Tornaveu                     Ara és l'hora

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
Primera quinzena de setembre 2014

Josep Gifreu

Josep Gifreu

Catedràtic de comunicació de la UPF

Tribuna

— 15/12/2011

Un espai de televisió problemàtic, no pas rendit






etiqueta llengua, televisio, TV3
L’actual conjuntura televisiva no convida a l’optimisme. Quan s’estan imposant a TV3 i a la Televisió de Catalunya (TVC) importants retallades. Quan el Canal 9 valencià arriba a uns nivells de gestió, de censura i d’audiència lamentables. Quan el PP de Balears acaba de tancar Televisió de Mallorca i de reduir IB3 a una televisió provincial bilingüe. Quan l’únic canal privat català, 8TV, no acaba de superar el 3 de quota. Quan moltes de les televisions de proximitat en català es plantegen de tancar. Etc. Mentre passa tot això, les grans cadenes espanyoles s’uneixen en un duopoli privat (Tele5 + Cuatro i Antena3 + La Sexta) per poder ocupar més i millor, al costat del grup públic RTVE, els mercats de l’audiovisual en llengua espanyola a tot el regne.

Ara bé, en aquest paisatge televisiu tan advers per als interessos de la nació catalana i de la normalització lingüística i cultural, no cal dir que Televisió de Catalunya – i molt especialment el seu primer canal TV3 – resplendeix com un potent far enmig de la boira. Aquesta constatació, malgrat totes les objeccions que ara puguin airejar-se per justificar unes restriccions, és de domini públic. Quina entitat, fora del Barça, pot mobilitzar a Catalunya tanta gent com TV3 fa, per exemple, per La Marató? Qui pot reunir 400.000 pares i infants a Montjuic en la Festa dels Súpers? Qui pot fer programes de prime time amb els Castells o La Patum? Qui és capaç a Catalunya de liderar els informatius? Quina productora pot aconseguir, si no és amb el concurs de TV3, de portar als Òscars un film com Pa negre o a Hollywood o al Japó la sèrie Polseres vermelles? Què serien avui la llengua i la cultura catalanes sense TV3?

Amb raó deia l’editorial de Tornaveu de l’octubre: “L’aportació de TV3 a la normalització lingüística i a la cohesió social és fonamental per al model de societat integradora que ha estat i ha de seguir sent el model de Catalunya”. Però, atenció: la Televisió de Catalunya, l’única televisió pública compromesa amb la reconstrucció nacional, té a més una responsabilitat moral, cultural i lingüística molt més enllà de les fronteres de les quatre províncies de Catalunya. Tots els impediments posats fins al dia d’avui perquè els canals de TVC no puguin veure’s amb normalitat als territoris històrics del català, i especialment al País Valencià, fan patent la importància que li atorguen els adversaris. I la demostració que l’Espanya democràtica ha aconseguit en els tres últims decennis un èxit rotund en el procés d’espanyolització és el fet que a Catalunya, al País Valencià, a les Balears o a la Franja, entre un 80 i un 90 per cent de la població està obligada consumir canals televisius espanyols. La paradoxa de la “normalització” (espanyola) dels Països Catalans rau en l’evidència que allò que més compartim els habitants dels territoris del català són les històries i les imatges de Tele5, Antena3 o TVE.

Gràcies a TVC i només gràcies TVC, l’espai audiovisual del català té un referent en el món de la cultura contemporània, sigui als circuits tradicionals o al ciberespai. Per això, la defensa de la nostra televisió pública com a gran televisió de l’espai català de comunicació no pot deixar-se en mans dels polítics: ha de ser una de les prioritats de la societat civil de tot l’espai del català. Tenim un panorama televisiu complex i problemàtic, però de cap manera ens declarem rendits.


lectures 2810 lectures    Comentaris 2 comentaris Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris

#2
Josep Gubau Torner - Argentona
16 de desembre de 2011, 10.15 h

Estic perfectament d´acord amb l´importància de TVC per la nostra llengua, com també ho estic amb la importància d´un bon servei català de la salut. L´importància d´aquets serveis però, no treu el fet de que cal gestionar-los de forma eficaç i mesurada en el control i contenció de les despeses incorregudes. El creixement exponencial de les despeses de forma il·limitada (Veure la seva evolució dura... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1

#1
16 de desembre de 2011, 10.00 h

Un article magnífic. Exacte i precís. Com tots els que en Josep Gifreu ha anat escrivint durant tots aquests anys sobre la qüestió. Ell ha estat qui millor ha interpretat, des del començament, la importància històrica de la CCMA -i especialment de TV3- en el procés de reorganització del sistema cultural catà posterior a la dictadura. TV3 és la plataforma més potent que tenim d'homologació amb les altres ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 -10 -20 -tots
1



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.


CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.