Entrevista

Josep Mut: “Un treballador de la música”

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Ha servit a la música gairebé des de totes les seves facetes: d’instrumentista,  de director, de compositor, de gestor, d’arranjador... Originari del País Valencià, es traslladà a Barcelona amb vint-i-un anys, moment en el que s’incorporà com a mestre de tuba a l’orquestra del Gran Teatre del Liceu i a la Banda Municipal de Música. Compromès socialment en defensa de la professió, Josep Mut presidí el Comitè d’empresa del Gran Teatre del Liceu i formà part de la Comissió Mixta de l’Ajuntament de Barcelona en plena època de la transició democràtica. Ha col·laborat en moltes iniciatives, entre les que cal destacar l’enregistrament d’obra de Clavé per a banda i cor d’homes amb motiu de l’ANY CLAVÉ i innombrables actuacions amb motiu d’aquest esdeveniment els anys 1999 i 2000. De forma altruista col·labora actualment amb la Federació de Cors de Clavé, el Centre d’Estudis del Priorat i amb diverses iniciatives benèfiques. Ha realitzat conferències als EUA, Cuba, França, Polònia... i ha fet palès el seu mestratge a les millors bandes amateurs i professionals espanyoles. Se li han concedit molts premis de composició, medalles d’or, d’argent, diplomes, batutes emblemàtiques, ha participat en nombrosos jurats nacionals i internacionals. Vàrem estar parlant de tot plegat un matí d’octubre sota la mirada d’una bona colla d’estendards històrics del moviment claverià. Tot un plaer.

Pel que sabem, comences molt jove a endinsar-te en el món de la música.
Als 9 anys, a la banda del meu poble, La Vall de Càrcer, al País Valencià. Toco diversos instruments. Ben viat, però, em concentro en la tuba, que és l’instrument amb el que em professionalitzo com a músic.
 
Ben aviat et trasllades a Barcelona, però.
Sí. Em presento a oposicions de solista de tuba a l’orquestra simfònica del Gran Teatre del Liceu i guanyo també la plaça de professor a la Banda Municipal de Música. Estic parlant de l’any 1969-1970.  Durant un temps vaig anar compaginant tots dos llocs.
 
Nogensmenys arribà un moment en el que hagueres de decidir.
Efectivament. En aquells temps jo era el president del Comité d’Empresa del Gran Teatre del Liceu i membre de la Comissió Mixta a l’Ajuntament de Barcelona. Arribà un moment en el que s’aplicà la llei d’incompatibilitats i vaig haver de decidir per una de les dues places. Jo era conscient que la meva activitat era seguida amb lupa precisament pel meu compromís social. Em vaig decidir per la Banda perquè jo ja n’era aleshores sotsdirector. Penseu que ens trobàvem en plena transició democràtica.
 
De la teva faceta més social d’aquella època, quines són les coses de les que estàs més orgullós?
Home, pel que fa al Gran Teatre del Liceu, s’aconseguí ampliar la temporada (penseu que inicialment només durava quatre mesos), i pel que fa a l’Ajuntament possiblement del que més orgullós em sento és l’haver aconseguit que els músics se’ls reconegués com a tècnics superios. Anteriorment els músics eren només de serveis especials i poca cosa més.
 
La teva faceta professional més destacada és possiblement la de director, una activitat molt relacionada amb la Banda Muncipal de Barcelona.
Cert. Fins l’any 1981 en vaig ser professor solista, del 1981 al 1993, sotsdirector, i del 1993 al 2007, director. El 2007 fou l’any en el que vaig ser nomenat assessor tècnic de l’Ajuntament. Com podeu veure, tota una vida dedicada a la música i molt especialment a la Banda Municipal de Barcelona.
 
Quina ha estat l’actitud de les autoritats municipals vers aquesta formació musical?
La Banda Municipal sempre ha estat a mercè del que han volgut fer les autoritats municipals de torn, que han tingut el denominador comú que mai no van potenciar-la, ans al contrari. He viscut èpoques en què la normativa ens limitava tant que no podia incorporar cap músic ni que el pagués jo.
Tanmateix, cal dir que a l’època actual sembla que l’Ajuntament hi dedica més atenció.
 
Va ser una època marcada per una gran activitat.
Vam arribar a fer cent vuitanta concerts l’any. Això volia dir que hi havia dies que en fèiem tres. El fet que només hi hagués un sol director facilitava aquesta dinàmica, ja que s’havien generat unes complicitats amb els músics que feien que tot anés rodant sense cap problema i amb molts pocs assajos
 
La música catalana sempre estigué present a la Banda durant la teva època.
I tant! Fins i tot en aquells concerts que estaven dedicats a altres músiques, als bisos sempre hi incorporava música del país, amb instruments del país. Pot ser que això de fer massa música catalana sigui un dels motius (que no se m’han explicat encara avui) pels quals va acabar la meva relació amb la Banda l’any 2007. I dic això basant-me en el fet que tot fou marxar jo que s’eliminaren les places d’instruments catalans (la tenora i el tible). S’ha de dir, però, que de tant en tant interpreta alguna peça, però ni en la intensitat ni en la quantitat que es feia quan jo la dirigia.
 
Que ha significat Clavé per a tu?
L’Any Clavé ha estat l’època en la que vaig aprofundir més en aquest autor, en les seves músiques i en el que representa per al país. Com molt bé recordes, vàrem fer moltíssims concerts de banda i cors i vam passejar per tot Catalunya i fins i tot a la Catalunya Nord el nom de Clavé i la seva obra. Una època que recordo amb molta intensitat. L’Any Clavé va representar tota una cita que va permetre un canvi qualitatiu en la percepció que es tenia dels Cors de Clavé. Vertaderament, hi ha hagut un abans i un després. Caldria recuperar el projecte d’enregistrament professional de l’obra més significativa de Clavé.
 
Josep Mut és actualment membre del Consell de la Federació de Cors de Clavé, tot un símbol de la seva actitud i predisposició.
 
Joan-Ramon Gordo i Montraveta

Comentaris

Pau Xuriguera Solà Gelida
2.
Sento una profunda admiració pel mestre Mut, tant a nivell personal com a professional.
Des de el seu lloc de Director de la Banda Municipal de Barcelona, vaig tenir la sort de compartir l'Any Clavé amb diversos concerts per tot Catalunya. Era molt encoratjador i tranquilitzant pels cantaires les seves paraules amables i, sobre tot, quan aixecava el polse amb un rictus de "molt bé, nois, molt bé", al acabar alguna peça.
Lamento moltíssim la interrupció de la seva tasca pedagògica i social que feia des de la Banda Municipal de Barcelona, interrupció sobtada i inesperada i, potser, fruit d'alguna conxorxa "casolana".
Espero i desitjo que des de la Federació de Cors de Clavé, pugui trobar una plataforma adient per a continuar la seva estimable tasca.
Pau
Pau Xuriguera Solà Gelida
1.
Sento una profunda admiració professional i personal pel mestre Mut. Duran l'Any Clavé, als cantaires, ens animava i ens transquilitzava molt, sense que el públic se'n adonés, aixecant el polse com volent dir "molt bé, nois, molt bé".
L'amento moltíssim que el seu compromís envers la societat catalana, que mantenia com a Director de la Banda Municipal de Barcelona, es vegès interromput inesperadament i, potser, fruit d'alguna conspiració "casolana".
Espero que, des de la Federació de cors de Clavé, trobi una plataforma adient per continuar la seva estimable tasca.

Comenta aquest article