Entrevista

Lluís Calduch: “Eulàlia entronca amb la llibertat que anhelem com a país”

Esbarts dansaires

L'Esbart Ciutat Comtal representa a l'altar major de la catedral de Barcelona el seu espectacle de música i dansa Eulàlia, que recrea la vida i la passió de la copatrona de Barcelona damunt l'altar major de la Catedral de Barcelona on hi reposen les seves despulles. Eulàlia es representarà els dies 7 i 8 de febrer (a les 20.45h i a les 16.45h respectivament) i l'entrada és gratuïta. Conversem amb el director de l'Esbart i de l'espectacle, Lluís Calduch.
 
Per tercer any consecutiu, l'Esbart Ciutat Comtal representa Eulàlia, un homenatge al patrimoni social, cultural i religiós de Barcelona. D'on neix la idea?
Aporta una nova visió de la cultura popular i tradicional de Barcelona, i cobreix un buit en la cultura popular i tradicional de la ciutat que vam detectar que existia fa uns deu anys. A partir d'aquí, des de l'Esbart Ciutat Comtal, aprofitant la vocació de l'entitat d'aportar coses noves a la ciutat i el meu aprenentatge personal com a dansaire i com a director de l'Esbart Santa Tecla de Tarragona, vam trobar adient fer algun tipus de moixiganga o de retaule sobre la vida de la nostra patrona, Santa Eulàlia. A partir d'aquí ens vam posar a treballar, i si bé la idea inicial sí que era fer un retaule o una moixiganga, vam acabar fent una aportació nova construint una mena d'òpera que ens permetés explicar una història creant deu quadres que es presenten seguits, amb música, dansa i cor, que a diferència de les altres composicions, no es repeteix la música entre quadre i quadre. I així va néixer Eulàlia.

El naixement però, no ha estat fàcil. Els estudis, el guió, la documentació, l'escenografia i els acords amb la Catedral de Barcelona, tot plegat, set anys de feina...
Certament, ha estat un treball llarg i constant. Primerament, calia que el Bisbat ens obrís les portes, això ja va ser un treball de reunions i d'anar convencent-lo que faríem un treball digne. Paral·lelament, vam fer una feina molt important de documentació del passatge de vida que narrem, i això implica consultar arxius i fer diversos estudis per tal de donar forma a Eulàlia des de tots els punts de vista. I després hi havia la qüestió econòmica, perquè dur aquest espectacle dalt de l'escenari té un cost força elevat: fer la música, el vestuari, l'escenografia, el cor, etc. Afortunadament, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona ens van poder ajudar i vam tirar endavant.

Eulàlia s'ha d'entendre com un espectacle de dansa?
És un espectacle de dansa que representa la vida, la passió i el martiri de la nostra patrona en un escenari espectacular, però no s'entendria sense la música i el cor, i encara menys sense l'escenari en què es representa, no tindria el mateix valor. Mai no s'havia representat un espectacle a la Catedral de Barcelona, i això dóna a Eulàlia una màgia que no podríem pagar amb diners. La santa surt de la seva cripta, puja les escales i explica la seva història! Fora d'aquest context, la peça perdria molta força.

Quins valors transmet Eulàlia?
Fidelitat, fermesa i llibertat. De dones com l'Eulàlia avui en dia en tenim moltes. Les dones de l'Esbart són Eulàlia, perquè també lluiten per aquestes llibertats des de dalt de l'escenari transmetent aquesta passió i glorificació de la nostra santa. Encarna uns valors que la gent que fem cultura popular tenim molt presents i volem preservar. I Eulàlia entronca també amb aquesta llibertat que anhelem com a país. Treballem i ballem per al nostre país, aquesta és la nostra aportació.

L'Esbart Ciutat Comtal és, com tots els altres esbarts del país, de caràcter amateur en el sentit que els seus integrants no cobren, però està totalment professionalitzat pel que fa al resultat dels espectacles. Això és indicador dels valors de fermesa a què es referia abans.
Som amateurs que fem un treball professional. Ho fem perquè pensem que ho hem de fer, recuperar i mantenir les nostres tradicions per ajudar al país i a la nostra cultura. I precisament per això tot el que fem ha de tenir una certa dignitat a l'hora de presentar-ho, perquè estem fent cultura. Treballem amb rigor i constància, i per exemple, fem tres assaigs a la setmana de deu a dotze de la nit perquè tots tenim una feina.

Quanta gent es mobilitza per aquest espectacle?
A banda de la setantena de dansaires, hi ha el cor de dones Aurica i una trentena de músics. De tot plegat en surt una música que emociona, i que incorpora els goigs de Santa Eulàlia. El repte de posar en escena tot plegat és brutal, però el resultat és un somni. 

Pensa que els barcelonins coneixen prou bé la llegenda de Santa Eulàlia i la valoren?
D'ençà que s'ha recuperat la festa de Santa Eulàlia i s'ha potenciat, la gent la coneix més, però crec que encara no ha quallat la llegenda. Encara hem de fer més esforços per donar-la a conèixer, perquè no és només una part del patrimoni religiós, sinó social i cultural. En aquest sentit, esperem que el nostre espectacle contribueixi a aquesta tasca de difusió i posada en valor de la nostra patrona i dels valors que defensava aquella nena de tretze anys que va patir tres martiris fa disset segles.

L'entrada a l'espectacle és gratuïta, és una bona manera de fer més accessible la història de la patrona?
Sí, des del primer moment vam pensar que havia de ser una representació oberta a tothom. La Catedral té un problema de visibilitat, és cert, però l'escenari era irrenunciable, i demanem a la gent que vulgui venir que tingui paciència, perquè si bé haurà de fer cua, podrà veure'ns. I la voluntat és que Eulàlia quedi com una tradició, una ofrena a la nostra patrona que es pugui veure cada any.

El 2013 vau rebre el Premi Ciutat de Barcelona. Ha estat un impuls per a l'Esbart per continuar treballant, i alhora pot ser un argument més perquè aquest espectacle no es limiti a dos dies a l'any?
És un impuls per seguir treballant en aquesta línia de professionalització, el més important ja ho hem aconseguit, que és que la gent que balla ho senti de debò perquè ho pugui transmetre al públic. Pel que fa a la continuïtat de l'espectacle, per desgràcia tot té a veure amb els costos econòmics, seria molt difícil poder-ho sostenir. En tot cas, el nostre objectiu és que els barcelonins associïn la festa de Santa Eulàlia al nostre espectacle i que esdevingui una tradició durant aquests dies i que tots els ciutadans es facin seva la llegenda. 

Gemma Aguilera
 

Comentaris

Toni Quintana Sant Andreu Barna
1.

Ni cap ni cua avui en dia. Es clar, una escenografia espectacular... però uns artificis al·lucinants per tapar un buid total de geni coreogràfic. L'Esbart Ciutat Comtal : un bon esbart (AMATEUR), dirigit per un coreògraf mediocre. Tanmateix, avui en dia, dignificar la religió catòlica d'aquesta manera.... no sé. I tot plegat molts diners !
Ho he vist i sincerament, no pinta avui en dia aquest tipus d'espectacles ! Els talibans catalans... fora religions !

Comenta aquest article