Editorial


29/10/2015

A l’associacionisme li cal una Llei del Voluntariat?

Ballada de sardanes

etiqueta associacionisme, llei voluntariat





Darrerament es van fent tot un seguit de presentacions de la nova Llei del Voluntariat de Catalunya. Tot i que l’ENS ha fet pública en diferents espais i àmbits la seva oposició global i la seva valoració crítica de l’esmentada llei, considerem positiu recordar algunes de les argumentacions i el posicionament global.

Per iniciativa del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya en aquests darrers anys ha estat elaborada la nova Llei del Voluntariat de Catalunya. Aquesta iniciativa sorgí des del sector del voluntariat social atès que, si no s’elaborava, les activitats dutes a terme per aquestes entitats estarien regulades per la llei estatal. La redacció de la Llei recaigué en el Consell de l’Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, amb una majoria d’entitats del sector social.
Però com que el Departament de Benestar Social i Família inclou també dins de les seves línies d’actuació l’associacionisme, la redacció d’aquesta llei afecta inicialment no sols el voluntariat sinó també l’associacionisme.

La figura del voluntari, entès com a persona que desenvolupa una acció sense remuneració orientada bàsicament a donar un servei de suport, ajut o solidaritat envers altri, per regla general no és dóna en el món de l’associacionisme cultural.

Històricament l’associacionisme cultural neix de la iniciativa de la societat civil, que necessita donar respostes concretes a la seva situació. Durant la segona meitat del segle XIX neixen tot un seguit d’iniciatives d’ajut mutu, cooperatives, escoles populars, caixes de resistència i de solidaritat… Aquesta activitat es pot veure amb la creació d’ateneus, societats corals o les futures caixes d’estalvis. A mesura que l’Estat assumia alguns d’aquests serveis (ensenyament, seguretat social…), les entitats es concentraven en els aspectes més de caràcter cultural i cívic, els quals han perdurat fins al dia d’avui. Nogensmenys abans i ara els destinataris de l’acció social i cultural eren els mateixos promotors i no pas terceres persones desvinculades de les entitats, com passa actualment amb les entitats del Tercer Sector Social.

Entenem que hi ha situacions protagonitzades per entitats principalment de caràcter social que es dediquen a donar suport, solidaritat i acompanyament a terceres persones que, per regla general, no estan vinculades orgànicament a les entitats que fan treball voluntari, que necessiten una regulació i un compromís jurídic atès que fan serveis moltes vegades bàsics i de subsistència a tercers, alhora que dins de les seves estructures comptem amb un sector significatiu professionalitzat. Tanmateix, considerem que aquest no és el cas de les entitats de caràcter associatiu cultural perquè aquestes estan compostes per associats que, si bé duen a terme activitats que arriben a esdevenir públiques, ho fan des de la perspectiva cultural i cívica sense que hi hagi necessàriament una contraprestació de serveis, ni que de llur activitat se’n beneficiïn directament terceres persones.

En aquest context, hi pot haver el cas d’algunes entitats de l’associacionisme cultural que tinguin algun aspecte de fer serveis socials, sense que aquesta activitat sigui la principal, com ara acollir persones condemnades a fer un treball social. En aquests casos, i només en aquests, considerem que, en donar un servei, podria arribar a ser necessari l’establiment d’uns documents que garantissin el bon desenvolupament de la tasca a realitzar, amb deures i drets.

D’altra banda, les entitats de l’associacionisme cultural estan regides per llurs estatuts (actualitzats darrerament en funció del que diu el llibre tercer del Codi Civil de Catalunya). Comunament i per regla general no es contempla la realització de serveis a tercers aliens a l’entitat, perquè aquest no és un objectiu propi que motivi l’associació. L’obligatorietat de fer un pla de voluntariat, d’establir un full de compromís de drets i deures i en general de tot allò regulat en els articles de deures i drets dels voluntaris i de les associacions, entra en contradicció de ple amb allò que diuen els seus estatuts.

També es constata que les entitats del món associatiu cultural no han manifestat en cap moment la necessitat d’una regularització ni reglamentació del sector en el sentit que aquesta llei ho fa per al sector del voluntariat social.

Resumint, a l’associacionisme, i en especial el de caràcter cultural, no li cal ni necessita una regulació legal com la plantejada en aquesta llei. En tot cas, li caldria generar processos de reflexió i debats específics que li permetessin reforçar-se per tal de poder continuar essent d’utilitat al país i a tots plegats.





Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: