Gemma Aguilera

Gemma Aguilera

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Articles


21/1/2015

D'Alcoi a Igualada, patrimoni compartit per posar en valor

Fotografia de la celebració de la cavalcada dels Reis a Alcoi

etiqueta Patrimoni Immaterial Cultural, Reis dAlcoi, Reis dIgualada, UNESCO





Les festes de Nadal i de Reis mobilitzen milers de ciutadans a cada poble o ciutat. Grans i petits comparteixen la il·lusió per acostar a la resta de veïns el fruit del treball que han fet durant mesos muntant pessebres, carrosses reials i patges, espectacles, etc., que inclouen diverses manifestacions de cultura popular de llarga tradició. Als Països Catalans hi ha diverses festes de Reis amb una història més que centenària, com és el cas d'Alcoi, Igualada, Barcelona i Sant Vicenç dels Horts.
 
L'any 2013, Alcoi va anunciar que treballava perquè les seves festes de Nadal, conegudes com a  Cicle de Nadal d'Alcoi, fossin declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, posant en valor actius com un pessebre fet de Titelles -Betlem de Tirisiti- i una cavalcada de Reis sobre camells que acaba amb l'entrega de regals als balcons de les cases de la mà de patges negres que duen grans escales per enfilar-s'hi, i on les cartes als Reis no es dipositen en cap bústia sinó en sacs portats per petites ruques. Alcoi data l'inici de la seva cavalcada l'any 1885, i defensa que es tracta de la més antiga de l'Estat espanyol i fins i tot del món. Va ser declarada d'Interès Turístic Nacional i Bé d'Interès Cultural Immaterial, però a hores d'ara encara no ha passat el filtre de la Generalitat valenciana, necessari per presentar oficialment la candidatura al ministeri de Cultura espanyol. Per altra banda, Igualada data la seva rebuda dels Reis el 1895, i també ha iniciat una campanya per tal que sigui reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, que en aquest cas, ja és a mans de Madrid. A més dels tres Reis, el personatge més popular és el patge Faruk, que té un llibre negre on apunta les malifetes dels nens, i com a Alcoi, els ajudants dels reis s'enfilen amb escales fins a les finestres de les cases per lliurar regals a les cases.
 
Doncs bé, la polèmica està servida... Totes dues ciutats consideren que són les pioneres, i com a tals, volen que la UNESCO els ho reconegui, i pensen que l'una pot ser l'obstacle de l'altra. Però no necessàriament ha de ser així. Al meu entendre, la data de fundació de les dues festes de Reis no és el més rellevant, tot i que a tots ens agrada ser els primers en alguna cosa. Allò realment important és que a Alcoi i a Igualada tenim un patrimoni cultural immens amb molts punts de connexió, fet que demostra la unitat cultural que molts neguen entre els territoris de parla catalana. Tant de bo que la UNESCO pogués reconèixer totes dues festes, però si finalment una de les dues ho aconsegueix, ha de ser un èxit que han de celebrar totes i cadascuna de les cavalcades de Reis que s'organitzen al nostre país.
 
De moment i pel que fa al reconeixement de la UNESCO, Igualada i Alcoi fan el seu camí per separat, però seria una bona idea que les dues candidatures poguessin col·laborar per assolir el reconeixement d'una festa imprescindible en qualsevol vila dels Països Catalans. No té massa sentit rivalitzar quan l'objectiu final és comú: el reconeixement i el respecte del nostre patrimoni cultural a l’àmbit internacional. I de retruc, s'ajudaria d'altres cavalcades amb una història gairebé paral·lela. És el cas de la de Sant Vicenç dels Horts, que data els seus inicis el 1896, o la de Barcelona, que segons el Diario de Barcelona, va acollir una primera escenificació dels Reis el 1855, però va ser inconstant. Ja fa dècades que ses majestats d'Orient arriben per mar i són rebuts pel batlle, que els lliura sal en senyal d'hospitalitat i les claus de la ciutat per poder obrir totes les cases i deixar-hi regals.
 
El resultat final d'aquesta rivalitat festiva ha de ser el reconeixement internacional. Amb el Cant de la Sibil·la, reconegut per la UNESCO el 2010, no només es reconeixia un drama litúrgic genuïnament illenc, també les nombroses representacions que es duen a terme en esglésies de Catalunya i el País Valencià. Per tant, tots a competir, però si hi ha trofeu, el podrem gaudir tots.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

<

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: