Amàlia Bosch, autora del llibre 'El Centre Democràtic i Progressista. Ateneu de llibertat, cultura i país'


Entrevistes


4/9/2017

Amàlia Bosch: "La història del Centre recorre 150 anys de Caldes de Montbui"

Amàlia Bosch, autora del llibre 'El Centre Democràtic i Progressista. Ateneu de llibertat, cultura i país'


Presentació del llibre al Centre Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui.


Diversos volums del llibre, editat per Rúbrica Editorial.



etiqueta Caldes de Montbui, El Centre, El CentreCaldes de Montbui





Amàlia Bosch, llicenciada en Geografia i Història, autora del llibre que reconstrueix la història dels 150 anys d'El Centre Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui, reuneix dues aptituds que l'han fet la persona idònia: una reconeguda vàlua com a escriptora de llibres d'història, un d'ells sobre el fet ateneístic (Els ateneus de Catalunya. 1854 – 1990), i no ser de Caldes de Montbui, sinó d'una localitat veïna com és Gallifa. “Jaume Pieres [actual president del Centre Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui] em va confessar que buscaven una víctima”, ironitza l'autora. Víctima perquè l'Amàlia ha hagut de rebuscar i rebuscar entre una documentació, la de la història del Centre, que ha estat sovint silenciada, primer pel seu compromís republicà, després per l'espoli arran de l'expropiació franquista. Víctima perquè l'autora ha hagut d'afrontar alguns prejudicis dels habitants de Caldes de Montbui, que sovint han menystingut l'abast i la importància local d'un focus de cultura i formació com ha estat aquest ateneu. Ara bé, un cop publicat el llibre, l’Amàlia Bosch lluny de sentir-se víctima, se sent “enamorada” del Centre democràtic i Progressista de Caldes i emocionada per les troballes que formen part del llibre recentment publicat per Rúbrica Editorial.
 
El proper 13 de setembre, a les 19h de la tarda, Bosch, acompanyada del president de l'Ateneu Barcelonès, Jordi Casassas, i del president de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Joan-Francesc Pont, presentarà el llibre El Centre Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui. Ateneu de Llibertat, cultura i país.
 
Per què ha estat tan important que no sigui natural de Caldes de Montbui?
M'ha permès mirar la història amb uns altres ulls, lluny de prejudicis. Algunes persones de Caldes els semblava que l'estudi del Centre Democràtic i Progressista no era un tema prou atractiu. I tant que ho ha estat! Me n'he enamorat.
 
Al pròleg, Jaume Pieres, cataloga el llibre d'acadèmic pel seu rigor i perquè el llibre és fruit d'una llarga investigació.
Ha estat una tasca de tres anys de treball. I ha calgut rebuscar en arxius municipals, del país i de tot l'Estat, i m'he entrevistat amb nombroses persones.


La història el Centre de Caldes de Montbui a molts no els semblava atractiva, jo me n'he enamorat

 
Primer de tot ha calgut situar l'origen del Centre Democràtic i Progressista.
Sí, amb la denominació actual, Centre Democràtic i Progressista, les primeres informacions que he trobat daten de 1886, quan es presenten els seus estatuts al Govern Civil de l'Estat espanyol, segons la legislació vigent aleshores.
 
Amb tot, el Centre sempre ha considerat el seu origen l'any 1865.
Sí, exacte. Així s'ha considerat sempre, com si fos una llegenda i les llegendes sempre tenen alguna cosa de veritat. Però no trobava cap documentació anterior de 1886. És per això que vaig començar a buscar en l'arxiu municipal per apuntar-me els noms de tots els membres de l'Ajuntament de Caldes de Montbui des del 1862. Va ser una intuïció que va donar fruit, ja que a l'Arxiu Històric de Sabadell hi trobo una carpeta que a la portada diu Club Democrático Republicano Federal, on hi ha un llista de noms que coincideixen amb els alcaldes i regidors de Caldes de Montbui durant el sexenni democràtic 1868- 1874. De manera que aquí podem situar l’origen del Centre Democràtic i Progressista: sabem del cert que el 1868, amb la fi del regnat de la reina Isabel II, el centre està en funcionament amb el nom de Club Democrático Federal.
 
