Entrevista

Vicenta Pallarès: "Estem organitzant el IV Congrés d'Art Efímer"

Catifaires

Director d'edicions de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

La Federació de Catifaires de Catalunya es constitueix l’any 2005, després d’haver funcionat com a Grup Catalunya. Vicenta Pallarès és la seva presidenta. Els seus orígens s’inicien participant al concurs internacional de Fabiano (Itàlia) l’any 2002, moment en el que ja van adonar-se els seus responsables que una entitat tota sola anant pel món explicant en què consisteix l’art català de fer catifes de flors és molt poca cosa.

Històricament, quina ha estat a Catalunya la tradició catifaire?
Disposem de dades des de l’any 1800. Tanmateix, molt possiblement abans ja se’n feien, de catifes. Històricament, les catifes de flors neixen amb motiu de la processó del Corpus.  En aquella època, els carrers de Barcelona no estaven asfaltats i en una situació força insalubre, sobretot des del punt de vista olfactiu. És per aquest motiu que inicialment es llença arbrat, pètals de flors, ginesta... per dignificar i perfumar el recorregut de la processó. Més tard, els gremis reprodueixen els seus escuts en flors i poc a poc es va desenvolupant el que ara coneixem com a catifes de flors.
 
Quina presència territorial té aquesta tradició?
A la majoria de pobles de Catalunya, les catifes de flors sempre han tingut una presència més o menys significativa. Una altra cosa és que es pugui quantificar aquest impacte, ja que es moltes vegades es tracta d’organitzacions informals, en el sentit que neixen exclusivament pel Corpus i desapareixen tot seguit. Per aquesta raó ha estat difícil poder-ho quantificar exactament.
 
Amb tot, darrerament des de la Federació hi esteu treballant per tal de poder identificar-les.
Amb motiu del IV Congrés d’Art Efímer que organitzem aquest mes de setembre, ens hem hagut de distribuir per tot Catalunya a la recerca dels diferents grups de catifaires, per tal de convidar-los i censar-los. Hem aconseguit representació de les quatre demarcacions territorials del Principat.
 
Hi ha poblacions que sobresurten, però.
Malgrat que popularment les més conegudes puguin ser Sitges, Sallent, la Garriga... Hem tingut sorpreses com a l’Ametlla de Mar, Lleida, Balaguer... Són pocs els pobles de Catalunya que no tenen la tradició de fer catifes de flors per Corpus.
 
Quina és la seva tendència evolutiva?
Ens trobem en una situació de continuïtat. No tenim constància que hi hagi poblacions en les que les catifes de flors es deixin de fer. Al contrari, ens consta que cada vegada es fan més i millors catifes. També hem de dir, però, que no ens consta que hi hagi pobles que s’afegeixin a aquesta tradició.
 
Actualment quants membres sou a la Federació?
En aquests moments tenim vuit associacions membres. A partir del Congrés, però estem convençuts que hi haurà una forta expansió, ja que assistiran molts grups i poblacions que ja ens han comunicat la seva disposició a incorporar-s’hi.
 
La flor és l’unic element present a les catifes?
No. Cal tenir en compte que no totes les catifes es fan amb flors. Hi ha d’altres elements naturals amb els quals se’n fan. Per exemple encenalls, marmolines... En aquest sentit el concepte d’art efímer s’adiu més al que fem i al que volem aglutinar.
 
Com definirieu l’art efímer?
És una activitat artística que està composada per elements naturals de curta durada. Per això, per valuós i bonic que sigui, la seva existència es limita a la vistositat dels elements que el conformen. Quan els elements es marceixen l’obra perd vida i el disseny acaba desdibuixant-se fins que desapareix. És per aquest motiu que al IV Congrés d’Art Efímer es presentaran també les enramades i l’art floral.
 
