S'ha dit


26/10/2016

De quan els diables parlen, Josep Bargalló






La Federació de Diables i Dimonis de Catalunya ha publicat De quan els diables parlen, un article magnífic de Josep Bargalló per entendre els orígens i l’evolució dels balls de diables. Bargalló defensa que bona part de la Catalunya Nova, concretament la zona que comprèn l’Anoia, el Penedès, el Camp de Tarragona, el Priorat i la Conca de Barberà, mostra una “concepció popular de l’espectacularitat” singular. La coneixem com a "balls parlats", i  troben la seva especificitat en una barreja ínusual de música, coreografia i paraula. La unió d'aquestes tres disciplines, segons Bargalló, constitueix un compendi dels “trets definitoris del nostre teatre popular, inserits en la iteració dels seguicis festius”.

El filòleg torrenc apunta la gran diversitat i riquesa genèrica (satírics, cavallerescos, ideològics, lúdics) dels balls parlats durant l’època medieval, i més accentuadament durant els anys del barroc. Tant en l’àmbit profà com el religiós, esdevingueren una potent alternativa al bestiari i als entremesos que presidien els seguicis i les cercaviles. Elements festius de tota mena (àguiles, nans, dracs, moixigangues, cucaferes, gegants, etcètera) hi trobaren una potent alternativa.

Aquest nou context impregnà els balls de diables, arrelats a Catalunya des de principis del segle XV. Les angelomàquies –combats entre àngels i dimonis – perderen poc a poc el seu caràcter doctrinal. Si bé les primeres referències sobre balls de diables parlats no es documenten fins a principis del segle XVII, Bargalló considera plausible  que l’element oral es remuntés molt abans. Certament seguien estructurant-se per un nombre concret de personatges, i molt mantenien un rol rígid i definit, però la seva essència ja havia evolucionat. El ritualisme de la representació havia deixat pas a formes més espectaculars, com ara la pirotècnia; per altra banda, el discurs religiós, veritable motiu tradicional de la representació, estava essent substituït per parlaments esquemàtics, si no directament paròdics o satírics amb l’actualitat quotidiana.

La secularització de la societat, especialment manifesta a partir del segle XIX, despullà moltes expressions culturals del seu origen religiós. La fortuna dels balls parlats, ja deslligat de la seva finalitat original, fou diferent en cada racó de país. “A finals del segle passat i començaments d’aquest, en desaparegueren la gran majoria i en la gran majoria de pobles, viles i ciutats”, apunta Bargalló. En algunes comarques, com ara el Baix Camp o el Priorat, desaparegueren els parlaments dels balls de diables; en d’altres, moltes colles de nova creació han oblidat completament la funció originària dels diables, i fins i tot han adoptat, mitjançant les batucades, un deix festiu molt allunyat de la seva naturalesa tenebrosa.

Afortunadament, l’essència dels balls parlats de diables encara es pot presenciar al Garraf, el Baix Penedès i l’Alt Penedès. Un motiu de joia, conclou Bargalló, per recordar a les colles "modernes" que els diables no només són foc, petards i crits. Els diables també parlen, també actuen, i també escenifiquen. Recordem-ho contínuament per no menysprear una de les expressions de teatre popular català més genuïnes.  


Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: