Notícies


12/10/2017

Per què Franco va perseguir la maçoneria?, nova Tinguda Blanca

Franco en l'últim discurs realitzat a la Plaça d'Oriente, acompanyat del futur rei Joan Carles I






La maçoneria fou un clar enemic a combatre pel franquisme. Els seguidors del compàs i l’escaire foren perseguits durament pel govern feixista sorgit de la guerra civil espanyola, havent d'exiliar-se o bé sent condemnats a mort  en judicis sumaríssims. Amb aquesta campanya d’aniquilament, el règim franquista volia legitimar la persecució indiscriminada als seus detractors ideològics (comunistes, republicans, anarquistes, etcètera), i així consolidar les bases totalitàries del nou ordre.

Dilluns 16 d’octubre (19:00h), la seu del Gran Orient de Catalunya acollirà la Tinguda Blanca “Franquisme i maçoneria”, a càrrec del politòleg i historiador Albert Testart. La conferència plantejarà perquè els maçons foren perseguits amb tanta violència per les autoritats franquistes, i ho farà des de la convicció que la maçoneria no era un simple boc expiatori per justificar la repressió estatal, sinó un enemic polític del règim de primera magnitud. Que els dirigents de la Transició democràtica decidissin esperar a la celebració de les primeres eleccions ordinàries (1979) per a legalitzar les associacions maçòniques sembla confirmar aquest raonament. Testart exposarà com la influència maçònica, partidària del lliure pensament i els ideals progressistes, fou percebuda com a perillosa pels militars sublevats en el cop d'estat de l'any 1936. 
 
La influència progressista de la maçoneria moderna
La història moderna de la maçoneria ha estat estretament vinculada als ideals progressistes sorgits durant el darrer terç del segle XVIII. No debades, la francmaçoneria va tenir un paper molt destacat en l’enderrocament dels règims feudals. No debades, la seva influència fou imprescindible en la legitimació de la Revolució Francesa (477 dels 655 diputats dels Estats Generals de França eren maçons) i en el naixement dels Estats Units d’Amèrica, encapçalats pels maçons George Washington i Benjamin Franklin. Destacats revolucionaris del segle XX, com ara Napoleó, Simón Bolívar o José Martí, també van formar part de la lògia maçona.

La Segona República Espanyola també va gaudir d’una forta influència dels ideals maçònics. Segons l’historiador José Antonio Ferrer, 183 dels 458 diputats que conformaren la primera legislatura eren maçons. La seva presència era especialment destacada en els grups republicans d’esquerra, com ara el Partit Republicà Radical Socialista, Acció Republicana i Esquerra Republicana de Catalunya. Fins i tot presidents del Consell de Ministres de la República, com ara Manuel Azaña, Diego Martínez Barrio o Ricardo Samper, s’adscrivien als ideals maçònics.

A escala catalana, la influència dels ideals maçons també fou transcendental en la construcció d'un republicanisme d'esquerres. Importants personalitats públiques i polítiques, com ara Anselm Clavé, Valentí Almirall, Joan Prim, Francesc Ferrer i Guàrdia o Lluís Companys pertanyien a la família maçònica. 




Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: