Entrevista

Albert Català: "El futur del pessebrisme no passa forçosament ni única pel tema religiós. Hi ha força coses a canviar i a incorporar".

Pessebristes

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Albert Català és nascut a Barcelona però viu des de fa molts anys a Sant Feliu de Guíxols. Administrador de finques de professió i enamorat dels pessebres com a vocació, el nou president de la Federació Catalana de Pessebristes està relacionat amb el pessebrisme des de ben petit, comenta que abans del 2004 al Baix Empordà no hi havia res relacionat amb aquesta activitat, “eren quatre pessebristes de Sant Feliu, quatre de Platja d’Aro, de Palafrugell, uns quants de Mont-ras, Vall-llobrega, Palamós… i sempre ens trobàvem els mateixos a totes les exposicions de pessebres”. Aquest fet va fer prendre consciència als interessats de la necessitat de crear una associació de pessebristes com cal i un bon dia varen decidir formar l’Associació d’Amics del Pessebre del Baix Empordà, que Català presideix, i que té actualment cent cinquanta una persones associades.

Com vau contactar amb la Federació?
L’associació que vàrem crear a l’Empordà és la que m’ha permès de conèixer la Federació Catalana, d’implicar-m’hi i d’acabar-hi entrant com a vocal a la Junta. Dos anys després vaig ser vicepresident i actualment m’han escollit president, en substitució de Josep Maria Porta.
 
Com definiríeu el perfil de l’amant del pessebrisme?
El pessebrista és una persona amant de la natura, amb actituds d’observació. També s’han de tenir manetes per tal de poder plasmar aquestes observacions als diorames, aquesta gran aportació que la tradició pessebrista catalana va fer al pessebrisme universal.
Actualment la Federació té 56 associacions federades. Val a dir que l’única associació d’àmbit comarcal és l’Associació d’Amics del Pessebre del Baix Empordà.
 
Heu accedit a la presidència en un moment força interessant…
Cert. Acabem de celebrar els 150 anys d’associacionisme pessebrista, l’acte més destacat del qual ha estat el Simpòssium Internacional de Pessebrisme, celebrat ara fa tot just quinze dies a Sitges.
 
Parlem d’aquesta celebració. 
De fet , els 150 anys han estat de l’associació de Barcelona. Tanmateix vàrem acordar de celebrar-ho plegats, per allò de sumar esforços. Els dos actes principals d’aquesta celebració han estat l’exposició de pessebres que hem realitzat a l’espai de La Seca de Barcelona i la segona ha estat el Simpòsium Internacional.
El Simpòssium ha estat força complicat, començant per la qüestió lingüística, perquè consideràvem que si la gent no es podia entendre no tenia sentit de fer-lo. Els idiomes foren els oficials de la Federació Internacional és a dir l’anglès, l’italià, l’alemany, el castellà i considerant que es feia a Catalunya, el català. Es va centrar en base a cinc ponències que es varen encarregar. Foren ponències que es plantejaven el futur del pessebrisme des de perspectives diferents: l’aspecte religiós, les nadales, el Nadal a Catalunya des del punt de vista tradicional, el tema de les figures, què és allò bàsic que caracteritza un pessebre… i acabàrem amb una taula rodona sobre cap on ha d’anar el pessebrisme.
 
I quin és el seu futur?
Jo penso que si ara no fem les coses bé, d’aquí a cinquanta anys pot ben bé per acabar essent testimonial. Per exemple, el tema religiós trontolla. Si tu vols que els joves s’impliquin de debò has d’anar a l’art, a la tradició i a la cultura i has de deixar una mica de banda el tema religiós, si no és així no s’hi implicaran.
 
Com enfoqueu el tema de l’art i les diverses disciplines artístiques, més enllà del concepte pessebrista tradicional?
Això és clau. Tant és així que en aquests propers anys desenvoluparem un projecte que anomenem “Els altres pessebres” que és un projecte d’al·legoria sobre el pessebrisme però no forçosament relacionat amb el tema religiós. Volem defugir allò típic dels personatges del pessebre per incorporar altra imatgeria.
 
