Notícies


20/10/2017

Salvador Giner abordarà el futur de la religió en la nova Conferència de l'Ens

Salvador Giner, autor de 'El porvenir de la religión'






Quina és la importància del sentiment religiós en les societats contemporànies occidentals? El procés de secularització és inevitable o reversible? Com es manifesta la fe a Europa en plena crisi del catolicisme? En El futur de la religió (Herder Editorial, 2016), Salvador Giner planteja seriosament aquestes i altres preguntes de màxima actualitat.

En el marc del cicle La conferència de l’Ens, el sociòleg barceloní presentarà les principals tesis defensades en l’assaig. La ponència, que tindrà lloc dimecres 8 de novembre (19:00h) a la seu de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (Carrer València 558, 6è 1è), brindarà una oportunitat perfecta per reflexionar entorn la vigència de les religions en una societat on les pertinences i les identitats tendeixen a difuminar-se. A diferència de fa 50 anys, no podem preguntar-nos quina és la influència que una religió concreta pot exercir en una comunitat. És necessari encarar el debat entorn el poder civil i l’eclesiàstic des de la realitat intercultural del segle XXI.

Les societats contemporànies són molts més heterogènies que les del segle XX. El perfil sociològic dels ciutadans és menys uniforme, i en conseqüència s'ha difuminat el monopoli ideològic que les religions havien exercit tradicionalment . En aquest context, Giner sospesarà les possibilitats que el món musulmà iniciï un procés de secularització a mitjà termini, o bé l’emergència de noves religions no messiàniques, que combaten l’estructura clàssica de l’església. Temes de màxima importància, no només per aventurar el futur de la religió, sinó també per garantir la cohesió social de les properes generacions.  
 
'El futur de la religió', debat entre la raó i la fe

No pot encarar-se el tradicional debat entre ciència i religió, defensa Giner en aquesta obra, des d’una perspectiva maniquea. Cal ser conscients, hi exposa, que l’espècie humana necessita creure en idees (siguin aquestes de caràcter religiós, ideològic o cívic) que transcendeixin les persones. La racionalitat i l’escepticisme científics són valors necessaris per aportar coneixement i combatre la ignorància, però clarament insuficients per vertebrar una societat.

La desafecció envers les religions monoteistes a Europa és evident, però aquest fet no demostra la desaparició del sentiment religiós. Giner defensa que s’està reformulant en altres creences religioses minoritàries, ideologies polítiques dogmàtiques o fins i tot la creença en la ciència com a fe. Partint d’aquesta base, l’autor es pregunta com aconseguir cohesionar una societat que sigui tant respectuosa amb les creences religioses dels seus ciutadans com la no ingerència eclesiàstica en els afers públics. La millor solució, defensa Giner, és la reivindicació d’un humanisme laic i republicà que s’allunyi equidistantment del fonamentalisme religiós i l’ateisme radical. 


Comentaris

#2
22 d'octubre de 2017, 11.58 h

Durant el Concili Vaticà II l'església Catòlica va encunyar el lema "Opció preferencial pels pobres" una tria que la situa lluny del interessos de les multinacionals. Als mercats els interessa una religió de molts rituals i de cants i celebracions espectaculars i que renuncii a la dimensió d'alliberament que comporta el missatge de Jesús. Ho veiem cada dia en els mitjans, de l'església només en surten noticies negatives, mai cap reconeixement de la tasca d'alliberament que també fa. ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

#1
JRRiudoms - Barcelona
20 d'octubre de 2017, 10.39 h

Un fet real és la secularització de les societats als països occidentals. Però l'Estat espanyol és un exemple on la llibertat de culte és i ha estat històricament perseguida. La dictadura militar-eclesiàstica romanista que vam patir durant anys i panys ha donat els seus fruits: el menyspreu -quan no l'odi- a tot allò que faci 'tuf' a religió o espiritualitat (i ja no diguem si es quelcom relacionat amb el cristia... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 -10 -20 -tots
1



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: