Entrevista

Amador Codina: “Catalunya és una potència gegantera internacional”

Gegants

Ara fa uns dies, l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya ha escollit nou president en la persona d’Amador Codina. Per a TORNAVEU, l’Amador és un vell amic i conegut, ja que fins ara s’ocupava de la comunicació i de la gestió de l’agenda d’activitats dels geganters, en haver aconseguit sincronitzar l’agenda de l’Agrupació amb la general de l’ENS ha possibilitat que les mil vuit-centes activitats que organitzen anualment puguin ser consultades i compartides a l’Agenda de l’ENS. Amb motiu de la seva recent elecció vàrem fer-li una entrevista, els aspectes més destacats de la qual us els reproduïm a continuació.

Una cosa que sempra ens ha cridat l’atenció és el tema del gènere. M’explico, per què “colles de geganters”?
Es tracta del nom fundacional (1984). Tanmateix, aquest ha estat un dels temes que ja fa temps es va intentar canviar per tal de fer-ho més neutre. El nom, però, estava  molt assumit i no van prosperar els intents de canvi.
 
Quants membres teniu associats?
Actualment som 370 colles associades, amb una distribució territorial bàsicament concentrada a Catalunya tot i que també tenim membres de les Illes, el País Valencià, la Catalunya Nord i el País Basc.
 
Tot i que us anomeneu “de Catalunya” com és que teniu associats de fora el Principat?
Per estatuts els podem tenir. Com que oferim força avantatges als associats, hi ha aquesta presència de fora del país estricte. Oferim un molt bon servei d’assegurances a les colles associades, per exemple.
 
De quin nombre de persones estem parlant?
Es fa una mica difícil de donar una xifra exacta. Però si tenim en compte que una colla té un promig d’unes trenta persones... estem parlant d’una xifra molt elevada.
 
També teniu un fort impacte pel que fa referència al nombre d’activitats que feu durant l’any...
Cert. L’any passat, per exemple, es varen comptabilitzar mil vui-centes activitats.
 
Quin tipus d’activitats realitzeu?
La festa per antonomàssia del món geganter és la trobada. Es tracta d’aquelles activitats que una colla organitza a la seva població i que convida a d’altres. Això fa que s’iniciï una dinàmica d’haver de tornar la visita... Això genera molta activitat i molt moviment.
 
No pot resultar avorrida fer una trobada de gegants?
Cada trobada és diferent, ja que varien en funció de la idiosincràssia de la colla que l’organitza. Sempre hi ha matisos, però, que personalitzen les trobades amb un esperit innovador. Ara mateix hi ha trobades en què els gegants han de fer una gimcana, o bé organitzen sessions d’estiraments per als portadors abans de començar les cercaviles, d’altres que fan una mostra de balls... són alguns dels exemples.
 
Gegants històrics versus gegants nous...
De fet podríem distribuir els gegants en tres categories. Per una banda, els gegants amb “pedigrí” vinculats a festes locals significatives i amb molta tradició, els històrics i/o aquells que són nous però que són rèpliques d’antics moltes vegades desapareguts, i els nous, fruit del boom dels anys vuitanta. Això fa que algunes vegades aquests darrers es trobin una mica en segon lloc, tot i que són molt estimats per les seves respectives colles. No crec ni em consta que això generi conflictes, però.
 
Quina és la contribució pedagògica del moviment geganter.
Hem de tenir en compte que el futur dels gegants i la massa principal de col·laboradors i sobretot d’admiradors dels gegants són els nens. En aquest sentit hem generat tota una sèrie d’inciatives pedagògiques a les escoles a partir del simbolisme dels gegants i del seu món. Matemàtiques, dibuix, música, lectura... són algunes de les disciplines que treballem en aquest projecte pedagògic que hem d’acabar de tancar. Això pel que fa a l’agrupació. Sabem que les colles porten a terme iniciatives diverses a les seves poblacions amb motiu de les festes locals, per exemple.
 
I sobre la cohesió social...
No només ens centrem al carrer i al món educatiu. També som presents a llocs tant insospitats com els centres penitenciaris. En concret a la presó dels Lledoners de Sant Joan de Vilatorrada a partir de la iniciativa d’un dels educadors del centre i amb la col·laboració de la colla de la Llacuna es va crear un taller amb l’objectiu que els interns fessin els seus propis gegants. I no sols es va concretar en la construcciò sinó que també es van fer un tallers amb els presos per a ensenyar-los a portar els gegants, així com a interpretar la música (caixa, gralla...), també es va fer una presentació oficial dins del recinte i a la qual van participar també colles de gegants. De fet, la presó va poder tenir la seva pròpia trobada gegantera.
 
