Entrevista

Conxa Juanola Pons: “La terra és el referent aglutinador a Menorca, com la llengua ho és pel Principat de Catalunya”

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

El Grup Ornitològic Balear (GOB) s’organitza com una sola entitat a tot el territori de les Balears, però cada illa té la seva junta, el seu president i el seu pressupost. Tanmateix, cada any realitzen una reunió general, on es coordinen les grans línies a seguir. Del 1993 al 1997 Conxa Juanola va ser presidenta del GOB de Menorca. De fet, sempre ha estat vinculada a les juntes directives. Actualment ostenta la presidència interinsular de l’entitat. S’ha de dir que aquestes presidències tenen un paper més aviat pacificador, són mediadores entre les diferents territorials illenques.

Per què aquest nom per a una entitat ecologista global?
El Grup Ornitològic Balear es funda l’any 1973 a Mallorca i a Menorca el 1977. S’ha de tenir en compte que en aquells moments ens trobem en una fase pre-democràtica, no sent possible legalitzar-nos com a organització ecologista. És per aquest motiu que neix com un grup d’estudi. De fet els primers membres són naturalistes, sobretot ornitòlegs. 
 
Quines són les primeres evidències que vau arribar a constatar?
Vam arribar a la conclusió que si no es mantenien els espais i no s’aconseguia un cert equilibri territorial, tota la feina que es pogués fer per estudiar i divulgar les espècies no tenia cap sentit. El territori s’estava començant a degradar de manera força evident allà on les espècies més el necessitaven, sobretot a Mallorca i a Eivissa.
 
Cal tenir en compte que les tres illes són molt diferents, però.
Històricament i culturalment són realitats molt diferents. D’una banda, Mallorca va ser la primera illa on es va donar tot el desenvolupament turístic i és allà on primer vam detectar la necessitat de frenar tota aquesta dinàmica destructiva sobre el territori. De l’altra, Eivissa és històricament una societat molt rural i molt pobre que fa que quan va aterrar el turisme va veure el cel obert, perquè era una manera de sortir d’aquella pobresa i d’un àmbit tant rural.
En canvi, a Menorca el fenomen turístic arriba més tard, perquè molt possiblement durant tot un segle ja hi ha hagut un benestar econòmic que ha fet que no hi hagi hagut la necessitat de vendre’s a l’especulació i que ha permès l’existència d’una societat més madura i molt més culta, amb un teixit industrial molt consolidat (sabates, bijuteria, activitat agrària...).
 
Aquesta diferència també es dóna dins les estructures del GOB?
Els objectius són els mateixos. On sí que hi ha diferències és en el com gestionar un problema determinat. No tots els mecanismes funcionen de la mateixa manera a totes les illes, així com la població de cada illa respon de manera diferent. Nogensmenys, no hi ha divergències d’opinió respecte als objectius i al que hem d’abordar. Hi ha molt de respecte, cosa que no vol dir que no es donin discussions en les formes de tractar les problemàtiques.
 
 
Quina cosa destacaríeu de tot aquest procés.
Si haguéssim de destacar-ne alguna seria haver aconseguit un pla territorial insular consensuat amb un 90% per part de la població i els sectors econòmics, que realment posa les bases de com ha de ser el creixement, a on i quins han de ser els seus límits. Tanmateix, l’actual govern conservador culpa el pla territorial de l’actual crisi, com si la crisi que pateix Menorca no estigués relacionada amb la crisi global del món.  Aquesta és en aquests moments la principal lluita del GOB.
 
El GOB i la seva relació amb el teixit associatiu...
El GOB és d’alguna manera el pal de paller associatiu, ja que canalitza les diferents inquietuds i activitats socials, tot desenvolupant un important paper cohesionador de la societat civil. Perquè és qui té una estructura organitzativa més sòlida i amb més presència a tot el territori.
Tanmateix, és una realitat que no sempre es dóna de la mateixa manera a totes les illes. Per exemple, el GOB de Mallorca s’implica més en aquelles lluites i reivindicacions que no tenen una relació directa amb les seves activitats. Molt possiblement es tracta d’un problema d’estructures, de forces i de recursos econòmics que impossibiliten poder donar resposta a tot. Nogensmenys, sí que donem suport i acompanyament. La seu del GOB sempre és oberta a tots els col·lectius que no en tenen... tot i que també s’ha de tenir en compte que els nostres associats són socis pels objectius que diuen els nostres estatuts... S’ha de ser molt respectuós
 
Quina estructura organitzativa teniu?
Actualment tenim uns 5000 associats a nivell de Balears. A cada illa hi ha la secció insular amb el seu local, alguns cedits, d’altres llogats i d’altres de propis.  A Mallorca tenim La Trapa, un espai natural que es va comprar amb subscripció popular, perquè era un espai que es volia urbanitzar. S’ha de dir, però, que el fet de tenir propietats complica de vegades les coses, sobretot quan tenim algun contenciós que ens pot embargar el patrimoni, atès que, de fet, som insolvents en el sentit que no tenim beneficis.
 
Quina presència internacional té el GOB?
Hem participat de moltes estructures. Hem estat a CODA (Coordinadora Ecologista de l’Estat Espanyol), vam participar en la creació del Consejo Ibèrico para la Defensa de la Naturaleza, amb l’objectiu de poder estar presents a Madrid.  Actualment estem dins d’un Fòrum de Custòdia, a la Xarxa de Custòdia de Catalunya i som socis de moltes grans entitats.
 
Què és la custòdia del territori?
Es tracta d’un concepte que neix a Catalunya i que cerca la protecció de la natura a partir dels agents que hi fan feina i que hi viuen. És a dir, es tracta d’una protecció de baix cap a dalt i no a l’inrevés. Propietaris, pagesos, associacions... és una figura molt flexible ja que la seva gestió no sempre es dóna de la mateixa manera. Bàsicament hi ha una  entitat i una contrapart que pot ser un propietari, un pagès o una administració, que pacten un sèrie de mesures de conservació amb una contrapartida.
 
Parlem de Menorca com a reserva de la Biosfera.
És d’alguna manera un reconeixement per part de la UNESCO, tot i que no hi posa diners ni gestió. Hauria de ser un compromís d’una comunitat humana, és a dir de tots els seus actors amb una implicació. En aquest sentit Menorca és una reserva de la biosfera que ja ha complert 20 anys i que ha quedat com una mica frenada en el sentit que està exclusivament en mans del Consell Insular.
De fet, les administracions públiques s’hi han implicat ben poc, tot demostrant una notable manca de coordinació entre elles. D’altra banda, ha estat una reserva que mai ha desenvolupat una veritable estructura de participació. La va tenir en els seus inicis, en el moment de la formulació per demanar el reconeixement de la UNESCO, però res més.
La idea va partir de l’Institut Menorquí d’Estudis. En el món científic però, de seguida es va ampliar a altres col·lectius socials de l’illa. El Consell Insular va aprovar per unanimitat la sol·licitud de declaració. S’ha de tenir en compte també que això es donava en uns moments on la pressió ciutadana, liderada pel GOB, era molt important. En uns moments on ja es començaven a veure els efectes negatius de les polítiques urbanístiques a les altres illes, uns fets que generaven una certa alarma. És precisament com a resultat d’aquesta alarma que es crea un consens (social, polític i científic) de cara a demanar la declaració de reserva de la Biosfera. Amb el pas dels anys, valorem que la part científica de la reserva sempre ha funcionat. La que ha tingut moments més irregulars ha estat la part d’acció. Cal afegir també que es va crear un observatori per tal de poder fer el seguiment científic del projecte.
 
Quina és la situació del moviment associatiu a Menorca?
Menorca disposa d’una xarxa d’entitats i d’acció cívica molt potent, que la fa líder entre totes les illes Balears. Els ciutadans menorquins s’han sabut organitzar. Els cents anys que Menorca va estar sota la tutela d’Anglaterra i França li permet constituir una societat molt més culta que la de les altres illes. El menorquí està molt lligat a la seva terra. La terra és el referent aglutinador a Menorca, de la mateixa manera que la llengua ho és pel Principat de Catalunya.
 
Joan-Ramon Gordo i Montraveta

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article