I pel que fa a les tècniques a utilitzar?
Això és el futur. La il·luminació, la incorporació de programari d’ordinador als pessebres... són aspectes que cal tenir molt en compte i potenciar.
 
Què es pot considerar un pessebre?
Hi ha diversitat d’opinions. Des dels qui diuen que si no hi ha el naixement no és pot considerar pessebre fins als qui afirmen el contrari.
Val a dir que hi ha tres tipus de pessebres: el bíblic, amb o sense naixement, que es subdivideix en dos tipus, que són, per una banda, el pessebre ambientat en paisatges de fa dos mil anys i l’altre és això mateix però ambientat en els paisatges d’avui dia, i un tercer tipus que podríem anomenar de noves tendències, que incorpora al·legories sobre com s’ha de celebrar el Nadal.
 
Quin consens genera aquestes noves propostes?
Penso que hem de treballar moltíssim en el tema de les noves tendències, perquè els que pensem que aquest ha de ser el futur, sense renunciar als orígens, veiem que hi ha moltes coses que cal canviar i incorporar. Hi ha escenes i activitats relacionades amb el Nadal i el seu esperit, que no són estrictament bíbliques, com pot ser el Tió, la celebració familiar del pessebre... aquests són exemples de nous pessebres.
 
Com a President quins objectius us heu marcat de cara al futur immediat?
Cal ajudar les entitats amb problemes, la federació ha de ser el paraigua i cal implicar-se per preservar-les, és la nostra obligació. Donar assessorament legal i suport a les activitats, biennals, captació de nous associats i entitats federades. Fomentar les escoles de pessebrisme, el seu aprenentatge, especialment pensant en els sector infantil, potenciar les xarxes socials entre els associats, iniciar el procés per la constitució d’un museu del pessebre -en aquests moments a Catalunya no n’hi ha cap com a tal, es dóna la paradoxa que a l’estranger tenen moltes obres d’autors molt importants catalans. També hem de potenciar el projecte Els altres pessebres. Treballar per la declaració del pessebre com a patrimoni immaterial de la humanitat, que és un acord del darrer simpòssium, i fomentar l’edició de llibres i publicacions. La carpeta pedagògica...
 
Com esteu reconeguts a la federació internacional?
Nosaltres assistim com a federació autònoma, com també ho fan els bascos, la resta de pessebristes de l’estat estan aglutinats per la federació espanyola.
 
Aquest fet ha significat algun tipus de problema?
D’alguna manera sí. A l’hora de presentar el simpòssium internacional i convidar-los (ens vàrem desplaçar a Madrid per explicar-los-ho) moltes agrupacions de la federació espanyola no varen venir perquè no entenien que es fes també en català. Bàsicament només els interessava saber en quin idioma es faria per sobre de totes altres consideracions i continguts, i varen venir pocs participants de fora de Catalunya i del País Basc.
 
Hem observat agradablement que parleu d’associacionisme... pessebrista.
Cent cinquanta anys són molts anys, anys de relació, de treball, d’experiències... d’associar-se. Això dóna una estabilitat i una solidesa que facilita la permanència i l’estabilitat de la Federació. Nosaltres ens identifiquem amb el que és i representa l’ENS. Només un detall, la “sardineta” de l’Associacionisme Cultural Català estava present a la documentació lliurada als participants. Amb tot, considero que no el potenciem, ja que sóc conscient que no aprofitem les eines i mitjans que tenim a la nostra disposició. En aquest sentit l’ENS ens ofereix i representa una bona proposta de futur.

Joan-Ramon Gordo i Montraveta

Comentaris

Mireia Sant Feliu de Guixols
2.

El maquetisme es una altra cosa.. El pessebrisme es segueix vinculant al nadal en general.. A les tradicions, a la cultura.. No nomes a la religió.. El maquetisme no te res a veure amb tot això... I a mes tampoc s'utulitzen les mateixes tècniques...

Martí Barcelona
1.

El pessebrista pot ser creient o no, practicant o ateu. El que no pot ser és que es pretengui desvicular el pessebre de la història i la tradició amb l'argument que els joves no creuen en Déu. Que us penseu que tots els adults que fan el pessebre cada any hi creuen? Això que proposeu ja exiteix i es diu maquetisme.

Comenta aquest article