Entrevista

 Jordi Sales i Coderch,“Prada va néixer per quedar-se”

Cada any, l’UCE acull nous alumnes, molts d’ells ben joves. Quin consell donaríeu als que arriben a Prada per primer cop?
Que sàpiguen on són. Prada ofereix molta densitat d’estudi als cursos que tenen lloc de 9 a 12, presenta molts actes amb commemoracions, tallers i espectacles. Hem aconseguit crear un estil que combina tots aquests aspectes.
Als que vénen per primer cop els aconsello que provin coses i que triïn de manera totalment lliure. L’oferta de l’UCE té molta densitat i això fa que hi hagi diverses activitats de manera simultània.
Que es deixin portar pel que els vingui de gust i que es deixin assessorar pels més veterans.
 
També hi ha gent que ve des de la primera edició. Quin atractiu té l’UCE perquè un seguit de gent hi vagi tornant cada any?
Jo crec que és aquesta fórmula de què parlava. L’estil que combina la seriositat de l’estudi, la festa, la fidelitat als nostres països, el punt de gosadia nacional que té l’esperit de Prada… Tot això marca un estil que fa que la gent se senti bé i tingui ganes de tornar.
 
De l’edició d’enguany hi ha alguna cosa que no ens haguem de perdre?
Hi ha moltes coses, començant per la lliçó inaugural de la catedràtica d’economia i empresa de la Universitat de Barcelona Elisenda Paluzie sobre la viabilitat d’un estat català fins a la clausura, està ple de cursos i actes que val la pena no perdre’s. La cloenda erà un acte de commemoració dels 800 anys de la batalla de Muret, això demostra el gran volum d’activitats de l’UCE, que tant pot debatre un tema d’amplitud històrica fins a qualsevol aspecte d’actualitat.
 
Des de fa molts anys, l’UCE ha debatut i reflexionat sobre una possible independència de Catalunya. Ara que hi ha tot aquest procés engegat, quin paper ha de tenir la Universitat de Prada?
En aquests moments ens convé una gran transversalitat. No ens hem de confondre, no és la rivalitat de la intensitat dels sentiments entre patriotes el que ara ha de ser posat en primer pla perquè això ens podria distreure sinó l’amplitud, les complicitats, els diferents nivells del moment que estem atravessant.
En aquest sentit, Prada és una escola de l’amplitud dels nostres països i dels lligams entre compatriotes que saben discenir diferents funcions a diferents nivells. La intensitat dels sentiments no ens ha de distreure de la gran oportunitat que estem vivint.
 
Si finalment el procés culmina exitosament, Prada tindrà sentit? Es continuarà celebrant?
Nosaltres vivim un dia a dia que en aquests moments és molt difícil pels ajustos de pressupost i no hem pogut dedicar temps a debatre-ho, però és evident que, d’una manera o altra, Prada va néixer per quedar-se.

Joaquim Vilarnau

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article