Parlem d’aquesta iniciativa congressual, on es van fer els tres primers congressos?
El primer es va fer a l’Orotava, Tenerife. Dins del món catifaire de l’estat espanyol aquesta població està considerada de les millors, amb una gran projeció mundial. Tenen un museu, professionals que s’hi dediquen esclusivament... La seva característica és que utilitzen les sorres del Teide per comptes de flors. En aquest Congrés Catalunya no hi participà.
El segon congrés es féu a Mèxic. Catalunya continuà sense participar-hi. Entre el segon i el tercer congrés hi ha un impàs de tres anys i és aleshores que Catalunya assisteix a una trobada nacional a Astúries, a Castropol. És en aquest moment que Catalunya es manifesta i existeix per a les altres organitzacions i se’ns convida al tercer congrés, que es fa a Galícia, a Ponteareas. Així ens incorporem a aquesta dinàmica internacional de catifaires.
 
Prèviament al IV Congrés organitzeu la Comissió Intercongresual...
En el tercer congrés, des de Catalunya fem la proposta de crear una Comissió Intercongressual per tal de determinar i consensuar el quart congrés i ens oferim per organitzar-lo. Parlem de l’any 2010.
Aquesta comissió, que pren el nom de Comissió Gestora Internacional d’Entitats d’Art Efímer, es va reunir el passat mes de març, i és l’entitat que vetllarà pel bon funcionament dels congressos i pels períodes entre congressos. En aquest marc s’aproven els continguts del IV Congrés, ostentant Catalunya la seva presidència. Aquesta comissió serà el futur ens internacional que agrupi a totes les federacions.
 
Pel que sabem, el congrés de Barcelona aportarà força novetats.
Si. I no només pel que fa als seus formats, sinó també pels continguts i per l’organització estable internacional.
 
Explica’t.
Està previst de presentar entre d’altres coses un document on s’especifiqui la metodologia i els criteris de valoració artística de les catifes i les enramades d’art efímer, es presentaran les candidatures per organitzar els futurs congressos, així com es presentarà la Comissió Gestora Internacional d’entitats Catifaires d’art efímer, i es definiran els camins a seguir de cara el futur.
També, a banda de la presentació de ponències i de la realització d’una catifa per part de cada federació participant, en el congrés de Barcelona hi haurà cinc tallers, tres taules rodones, i el que ja hem esmentat pel que fa al document de qualificació de l’art efímer de la pròpia Comissió Internacional.
Jo crec que aquest quart congrés representarà un gran salt qualitatiu pel moviment catifaire català i internacional.
 
També tindran una presència destacable els mandales.
Si. El Tíbet és l’entitat convidada al congrés. En aquest sentit els mandales també hi estaran presents, ja que es realitzarà un taller i una presentació. El mandala és l’art efímer per exel·lència, tot i que tingui una mica més de pervivència que les altres manifestacions d’art efímer. La seva tècnica és extraordinària.
 
A més, ubiqueu el Congrés dins de les Festes de la Mercè.
Cert. Això serà un plus que permetrà als participants poder conèixer molt directament la realitat del país amfitrió, Catalunya, en un moment molt significatiu de la nostra història.
 
“L’art efímer com a element de cohesió social”.
Aquesta és la ponència que bàsicament presenta Catalunya, perquè estem convençuts que les catifes de flors, com d’alters activitats associatives que es donen arreu del territori, tenen una incidència directa en el país i en la seva realitat social i s’emmarquen dins d’aquesta tradició històrica associativa transversal, que tant ens caracteritza com a país, que és l’associacionisme cultural.
 
Quantes delegacions hi participen?
Internacionals: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, l’Índia, Japó i Mèxic. De l’estat: Albacete, Astúries, Canaries, Galícia i Palencia. De Catalunya: l’Ametlla de Mar, Arbúcies, Barcelona, Badalona, Blanes, Caldes de Montbui, la Garriga, Lleida, Ripollet, Santa Coloma de Gramanet, Sallent, Sitges.
 
Darrerament us heu estrenat com a membres de l’ENS.
Nosaltres som una federació molt jove, però tenim molt clar que amb l’organització d’aquest congrés volem posar el nom de Catalunya dins del món catifaire, que fins ara no era així. Som conscients que formem part d’una comunitat que no ha de tenir una cultura sectoritzada, fragmentada, sinó que cal que tingui una cultura potent, forta i especialment unida. Ens hem d’apropar i hem de formar part d’aquest tot que el conformen el munt d’entitats i de federacions que representa l’ENS.

Joan-Ramon Gordo i Montraveta

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article