La música al món geganter.
És una de les grans qüestions i alhora un tema delicat. Històricament, l’intrument que acompanyava els gegants era el flabiol i el tamborí. Amb el boom dels anys vuitanta es va incorporar la gralla –que, òbviament, tapà el protagonisme del fabliol. Actualment ens estem trobant que cada vegada més s’està introduint la percussió, que fins i tot arriba a tapar a les gralles. Tot plegat fa que des d’alguns sectors es qüestionin aquestes noves facetes. Jo crec que cal arribar a tenir una bona convivència. Des de l’agrupació es vol crear la vocalia de música amb l’objectiu de consensuar i equilibrar aquestes facetes. No es tracta de blanc o negre, jo crec que ens este movent en una escala de grisos...
 
“Els germans petits”, els capgrossos.
Són elements que també estan a l’agrupació. Els capgrossos tenen la seva pròpia festa, però aquesta és cada dos anys, això fa que la colla que organitza la trobada hagi d’assumir el tutelatge i la custòdia dels gapgrossos de l’agrupació, i això ha representat una dificultat per a algunes colles, ja que implica participar en una sèrie de trobades específiques, tant és així que en aquests moments no tenim població candidata. Darrerament, però, hem variat la periodicitat a un any, com els gegants, i ja han sorgit possibles poblacions candidates.
 
La ciutat gegantera.
És la festa dels gegants. A l’agrupació tenim els gegants El treball i la Cultura, més els gegantons, en Pau i l’Alegria i aquests són custodiats durant tot un any per la ciutat organitzadora de la trobada. Això significa que s’han de comprometre a portar-los a les sortides que decidiex l’agrupació. El 2013 ha estat Calella i enguany serà Cervera el primer cap de setmana del mes de juny.
 
I la Fira...
Es tracta més aviat de la festa dels geganters. M’explico: es tracta d’exposar materials com ara vestuari, calçat, constructors, remolcs... tota una sèrie de temes que estan relacionades d’alguna manera amb el món geganter. A banda, també hi ha tot un seguit d’activitats, com projeccions, mostres de balls, de música... la joia de la corona, però, és l’espectacle teatralitzat, tant de gegants com de capgrossos, que està muntat pel cos de monitors de l’agrupació. Cal dir que cada any és diferent.
 
Si no ho tenim malentés, els gegants catalans tenen alguna característica diferenciadora dels d’altres contrades.
Aquesta característica és el fet que els gegants catalans ballen, creen coreografies... En aquest sentit els gegants de Catalunya som punters.
 
Parlem de la reflexió.
Catalunya és una potència gegantera internacional. Tanmateix un dels dèficits que crec tenim és que no hem realitzat un procés de reflexió i de debat seriós i profund sobre aquest fenomen en l’àmbit català. Molts altres països han endegat processos de reflexió i debat, n’hi ha hagut fins i tot de caràcter internacional. Malgrat que Catalunya pugui, per la seva potència gegantera, organitzar un procés de debats internacional, creiem que abans l’hem de fer de portes en dins, és a dir entre nosaltres. Darrerament hem intentar concretar-ho, però no ens n’hem sortit del tot. Aquest és un dels reptes que com a nova junta ens hem proposat d’assumir i resoldre.
 

Comentaris

Jaume Pérez Camps Santa Eugènia de Berga
2.

Potser alguns dels problemes del mon geganter o més en concret de l'ACGC és l'aposta per la quantitat en comptes de la qualitat
En quant el nom crec que en aquest moment segurament es podria canvia el genera i no caldria ni canvia la abreviació, com seria Agrupació de colles geganteres de Catalunya
Jaume Pérez

Fonso des del Baix
1.

Home , home dir que s'intenta una reflexió quan tenim un congrés emparaulat que va ajornant-se i ningú és capaç de posar fi al farsa del comisariat del congrés home home Amador que seras continuista en tot? fins i tot amb allò que no cal?? que ens aixequen la camisa o es que no ho veus.

Comenta aquest article