Ferran Soriano, a la dolçaina, acompanyat d'Andone, al tabal, fomant la companyia El Tudell.


Entrevistes


28/8/2017

Ferran Navarro: "La dolçaina ara és rellevant en la societat valenciana"

Ferran Soriano, a la dolçaina, acompanyat d'Andone, al tabal, fomant la companyia El Tudell.


Ferran Soriano i Andone en la Fira de Mostres de València (Foto: José Goyo).



etiqueta dolçaina, País Valencià





Ferran Navarro i Soriano (València, 1965) és dolçainer. Va estudiar al Conservatori Municipal de València José Iturbi. A més d’interpretar i composar peces, és un estudiós de l’instrument, del qual ha realitzat estudis ja publicats i ha organitzat i participat en força col·loquis, conferències, congressos... relacionats amb l’àmbit musical.

Per què entràreu en el món de la música?
No hi ha un sol factor, encara que la trajectòria familiar i la societat en què vivim van ajudar. En realitat, la música va entrar en mi, més que no pas jo en ella. No obstant això, va ésser una entrada tardana. La família no m’inculcà un ensenyament musical, ans al contrari, veient que la vida del music suposava certs sacrificis, feren per evitar-ho. Als 16 anys vaig apuntar-me a dolçaina (per simpatia amb els cursos que feia el pare) i, paral·lelament, millorar-ne la formació.

Per què elegíreu la dolçaina?
En primer lloc, per influència del meu pare... Després, a poc a poc, vaig veure en la dolçaina una forma d’expressió i transmissió de moltes coses, especialment, de caràcter reivindicatiu.

Quins foren el vostres mestres?
Joan Blasco i mon pare. De Joan Blasco vaig aprendre a “ser dolçainer”, per les seues classes a l’Escola Municipal de Dolçaina de València i al carrer.

Com estem els valencians quant a conservació i restauració de la música tradicional i popular?
Molt malament. Com altres activitats, ha estat al servei del poder i ja sabem com se les gasta. El “poder colonitzador espanyol” és impressionant, el “capitalista” l’acompanya i, si l’amanim amb el “religiós”, ens queda sols el “popular”, que és el que ha mantingut la “tradició musical”, encara que semble una contradicció. Cal reconèixer certes millores quant a plantejaments de conservació i difusió però en calen més. No ens hi hem de conformar.

La dolçaina ha trobat espais més enllà dels tradicionals

Podríeu parlar-nos dels aplecs de dolçainers i tabaleters?
Els aplecs han existit “sempre”. De fet, els dolçainers tenien cites anuals, com la Fira de Juliol o la Tabalà de Santa Llúcia. Modernament, s’han establert trobades o aplecs amb la finalitat de festejar alguna efemèride. Aquesta “nova” concepció de trobada es deu a la iniciativa de Joan Blasco els anys 70 del passat segle, com ara els de Tales, Alfarp o Callosa d’En Sarrià.

Què podríeu dir-nos de les vostres investigacions sobre la dolçaina?
La dolçaina ha anat adquirint un paper rellevant en la societat valenciana, ha sabut adaptar-se als nous temps i ha trobat espais més enllà dels tradicionals, com ara entre les generacions més joves. Malgrat que pels volts dels seixanta estava en procés d’extinció. Crec que el futur és esperançador. Amb tot, cal continuar fent-ne difusió i reclamant espais nous. Això sí, tenint en compte que es tracta d’un instrument que sols depèn i ha de dependre de nosaltres; és a dir, sens acceptar subvencions que potencien un postís que difumine la realitat.

Què hi ha de la fabricació de dolçaines?
Tenim uns quants artesans. No fa gaire, només n’hi havia dos. Així i tot, caldria una consolidació que anara més enllà de personalismes i negocis individuals i promoure’n una major estabilitat.

Podríeu fer-nos una mica d’història de la dolçaina?
Pregunta àmplia, per a una resposta telegràfica... La referència més antiga la situa en la civilització que nasqué entre el Tigris i l’Èufrates, d’on va evolucionar cap als cinc continents. Actualment, n’hi ha de diferents formes, grandàries, noms... Quant a l’ús, va del religiós al reivindicatiu.

Fa vora 20 anys, no hi havia correfocs en cap programació festiva a les nostres comarques

Podríeu parlar-nos de la Colla de Dimonis de Benimaclet?
És la meua colla. Ha  estat la degana entre les colles de dimonis del País Valencià, desprès de la de Vinaròs. Hi hem establert les bases per al foment de les colles de dimonis, així com una manera concreta de fer correfocs, amb la inclusió de la música de dolçaina. Fa vora 20 anys, no hi havia correfocs en cap programació festiva a les nostres comarques. Això suposa, doncs, un èxit total. Jo en faig un paral·lelisme amb l’actual reviscolament de Muixerangues. Fa deu anys, llevat de les tradicionals d’Algemesí, Titaigües, L’Alcúdia o L’Olleria, es podien comptar amb els dits d’una mà. I nosaltres –Estrela Roja– i l’Assemblea de Veïns de Benimaclet hem estat part d’aquest procés.

Podeu parlar-nos de la Colla de Dolçainers Estrela Roja?
Potser és la pregunta més difícil de contestar. Us encoratge a llegir el nostre llibre del 25è aniversari. Tenim algunes frases lapidàries: “Sense Tabal i Dolçaina, no hi ha revolució” o “La Revolució passa pel forat de la dolçaina!”.
Estrela Roja neix el 1990 per dotar de música la colla de Dimonis de Benimaclet, però s’ha desenvolupat amb vida pròpia per abastir, crear i omplir buits i espais de reivindicació, de denúncia... Per tant, un fet revolucionari i al servei de la Revolució. Com deia Fuster, “les revolucions no es fan amb cançonetes, però les cançonetes ajuden a fer revolucions". Estrela Roja és un projecte obert, assembleari, cultural..., però també polític.

Les falles no han fet ni fan prou per recolzar la música de tabal i dolçaina

Quina relació hi ha entre la dolçaina i les Falles?

Total! Són indestriables. De fet, el títol que la UNESCO ha concedit a les Falles –“Patrimoni Immaterial de la Humanitat”– inclou el tabal i la dolçaina. Ara bé, crec que les Falles no han fet ni fan prou per recolzar la música de tabal i dolçaina.

En què heu col·laborat amb l’Institut Valencià de la Música?
En una part del treball coordinat per Jordi Reig a la Antologia de la Dolçaina i el Tabal, dins de la Fonoteca de Materials, aportant la informació de què jo disposava.

En quines associacions i col·lectius heu participat pel foment de la cultura tradicional i popular valenciana?
Encara que me’n deixe algunes, estan el Gremi de Dolçainers i Tabaleters de País Valencià, el Col·lectiu La Canya, El Cicle Cultural al Voltant de la Dolçaina i la Colla Estrela Roja de Benimaclet. A nivell individual, treballe amb la meua companya Andone quan es tracta d’una parella tradicional (tabal i dolçaina) amb el nom d’El Tudell. De vegades, crec que caldria recordar que la parella tradicional de “tabal i dolçaina” és necessària.

En quines festes populars?
Dins del col·lectiu La Canya encetàrem relacions amb col·lectius de poblacions amb què col·laborem per recuperar certes festes per mitjà de les Jornades al Voltant de la Dolçaina.
També sota el paraigües del Cicle Cultural al voltant de la dolçaina he proposat i col·laborat en diferents festes de caire popular i tradicional. Com ara, les Carnestoltes de Benimaclet.

Podríeu parlar-nos de la Dansà de la Vespra del Corpus?
És un projecte que no va quallar. Intentàrem repetir el projecte de les Danses a la Mare de Déu que tenen lloc el segon cap de setmana de maig i que començaren el 1975 per iniciativa del grup Alimara. És un projecte que caldria recuperar, si no pel Corpus, en un altre moment qualsevol, per tal d’apropar la dansa al poble i fer-la realment popular i accessible.

Què podeu contar del vídeo La construcció d’una dolçaina?
És un projecte que encetàrem des del Col·lectiu La Canya. El vàrem gravar als tallers del torner Aliaga de la ciutat de València. Volíem transmetre tot el procés de fabricació d’una dolçaina, des de la selecció de la fusta fins a la interpretació musical.

En quines revistes heu col·laborat com a dolçainer i estudiós d’aquest instrument?
Com que el llistat seria massa llarg, destacaria tan sols que he participat en publicacions especialitzades de tota mena. Des d’associacions de veïns fins a organitzacions polítiques i sindicals.
Quant a temes relacionats amb la música tradicional, he col·laborat amb àmbits sindicals, econòmics i polítics.

Cal recuperar la Memòria Històrica: no oblidar, reparar i fer justícia, tres factors no ben coneguts en la societat actual

Quines cançons heu composat?

Estan Cleta, la melodia amb què balla la geganta de Benimaclet, del col·lectiu Benimaclet Viu, i Construïm, composada expressament per a la Muixeranga de La Safor, una Milonga de Tardor dedicada a Encarna Sant-Celoni.
Ara bé, en destacaria especialment La Processó de la Memòria,  que està tenint prou acceptació en alguns col·lectius de tabaleters i dolçainers i altres de socials que l’han assumit com a pròpia a l’hora d’expressar les seues reivindicacions. És una melodia amb l’objectiu de recuperar la Memòria Històrica: no oblidar, reparar i fer justícia, tres factors no ben coneguts en la societat actual i que ens calen per tirar endavant, per sobreviure, per continuar la lluita, per vèncer!

Quins són els vostres objectius de futur?
Duc endavant uns quants treballs. Primer, està el recull de material sobre de Joan Blasco perquè conega la llum i, després, l’aniversari de l’Assemblea de Veïns de Benimaclet.
Unes altres propostes són composicions musicals per a alguna muixeranga i alguns treballs conjunts amb la companya i amiga Eva Ortiz d’Alacant. És un no parar, però és el que hi ha!

Pepa Úbeda

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: