalt d’un escenari. Amb aquesta acció varen matar la part popular de la dansa (l’aspecte participatiu i festiu). En aquest sentit crec que els esbarts tenim l’obligació moral de retornar la dansa al carrer. Tenim l’obligació que en les nostres manifestacions festives, populars... la dansa hi tingui un paper important.
D’altra banda penso que l’Agrupament d’Esbarts Dansaires no podem ser un bolet autònom, que faci la seva vida de manera aïllada de la resta del moviment associatiu de la cultura popular. Hem d’anar de bracet per tal d’ajudar-nos a fer millor allò que fa cadascú. En aquest sentit, i pel que estic veient, l’ENS de l’Associacionisme Cultural és un bon espai que dóna resposta aquesta necessitat.
 
Podríeu concretar?
Si bé com a Esbart de Granollers hem fet actuacions a l’auditori, com un espectacle professional, també hem impulsat el Ball de Gitanes de Granollers, ball que s’havia mort a finals del segle XIX, malgrat que ens consta que hi hagueren diferents intents durant el segle passat de recuperar-les, però sense èxit. I estan pensades de manera que tothom que vulgui ballar gitanes pot venir un parell de mesos a aprendre a ballar. Enguany érem trenta-dos parelles ballant gitanes, només vuit de les quals formaven part de l’esbart.
 Un altre exemple. El ball més típic a Granollers és el Ball de Donzelles. Doncs des de fa uns quinze anys el fem per a Festa Major. Organitzem uns tallers d’aprenentatge per tal que el diumenge de Festa Major es pugui ballar a la plaça de la Porxada per gent que no és de l’esbart.
 Aquesta feina d’incorporació de la dansa com a element festiu crec que els esbarts l’hem de potenciar i de promoure. De la mateixa manera que hem de potenciar el fet que de tant en tant hi hagi concerts de música tradicional i la gent que vulgui que balli. Si el que volem és que la dansa sigui un element festiu, hem de treballar també en aquest sentit.
 
Què cal fer, doncs?
És en aquest context que cal relacionar-nos, contactar, cercar experiències, grups, propostes, tot creant lligams i sinergies.
Per exemple, tenim una efervescència de música tradicional, i en canvi els esbarts continuem estant mancats de músics.
 
Per acabar, quins serien els objectius bàsics que ha de tenir un esbart?
Al meu entendre són tres: manteniment de la dansa popular, creació de dansa i popularització de la dansa.

Joan-Ramon Gordo i Montraveta

Comentaris

Rosa Llorach Tarragona
3.

Es bó escoltar tots aquests bons propòsits pel món dels Esbarts. Només un comentari: La dansa al carrer de la mà dels esbarts?... veniu a Tarragona i ho veureu.... fa uns quants anys que es fa... uns 40.

Toni Arias Olesa de Montserrat
2.

Portar la dansa al carrer un vell somni de molts. Desitjo de debó que assolim aquesta fita.
I colaboració i més relació entre els esbarts, una de les bases de l'associacionisme. Realment pinta molt be això!
Gràcies president. Teniu el nostre recolzament!

Joan Gomez Barcelona
1.

Felicitats, Carles. Bons auguris per la dansa.
La dansa al carrer és una gran i dessitjada idea a la qual els esbarts tenen molt a dir en el sentit d'ajudar i dinamitzar, semore que no caiguin en l'endogamia.
Iniciativa lloable laxde potenciar l'acompanyament musical en viu. Segur que vetllareu perquè la qualitat no es vegi deteriorada per la necessitat de tenir-la.
Us desitjo una molt bona singladura, bons vents i que desaparegui la mar de fons

Comenta aquest article