I abans de 1868?
Ara bé, és possible que abans ja hagués aparegut. Molts dels noms que vaig trobar a la carpeta a l’Arxiu Històric de Sabadell, el 1862 ja apareixen a les composicions de l'Ajuntament, tot i que es presenten a les eleccions municipals sense grup, ja que són polítics republicans i aleshores encara es troben en la clandestinitat. Així, si bé no he pogut corroborar al 100% el naixement del Centre Democràtic i Progressista l'any 1865, amb total certesa sabem que tres anys després, el 1868 ja està documentat, i tenint en compte les composicions de membres de l'ajuntament de Caldes de Montbui, molt probablement la data del 1865 sigui certa.
 
Per què troba aquesta vinculació entre els membres de l'Ajuntament i l'origen del Centre?
És habitual aquesta connexió, tot i que també hi ha ateneus d'ideologies molt diferents. L'eclosió dels ateneus es produeix dins del marc de la industrialització catalana i, de fet, aquest procés no s'entendria sense els ateneus. Les personalitats més progressistes els creen per culturitzar la població, que rebrà també formació tècnica, que esdevé indispensable per les demandes de personal amb formació per a emprendre la industrialització.
 
Què passa amb el Club Democrático Federal després del 1874?
Es torna a consolidar la monarquia amb l'arribada al poder d'Alfons XII i els republicans federals desapareixen de Caldes de Montbui i s'intenta esborrar la seva existència dels arxius. El republicanisme al poble es reconstruirà amb la figura de Josep Seracant Granyé, pròxim al republicanisme de Ruiz Zorilla i Lerroux. Ell presidirà la primera comissió redactora dels estatuts, que es presenten el 1886, del que serà el Centre Democràtic i Progressista. Rebuscant entre l'arxiu municipal he descobert que aleshores es lloga una casa que se li posa de rètol Centre Democràtic Progressista, i mentrestant,  a partir del 1889, es construeix l'actual edifici, al carrer Corredossos. Cal afegir que ha estat molt complicat resseguir la seva construcció, i en un poble com Caldes, en què hi ha burocràcia per qualsevol aspecte, tinc la sospita que es va fer desaparèixer documentació, possiblement per què les idees associades al Centre Democràtic i Progressista incomodaven.


Investigar el Centre Democràtic i Progressista m'ha demanat que aprofundís en la història de Caldes de Montbui.

 
Durant els anys previs a la Guerra Civil, quin recorregut té el Centre?
Per mitjà de la investigació, he comprovat que de la llista que Esquerra Republicana de Catalunya presenta a l'Ajuntament, la majoria de membres del Centre en formen part. Per tant, el Centre farà un viratge de la visió del republicanisme lerrouxista, arrelat a la idea d’Espanya com a única nació, al republicanisme d'ERC. I aquesta serà la nova orientació del Centre. Quan esclata la guerra hi entrarà el Front Nacional, ja que ERC hi pertanyia. El 1939 el règim franquista confiscarà el Centre, i allà s'hi establirà l'Església, que el convertirà en un casal catequístic amb programa de cinema i activitats d'esbarjo pels nens de Caldes.
 
Com es produeix el retorn del poble?
En acabar la dictadura, l'Església retorna el Centre, ja que es creu que el poble el voldrà reclamar. De fet, la devolució coincideix amb la recollida de signatures que diversos socis impulsen. A partir d'aquí serà difícil que el Centre recuperi la seva activitat, cal tancar ferides terribles entre els membres de Caldes. Tampoc està en un bon estat de conservació, ja que fa molts anys que no s'hi han fet obres.
 
Quin és el seu sentiment un cop escrit el llibre?
Ha estat molt gratificant refer aquesta història. A més, investigar el Centre Democràtic i Progressista m'ha demanat que aprofundís en la història de Caldes de Montbui. He pres moltes notes, i és un material que no podia deixar de banda. Per això el llibre s'estructura en dues parts: en les primeres cent pàgines exposo com era la societat calderina al segle XIX i a la primera meitat del XX; en la segona part, i gràcies a aquest context, aprofundeixo en la història del Centre Democràtic i Progressista. La història del Centre permet recórrer els últims 150 anys de Caldes de Montbui"
 
A més d'assajos i llibres d'història, ha escrit novel·la. Es podria reconvertir la història del Centre en novel·la?
Precisament fa unes 24 hores, abans que parléssim, que m'ho estic plantejant.
 
Potser això vol dir alguna cosa.
M'agradaria fer una novel·la sobre aquesta època. He accedit a molta informació de Caldes de Montbui i hi ha personatges molt interessants.

Àlvar Andrés

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: