Josep Santesmases i Ollé

Josep Santesmases i Ollé

President de la Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana

Tribuna


3/11/2017

A l'amiga i l'amic exiliats

El conseller de Cultura, Lluís Puig.


La consellera de Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret.



etiqueta Generalitat de Catalunya, Procés






Exili sembla una paraula manllevada d'un context històric allunyat en el temps o propi d'unes geografies on els poders absoluts, dictatorials i/o militaritzats en provoquen injustament. Però ara mateix el president de la Generalitat, dues conselleres i dos consellers es troben més o menys en aquesta situació, amb la voluntat de continuar mantenint la legítima —encara que limitada— representativitat del mandat atorgat a les urnes, mentre la resta del govern l'han empresonat, tot menyspreant aquell conjunt d'elements reals, efectius i simbòlics que defineixen els pobles. Amb dues d'aquestes persones, abans que fossin nomenades consellera i conseller, durant un període concret hi vaig establir unes relacions de treball en l'àmbit de la cultura a partir de les quals l'amistat s'hi va fer present: la Meritxell Serret i el Lluís Puig.

Amb la Meritxell Serret, consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, vam treballar durant gairebé dos anys, colze a colze —intensament junt amb altres persones— en el projecte d'exposició El món agrari a les terres de parla catalana. L'exposició era una producció conjunta de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural on ella en aquells moments exercia com a coordinadora tècnica. L'exposició es va inaugurar el març de 2011 i posteriorment va viatjar durant quatre anys, visitant unes 70 poblacions. Va ser un plaer treballar amb la Meritxell per moltes raons, perquè era i és una persona preparada, treballadora, bona gestora, amb ganes de trobar solucions, amb idees derivades de la formació, el coneixement constantment adquirit i de la pròpia sensibilitat, molt capaç de treballar en equip i amb un somriure que sempre li brilla a la cara. Un somriure d'aquells que no es compren perquè surten de dins, dels que no es poden simular perquè són sincers i profunds, dels que són l'expressió de la bondat de les persones, que no tothom té.

Vaig conèixer el conseller de Cultura, Lluís Puig, el mateix dia que s'inaugurava l'exposició El món agrari, segurament en un dels primers actes als quals assistia com a director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. El Lluís fins a la seva designació com a conseller de Cultura ha ocupat la presidència de l'Institut Ramon Muntaner. És allí on ens hem trobat, en un punt de connexió entre l'administració i la societat civil, que tan fructífera s'ha mostrat. En moltes reunions, en una gran diversitat d'actes, propis, del Departament, de les entitats, etc., i també en els entranyables dinars que compartíem a Móra la Nova, després o entremig de llargues reunions. Reunions i dinars —de menú– on els que hi participàvem veníem de punts molt diferents de la geografia de tot l'àmbit lingüístic gairebé com a ambaixadors de la rica diversitat de la llengua i la cultura. El Lluís és una persona experimentada, bregada, il·lusionada, amb molta capacitat per treballar i articular treball al seu voltant. Una persona amb una agenda oberta sempre disposada a fer-se present on se li demana, prepositiva on hi endevina capacitat de resolució. Una persona oberta a les opinions dels altres, que sap acollir com a pròpies quan les veu raonades i factibles o respectuós quan hi discrepa. Molt conscient de les responsabilitats que exerceix i per tant de l'obligació d'administrar acuradament els recursos públics, ha posat el llistó alt en els llocs on ha exercit responsabilitats. Una persona, resolutiva, que busca el consens, que sap llimar les desavinences per aconseguir l'acord. I una persona falaguera, bon conversador, que té un tros de terra amb oliveres que ja deuen tenir les olives a punt de collir.

Dues persones compromeses que estimen el país i que han acceptat les responsabilitats que se'ls hi ha confiat assumint els riscos implícits d'aquest temps històric que ens toca i volem viure per trobar i elegir horitzons infinitament més esperançadors. Ara vivint —per quan temps?— a l'exili. Si fossin aquí serien a la presó com els altres consellers i conselleres. Dues persones amb la bondat al cor, la llibertat a l'esperit i el compromís amb la vida.

Comentaris

#6
7 de novembre de 2017, 21.31 h

Santesmases bona nit. Fas honor i fas justícia. Els països els fem la gent i tot seguit l'agricultura i la cultura humana. Les oliveres del Lluís les tenim en el pensament i en el sentiment, com el record a les seves persones. Salutacions, Jordi Pasques Canut


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

#5
Lluís Miró - La Sénia
7 de novembre de 2017, 10.20 h

Sentides paraules i justes, Josep. He tingut el plaer i l'honor de conèixer Lluís Puig i ho certifico al 100 %. Igualment per la Meritxell Serret, a qui no conec personalment, però la teua opinió té tota la meua credibilitat. Les bones persones pateixen mentre les males persones poden fer i desfer lliurement. Hem de seguir lluitant per canviar-ho.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

#4
4 de novembre de 2017, 19.03 h

Sentides paraules i reflexions Josep, gràcies. Escletxes reobertes per culpa de problemes no resolts ens han de fer mirar més enllà per vèncer la injustícia i opressió, i treballar plegats pel respecte, solidaritat i dignitat. Ningú que defensa pacíficament els seus ideals o projectes mereix ser empresonat i repressaliat. Quant camí queda encara per recórrer pel que fa a la llibertat i tolerància, quina pena!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

#3
3 de novembre de 2017, 13.30 h

Un article molt encertat i oportú


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

#2
David Rabadà - Barcelona
3 de novembre de 2017, 13.29 h

La història no es construeix amb opinions sinó amb raons com les que exposa en Josep Santesmases. Tot i així, gent del meu barri s’alegren dels catalans empresonats, que així la cosa va bé, que així tots haurien de caure. Ja sé que les interpretacions socials no s’imposen, es contrasten, però ells, aquests veïns que s’anomenen demòcrates, enlairen la bandera espanyola defensant aquesta repressió davant u... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: