Articles


2/6/2016

La transversalitat del foc a la cultura popular

La flama del Canigó.

etiqueta foc, Simposi Internacional Focs a la Mediterr





El I Simposi de focs a la Mediterrània s'ha desenvolupat durant els dies 27 i 28 de maig de 2016 a l’Edifici del Sucre de la ciutat de Vic, emmarcat en la celebració de TRADICAT dels 50 anys d’entrada de la Flama del Canigó al Principat.

El Simposi, que s'ha centrat en Els focs del solstici d’estiu o focs de Sant Joan, ha comptat amb una ponència marc impartida per Josep Fornés sobre Els focs a la Mediterrània. Al llarg dels dies del simposi s'han pogut visitar les exposicions Festes del Foc als Pirineus” presentada per Josep Fornés (Museu Etnològic de Barcelona), “Cartells i postals de la Flama del Canigó” presentada per Andreu Coll (Tradicat) i “Falles i Focs” presentada per Francesc Fabregat (Institut de cultura de l’Ajuntament de Barcelona).

Pel que fa a les comunicacions es repartiren en tres àmbits: Focs i fogueres de Sant Joan; Falles, Haros i Brandons; La Flama del Canigó. A continuació es mostren les conclusions de cada àmbit:

ÀMBIT 1 Focs i fogueres de Sant Joan, presentat per Marta Contijoch.
Ha impartit la ponència el professor Manuel Delgado amb el títol “El foc i les cendres. La nit de Sant Joan com a caos creador”.
S'han defensat 9 comunicacions.

Conclusions:
  • En primer lloc, la vindicació del paper de la canalla en l’àmbit de la cultura popular i la festa per reclamar la seva capacitat, i el seu dret, d’ocupar el carrer i negociar-hi autònomament, especialment en context urbà.
  • Estendre aquest reclam més enllà dels nens, també als adults. La festa popular és festa al carrer.
  • Reconeixent-nos aquest dret d’autogestionar-nos, petits i grans, en l’espai públic, posar l’accent sobre l’excés de normativització, regulació i fiscalització de la festa i la cultura populars.
  • Per últim, tenint en compte el paper que les associacions de diversa índole juguen avui dia en el desenvolupament de la festa popular, reconèixer-los aquesta capacitat de donar força a la festa al carrer i recuperar aquest espai que, en certa manera, ens ha estat negat a petits i grans.
Cal destacar que Francesc Fabregat i Amadeu Carbó han presentat el llibre “Història de la nit de Sant Joan a Barcelona”.

ÀMBIT 2 Falles, Haros i Brandons, presentat per Joan Reguant.
Oriol Riart féu una conferència amb el títol “Les Falles del Pirineu” i presentà el llibre amb el mateix títol.
Es defensaren 7 comunicacions.

Conclusions:
  • Les falles, haros i brandons són manifestacions populars molt arrelades que malgrat tenir un caràcter molt local han arribat a ser patrimoni de la humanitat.
  • Com a element turístic les falles poden tenir contrapartides. S’ha de valorar l’impacte que pot exercir el turisme sobre les falles.
  • El nomenament de patrimoni immaterial ha servit per conèixer-se i coordinar-se entre els diferents pobles fallaires.
  • Les falles s’han de fer i s’hauran de celebrar sempre en la època i el dia que toqui, i a lloc on és habitual. No és exportable.
  • Les falles són sobretot sentiment. Quan un fallaire encén la falla al faro i se la carrega a coll, doncs llavors el fallaire i la falla són una mateixa cosa.Estendre aquest reclam més enllà dels nens, també als adults. La festa popular és festa al carrer.
  • Els nens i nenes, la seva participació a la festa, els jocs de Falles, asseguren el futur d’aquesta tradició.
  • La música i les danses també formen part de la festa de Falles.
ÀMBIT 3 La Flama del Canigó, presentat per Lluís Soler.
El dr. Antoni Pladevall féu una ponència amb el títol “La Flama del Canigó”.
Es defensaren 12 comunicacions.

Conclusions:
  • La Flama del Canigó ve d’un passat que es començà a gestar a principis del segle XX (1906). Ja en aquest any sorgí la necessitat de demostrar (al poder central de Madrid) que som un sol poble i una sola cultura amb una sola llengua. I es féu a partir de fogueres enceses al cim de les muntanyes: una d’elles fou la pica del Canigó.
  • La Flama del Canigó entesa com a tal va néixer de la necessitat de reivindicacions nacionals i de defensa de la nostra cultura. Confluïren uns quants factors: el país (la Pica del Canigó), la poesia (el poema Canigó)i costums i llegendes (les fogueres de Sant Joan).
  • No s’entendria la Flama del Canigó sense l’agermanament entre catalans del nord i del sud. Els patriotes del nord foren els vertaders impulsors de la Flama.
  • La xarxa de repartiment de la Flama des de dalt la Pica és molt diversa, potent i viva. Cada una de les rutes (Tradicat, Cercle de Joves, Ruta de la costa, Reus, Igualada, St. Climent, Girona, Lluçanès,...) tenen les seves característiques pròpies.
  • Per Òmnium cultural és una de les manifestacions culturals més potents dels Països Catalans.
  • El 1966 la Flama del Canigó traspassà per primer cop el Coll d’Ares gràcies a la iniciativa dels catalans del Nord i la Unió Excursionista de Vic. Actualment arriba arreu dels PPCC. Hem de fer que moltes més fogueres de Sant Joan s’encenguin amb la Flama del Canigó.

Un cop llegides les conclusions es procedí a donar el relleu convocant el II Simposi de Focs a la Mediterrània que es farà a Reus el 2017, també durant el mes de maig. La regidora de cultura de Reus va prendre el quinqué com a testimoni de traspàs, i Salvador Palomar, de l’associació Carrutxa de Reus, va explicar els objectius generals del II Simposi.

Lluís Puig, Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, va confirmar que l’IRMU, en nom de la Generalitat, tindrà cura del futur del Simposi assegurant-ne la continuïtat i la qualitat.El I Simposi de focs a la Mediterrània es desenvolupà durant els dies 27 i 28 de maig de 2016 a l’Edifici del Sucre de la ciutat de Vic, emmarcat en la celebració de TRADICAT dels 50 anys d’entrada de la Flam del Canigó al principat.

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: