Articles


20/9/2016

Torna el Ball d’espases a Cervera (300 anys després)

Representació d'un ball d'espases alemany l'any 1600


Horaris del ball d'espases



etiqueta Ball despases, Cervera, CerveraBall desp, CerveraBall despasesBall despases





Diumenge 18 a la Plaça Major de Cervera s'ha escenificat una de les danses catalanes més antigues i ignorades.

El ball d’espases va constituir un element fonamental en els seguicis festius catalans. Entre el segle XV i el XVIII era una dansa molt habitual  en la celebració del Corpus Christi i Carnestoltes. La primera i la darrera referència d’aquest ball a Catalunya apunten a la mateixa ciutat: Cervera. La capital de la Segarra va escenificar aquesta dansa entre 1411 i 1724, quan va ser prohibida per la nova administració borbònica. 
 
La commemoració dels actes del tricentenari de la Guerra de Successió (2014) fou l’excusa perfecta perquè un grup de joves cerverins volguessin recuperar aquest ball. Una il·lusió que ha pogut convertir-se en realitat gràcies al suport acadèmic d’Àngel Vallverdú, divulgador de música i danses tradicionals, i una campanya de micromecenatge que ha permès sufragar el cost de les espases i els vestits dels dansaires. La Paeria de Cervera i l’Agrupació Seny Major també han contribuït econòmicament en la seva reintroducció.
 
L’origen del Ball d’espases
 
Lluny del que sembla indicar el seu nom, el ball d’espases no apel·la a una al·legoria bèl·lica. Segons documenten Vallverdú i Villarúbias el ball de bastons tardaria encara dos segles a practicar-se a Catalunya (1620, Barcelona), els estudiosos desenvolupen la seva recerca en un article força extens al respecte, i que també va ser presentat dins de les jornades del Som Cultura Popular, i que, per tant, també se'n fa referència al Canemàs número 12, Monogràfic del Som Cultura Popular.  Els dos balls, en conseqüència, no poden equiparar-se cronològicament ni contextualment. La gran importància de la música, així com de les figures que formen els dansaires (passadissos, degollades, estels, roses...), més aviat recorden l’escenificació dels balls de cercolets o pastorets. La seva pràctica volia unir els seus balladors mitjançant un cordó umbilical simbòlic.
 
Les primeres referències del ball d’espases les trobem a Bèlgica,  en el Carnaval de Bruixes (1389 i 1404).  A mesura que  el ball d’espases s’escampa arreu d’Europa també pren nous  matisos, com ara la introducció de nous personatges o fins i tot parlaments. A Catalunya, malgrat que no coneixem cap referència anterior a l’esmentada (Cervera - 1411), és possible que ja es ballés amb anterioritat. Així ens ho permet pensar l’existència dels entremesos i la regulació de les processons, ja documentada a finals del segle XIV. En qualsevol cas, durant les primeres dècades del segle XV es popularitza el ball d’espases arreu del país. Municipis com Tarragona, Reus o Tortosa no tarden en imitar l’exemple de Cervera. La seva presència en viles petites, com ara Sarral, suggereixen que la seva implementació fou molt exhaustiva.  Ara tenim l’oportunitat de recuperar una de les danses deganes de Catalunya.

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: