Entrevista

Josep Miquel Vidal Hernández : «Menorca està molt estructurada a nivell associatiu»

Text: Glòria-Mireia Montanyà. Fotografia: J.M. Bustos

Quin pes té el món associatiu a Menorca? Hi té molta presència. Precisament, ha ajudat a l’impuls de projectes com l’Enciclopèdia de Menorca, l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) i l’ecologisme responsable del GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa). Menorca està molt estructurada a nivell associatiu.

Quina és la vostra tasca a l’IME? Coordino les activitats que emprèn el consell científic. A nivell personal, he fet recerca en el camp de la història de la ciència a Menorca. Per exemple, he organitzat l’estudi de l’epistolari de Joan Joaquim Rodríguez i Femenias, un botànic menorquí del segle XIX que va examinar a fons les algues i la flora de Menorca. Per a l’estudi de l’epistolari, vam dividir la feina entre diferents professors universitaris i jo em vaig encarregar d’escriure’n la biografia. Actualment, tractem un altre llegat de gran valor científic, el de Teodor Làdico, un comerciant grec que va arribar a ser ministre en temps de Pi i Maragall durant la Primera República espanyola.

Quina connexió hi ha entre l’IME i l’OBSAM? L’Institut Menorquí d’Estudis va promoure l’Observatori Socioambiental de Menorca. D’una banda, l’IME va ser impulsat pel Consell Insular de Menorca i a proposta dels mateixos menorquins. I de l’altra, l’OBSAM n’és un departament que analitza i vetlla per la preservació de Menorca com a reserva de la Biosfera. Tenim l’avantatge que l’IME, tot i formar part d’una institució pública, compta amb un consell científic que pren les decisions sobre la investigació que s’ha de fer. És a dir, té una política científica marcada pels mateixos investigadors, autònoma de les decisions polítiques que dirigeixen la tasca investigadora d’altres organismes similars, i que podrien divergir de la finalitat pròpiament dita de l’IME.

Com ajuda l’OBSAM a la preservació de Menorca com a reserva de la biosfera? Recull dades que ens indiquen quina evolució experimenta la interacció de l’ésser humà amb l’entorn on viu, per a saber on actuar en cas de necessitat, i té cura especialment de la preservació del patrimoni natural de l’illa a través del laboratori de desenvolupament sostenible. Les seves funcions es podrien sintetitzar en tres: la primera, ajudar l’Administració a gestionar el territori; la segona, donar a conèixer l’entorn a la població; i la tercera, analitzar les dades i relacionar-les amb les que s’obtinguin en laboratoris semblants.

Quina diríeu que és la projecció científica de Menorca a nivell internacional? És important, crec. De les plataformes esmentades, destacaria l’OBSAM per la seva pàgina web i les dades que s’hi poden trobar. I, en aquest cas, també destacaria una referència publicada de dues traduccions catalanes fetes per Vicenç Albertí, autor menorquí de la primera meitat del segle XIX, i editades per l’IME l’any passat. La primera, d’una obra de Moratín, i la segona, d’una obra de Beaumarchais, a la revista nordamericana Hispanic Enlightenment.



L’Enciclopèdia de Menorca va ser el primer exemple del treball
comú per a fer una tasca de divulgació escrita concreta i de manera altruista.



Com sorgeix la idea de fer una enciclopèdia de Menorca? Menorca és una illa que ha estat profundament estudiada i hi havia molta documentació escrita. Encara no existia l’IME i la idea va ser de recollir tot el que s’havia estudiat sobre Menorca i ordenar-ho. L’Enciclopèdia de Menorca va ser el primer exemple del treball comú per a fer una tasca de divulgació escrita concreta i de manera altruista.

A quin públic va dirigida i com es fa la publicació de l’Enciclopèdia de Menorca? Al principi, l’Enciclopèdia es va pensar per a un públic escolar. Es volia donar a conèixer la fauna i la flora de Menorca als més petits i ensenyar a estimar el territori. En l’actualitat, l’obra va dirigida a tota persona interessada a ampliar coneixements sobre l’illa més oriental de les Balears. Pel que fa a la publicació, primer va ser en fascicles i després, a partir de volums temàtics, però sempre amb edicions acurades. Com que l’Enciclopèdia de Menorca és temàtica, cada autor ha procurat que l’aspecte estudiat arribia més enfora possible; en aquest sentit, el volum sobre botànica, per exemple, és present a moltes biblioteques estrangeres.



Es podria dir que la característica diferencial de Menorca és el gran nombre d’estudis que se li han dedicat al llarg dels darrers tres-cents anys.



Quines activitats de l’IME destacaria a més de les nombroses publicacions? Per una banda, les Trobades Científiques de la Mediterrània, que cada setembre-octubre tenen lloc a Menorca, perquè dubto que hi hagi gaires seminaris científics similars que s’hagin mantingut, any rere any, durant 26 edicions. Per l’altra, l’Escola d’Estiu de Salut Pública, que cada any reuneix entre 600 i 700 persones.

Quina és l’especificitat cultural de Menorca? Segurament, es podria dir que la característica diferencial de Menorca, en relació amb les altres illes i els altres indrets de les mateixes dimensions, és el gran nombre d’estudis que se li han dedicat al llarg dels darrers tres-cents anys. Aquest tret va fer, fins i tot, que Josep Pla arribés a afirmar, i no crec que sigui una exageració, que no coneixia cap altre territori de dimensions comparables al qual haguessin dedicat a la seva realitat tantes publicacions científiques i humanístiques.


                                                                                                                                   

Comentaris

Comenta aquest article