Comprovat. Una nova generació de músics i músiques emergeix a Catalunya. La tenora, el flabiol i el fiscorn no són instruments estranys en la vida de molts nens i nenes catalans que prenen el primer contacte a les escoles de música del país. “Hi ha molt camp per córrer en el terreny de la formació de músics de cobla, ara les escoles tornen a tenir un rol important, gràcies al boom de l’activitat sardanista actual” explicava el president de la Confederació Sardainsta de Catalunya, Joaquim Rucabado, a les portes de les segones Jornades d’Instruments de Cobla a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). I no s’equivocava pas. Així ho confirma en Pep Moliner, professor de l’Esmuc i organitzador de les JEIC, que ha comprovat com a les jornades pedagògiques hi havia més de 80 inscrits i 24 col·laboradors. “Una part important dels estudiants inscrits tenien entre 7 i 10 anys, això vol dir que hi ha pedrera; les classes, tallers, i el treball de cambra, amb un concert final multitudinari, ha estat un èxit”, explica a Tornaveu.
El professor de l’Esmuc remarca: “El valor de les jornades pedagògiques JEIC és molt positiu, i la resposta de les escoles, molt potent, perquè ha detectat una necessitat d’aplegar els estudiants per intercanviar experiències i també perquè els nois i noies que toquen aquests instruments són pocs, però quan es troben amb altres estudiants els encoratja molt a seguir”, afegeix en Pep Moliner. Però a més, també busquen la interacció amb els professors, i sorgeixen col·laboracions. “Unirem una cobla de Palafolls amb la d’Igualada, per exemple”, explica.
“Hi ha vida fora de la sardana?”
Les jornades, celebrades els dies 16, 17 i 24 de març, han comptat també amb una jornada de debat i reflexió, que va tenir lloc el darrer dia. Encarada ja a professors i experts, però amb la participació també de persones alienes al món de la cobla en taules de debat, sobre aquesta sessió de debat Moliner considera que el contingut de les participacions ha estat “molt potent perquè totes les comunicacions i ponències han aportat continguts sobre la cobla innovadors o interessants”. “Molta gent que no té cap vinculació directa amb els instruments de la cobla hi va participar, fins i tot amb una pregunta molt punyent, que va generar debat: “Hi ha vida fora de la sardana? I també es va posar sobre la taula per què costa tant que aquests instruments tinguin sortida a les escoles”, relata.
Alguns dels temes que van tractar-se van ser l’ensenyament i aprenentatge de la música tradicional i popular a Catalunya; el sistema de gestió de cobles; els 50 anys de l’ensenyament dels instruments de cobla al Conservatori Municipal de Música de Barcelona; apunts històrics del Departament de Música Tradicional del Conservatori de Perpinyà; el postgrau en Cobla de l’Esmuc, del Festival ‘Amb so de Cobla’ de Palamós; les sortides professionals dels instruments de cobla i del desplegament i implementació de l’ensenyament dels instruments de cobla.
Les JEIC es plantegen com unes jornades de reflexió i estudi sobre els instruments de la nostra formació musical més característica. L’objectiu és oferir un punt d’encontre, on docents i estudiants puguin compartir coneixement, objectius, problemes i solucions.
