Entrevista

David Martínez: “La dansa ha d’estar present al màxim de llocs possible”.

Esbarts dansaires

Parlem amb en David Martínez, director de l’Esbart Sant Martí de Barcelona, amb motiu de l’actuació que avui dia 17 d’agost faran a la plaça de la Vila de Prada dins dels actes organitzats de l’edició d’enguany de la UCE.

 

Què representa per a l’Esbart Sant Martí el poder actuar a l’UCE? 
Per a nosaltres representa un repte. De fet, havíem intentat participar en anteriors edicions però no s’havia pogut concretar fins ara. Cal tenir en compte que el mes d’agost, per a un col·lectiu amateur com és un esbart, acostuma a ser un període de vacances per als seus membres i per tant resulta difícil de poder realitzar actuacions. Tanmateix el fet de poder actuar dins del marc de la UCE ha motivat molt als dansaires. A més, creiem que la dansa ha d’estar present al màxim de llocs possible.

Quin tipus d’espectacle fareu?
L’esbart Sant Martí és un grup de dansa que parteix de la tradició. En aquest sentit la primera part de l’espectacle estarà formada per diferents danses de caràcter tradicional, molt conegudes i amb una simbologia destacable. La dansa de Castellterçol, danses valencianes que hem anat a recollir especialment a Carlet, en són un bon exemple.

I la segona part?
Farem una recreació de La Patum de Berga que vàrem estrenar ara fa tres anys a l’Auditori de Barcelona, amb música que Josep Lluís Moraleda va crear especialment per l’espectacle, a partir, òbviament de les músiques tradicionals de La Patum.

Quants dansaires participaran en aquest espectacle?
Serem 28 dansaires, prou per poder oferir l’espectacle amb dignitat i efectivitat.

Què penseu de la situació de la dansa tradicional a Catalunya?
Jo defenso molt la necessitat de promocionar i impulsar la dansa a Catalunya. Històricament hi ha hagut, per part de sectors nacionals significatius, un cert complex de provincianisme i s’ha tingut la tendència de situar la cultura catalana ‘oficial’ i la seva realitat, lluny de les tradicions i de la cosa popular. Això, que és un error, darrerament s’està resolent amb un reconeixement públic de la seva importància.

Aquesta percepció no l’heu tinguda quan heu actuat fora de casa, no?
Cert. Ara fa unes setmanes que hem estat en una trobada a Holanda, per exemple, i hem guanyat el primer premi, i hem rebut molts elogis i valoracions positives. La dansa catalana és una dansa molt rica i molt reconeguda internacionalment.

La dansa més enllà de l’espectacle. La dansa com element participatiu i popular.
Jo crec que s’està començant a recuperar aquest aspecte més participatiu i menys d’espectacle passiu. Cada vegada més ens demanen de poder participar al final dels nostres espectacles. Nosaltres mateixos hem començat ja fa temps a incorporar formacions de músics diferents dels de la cobla tradicional, amb un intent d’ampliar i de fer més popular i participativa les danses i tot el que representen. Tot i així he de dir que, com a poble, crec que ens costa participar activament en aquestes manifestacions i ens estimem més de tenir un paper més passiu, d’espectador. No passa així, però, a l’estranger.

Com a col·lectiu específic, com us trobeu dins del món més ampli de la cultura popular i tradicional?
D’alguna manera hem estat el sector més desatès. A banda d’aquesta identificació amb el folklore en el sentit pejoratiu que abans hem esmentat, s’han dedicat molt pocs esforços a la seva promoció i normalització. Entenc que tinguin més èxit altres tipus de manifestacions de cultura però crec que els esbarts hem estat els parents pobres de la cultura popular.

Pertanyeu a l’ENS, un intent de dignificació de totes les manifestacions associatives culturals.
Cert, i ho valorem molt. Realment és el que durant molt de temps hem estat cercant perquè tenim l’actitud no tant de demanar diners sinó recursos que afavoreixin el que fem, que en permetin la difusió i la promoció, que ens brindin espais on actuar... i en aquest sentit, que hi hagi una entitat de tercer nivell com l’ENS ens garanteix aquesta presència.

Joan-Ramon Gordo i Montraveta

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article